Arxiu d'etiquetes: musicòlegs/ues

López-Chávarri i Marco, Eduard

2 Respostes

(València, 29 gener 1871 – 28 octubre 1970)

Compositor, musicòleg i escriptor. La seva formació musical fou autodidàctica. El 1903 fundà l’Orquestra Valenciana de Cambra i fou professor del Conservatori de València.

És autor dels contes, d’estètica romàntica, Armònica i dels Cuentos líricos (1907), i publicà Música popular española (1927), Historia de la música (1929) i Folklore musical español (1955).

Vinculat amb Felip Pedrell, Enric Granados i Manuel de Falla, la seva producció té un llenguatge harmònic impressionista i una instrumentació molt elaborada.

Les seves obres més notables són les tres composicions simfòniques Valenciana, Abanicos antiguos i Acuarelas, així com Rapsodia valenciana, per a piano i orquestra, Concierto breve, per a piano i corda, i Llegenda, per a cor i orquestra.

Fou el pare d’Eduard López-Chávarri i Andújar (València, 1931 – 1993)  Crític musical de “Las Provincias”.

Jesús -varis bio-

Deixa un comentari

Joan de Jesús  (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Catalunya, segle XVII)  Frare carmelità. Escriví una obra de caràcter místic.

Marc Jesús *  Veure> Marc Jesús Bertran i Tintorer  (musicòleg, escriptor i crític musical català, 1872-1934).

Ramon de Jesús  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Frare trinitari descalç. En 1820 i 1821 publicà obres religioses.

Garcia i Castañer, Joaquim Eleuteri

Deixa un comentari

(Guadassuar, Ribera Alta, 1788 – País Valencià, segle XIX)

Musicòleg i eclesiàstic. Féu la guerra del Francès. Finida aquesta, estudià cant.

És autor d’uns Elementos prácticos de canto llano y figurado (1827).

Espinós i Moltó, Víctor

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 6 abril 1871 – Madrid, 21 desembre 1948)

Musicòleg i compositor. Compongué peces per a piano i diverses obres escèniques que portaven la qualificació de retablo.

Autor de biografies de músics, fou el fundador del Museo Instrumental de Madrid.

Eiximeno i Pujades, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1729 – Roma, Itàlia, 1808)

Musicòleg i escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1745 i amb l’expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Roma, on residí fins a la mort, llevat del període 1798-1801, en què visqué a València.

Es dedicà a les matemàtiques, a la filosofia i a la música. Escriví Dell’origene della musica (1774), obra que suscità una forta polèmica amb G.B. Martini.

Fou el portaveu de les doctrines estètiques de Rousseau a Itàlia i influí en l’evolució del romanticisme musical.

Delhoste, Julià

Deixa un comentari

(Perpinyà, 24 febrer 1818 – 27 setembre 1896)

Musicògraf. Escriví articles sobre temes musicals catalans: Noëls catalans (1862) i Histoire de l’harmonie religieuse aux XV et XVI siècles en Roussillon (1868).

És autor del mètode Principes de plain-chant (1864) i del treball De la musique religieuse.

Climent i Barber, Josep

Deixa un comentari

(Oliva, Safor, 28 agost 1927 – 15 febrer 2017)

Musicòleg, organista i compositor. Féu els estudis eclesiàstics a València i els musicals a València, Madrid i París.

Entre els seus treballs d’investigació històrica es destaquen Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII (1962), La música en Valencia durante el siglo XVII (1966) i Ambrosio Cotes: su paso por la catedral valentina (1971).

Ha transcrit i editat les Obras vocales de Juan Bta. Cabanilles (1971), com també diverses composicions de Joan Baptista Comes, Ambrosio Cotes i Rafael Anglés.

És autor, també, de la missa Todas las gentes (1959), de litúrgia popular, i ha reunit, en el volum Villancicos valencianos (1971), una col·lecció de cançons de Nadal tradicionals al País Valencià.

Chávarri, Eduard López *

Deixa un comentari

Veure> Eduard López-Chávarri i Marco  (compositor, musicòleg i escriptor valencià, 1871-1970).

Adam, Vicent

Deixa un comentari

(Algemesí, Ribera Alta, segle XVIII – ? , segle XVIII)

Compositor i teòric de la música. Fou organista de la Real Capilla de la Almudena a Madrid.

Publicà, entre d’altres, les obres següents: Preludios o formaciones de tonos fuertes para salterio (1781) i Documentos para instrucción de músicos (1786).

Tintoré i Niuvell, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Musicòleg. És autor del treball Música teórica y práctica.

Fou crític musical i també compongué algunes partitures.