(Catí, Alt Maestrat, 1695 – València, 1761)
Eclesiàstic. Molt entès en qüestions musicals, fou encarregat de la reforma del cant pla i de la confecció d’un nou llibre d’himnes a la seu valenciana.
Important mestre de l’escola musical de Catí.
(País Valencià, segle XVIII)
Organista i teòric. Fou organista del Convent Reial dels agustins de València.
L’any 1778 publicà Explicación de la teórica y pràctica del canto llano y figurado.
(València, 9 desembre 1829 – Madrid, 20 desembre 1901)
Economista i polític. El 1848 es graduà d’enginyer de mines i fou professor de l’Escuela de Ingenieros de Madrid, i el 1872 es llicencià en dret. Fou diputat (1869) i senador (1871) per Puerto Rico i fou membre fundador de la Sociedad Abolicionista Española.
Difongué les idees lliurecanvistes a través de la Sociedad Libre de Economía Política, de la qual fou fundador. Col·laborà el 1859 en la fundació de l’Asociación para la Reforma Arancelaria. Participà, com a sotssecretari d’Hisenda, en l’elaboració de la reforma aranzelària del 1869.
Entre les seves obres destaquen: Sobre el concepto de economía política (1885) i Lecciones de economía política (1887-88).
També fou musicògraf; fou un dels primers introductors de les òperes de Mozart a Madrid i donà conferències de tema musical a la Institución de Libre Enseñanza.
(Carcaixent, Ribera Alta, 19 febrer 1858 – la Pobla Llarga, Ribera Alta, 2 maig 1934)
Historiador, arabista i musicòleg. Catedràtic a les universitats de Saragossa (1887) i Madrid (1905) i director, amb Francisco Codera, de la Biblioteca Arábigo-Hispana (11 volums, 1882-95).
Inicià els estudis històrics sobre cultura hispano-musulmana (La enseñanza entre los musulmanes españoles, 1893; Bibliófilos y bibliotecas de la España musulmana, 1896), treballà per demostrar l’existència del dialecte mossàrab (Cancionero de Abencuzmán, 1912) i realitzà les primeres investigacions sobre la lírica aràbigo-andalusa.
Entre els seus estudis de musicologia sobresurt Música de las Cantigas (1922).
(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 novembre 1899 – Benicàssim, Plana Alta, 26 agost 1985)
Pianista, compositor i musicòleg. Germà de Lluís. Inicià els estudis musicals al Conservatori de València i els va continuar a París sota la direcció del pianista Ricard Viñes.
Concertista extraordinari, realitzà una brillantíssima carrera com a tal. Fou, també, doctor en filosofia i lletres.
Antoni Prats (València, segle XVII – Albaida, Vall d’Albaida, 1706) Eclesiàstic. Fou canonge de València. Publicà sermons i oracions fúnebres.
Berenguer de Prats * Veure> Berenguer Desprats (cavaller català del segle XIV).
Felicià Prats (València, segle XVI – segle XVII) Llatinista. Fou mestre a Terol i més tard a la Universitat de València. És autor del tractat Institutiones grammaticae linguae latinae (València, 1620).
Francesc Prats (Illes Balears, segle XV) Poeta i eclesiàstic. Juntament amb Bartomeu Caldentey fundà a Palma de Mallorca (vers 1480) una escola de humanistes i lul·lians que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa). A la impremta de Miramar publicà Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist (1487).
Francesc Prats (Illes Balears, segle XVI – 1614) Escriptor i menoret. Versificà en llengua catalana. Figurà entre els concurrents al certamen poètic de 1602 en honor de Ramon Llull.
Joan Prats (Marratxí, Mallorca, segle XVIII) Metge. Entre les seves obres destaca una topografia mèdica del seu poble natal.
Samuel Prats (Benicolet, Vall d’Albaida, 1883 – País Valencià, segle XX) Musicòleg. Deixeble de Gregori Suñol, es dedicà a la restauració de la música gregoriana. És autor de composicions religioses i d’un tractat de cant gregorià molt editat.
(València, 20 octubre 1920 – 2 setembre 2018)
Compositora i musicòloga. Estudià amb Manuel Palau. Ha col·laborat en els treballs de l’Instituto de Musicología Alfonso el Magnánimo, del CSIC. Ha transcrit obres polifòniques dels segles XVI i XVII de l’arxiu de la seu de València.
Autora, entre d’altres obres, de Llevantines, per a cor mixt i solistes, i Tríptic de Nadal, per a soprano i cor mixt.
(Palma de Mallorca, 1800 – 1861)
Fabricant d’instruments musicals. S’establí amb el seu germà Josep.
Féu viatges a Londres i a París per tal de conèixer els darrers avenços, i fou el primer constructor de pianos de Mallorca. Hi introduí també el piano de tipus vertical.
Veure> Vicent Montanyès (teòleg, teòric musical i frare agustí valencià, segle XVI-1573).
(País Valencià ?, segle XVI – segle XVII)
Musicòleg i eclesiàstic. Visqué a València, on era beneficiat de la parròquia de Sant Martí el 1614.
És autor de l’obra Arte breve y compendioso de las dificultades que se ofrecen en la música práctica del canto llano, que signà amb el cognom “Montserrate“.
Dades dels Països Catalans 