Cim (2.733 m alt) de la serra que separa les valls de Saünc i de la Ribereta, a la vall de Benasc, contrafort del massís de Bagüenyola.
Boix, tossal de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: muntanyes
Palanques (Ports)
Municipi dels Ports (País Valencià): 14,27 km2, 671 m alt, 30 hab (2014)
Situat a l’extrem nord-occidental del País Valencià, a la riba dreta del riu de Bergantes, a llevant de la mola de Palanques (776 m alt). El terreny és accidentat, i la major part ocupat per boscos de pins.
Menys del 10% del terme és conreat. L’agricultura és característica del secà pobre de muntanya: conreus d’autoconsum, a base de cereals, patates i llegums. Hi ha horta en petits bancals vora el riu. Al terme hom explotava una mina de guix. Àrea comercial de Morella. La migradesa dels recursos locals ha provocat un continu despoblament, encetat ja a principis del segle XX, i amb una particular intensitat a partir del decenni del 1960.
El poble (palanquins) és situat en un turó a l’esquerra del riu, aglomerat al voltant de la plaça i de la seva església parroquial dedicada a Santa Maria.
Dins el terme hi ha també els masos de la Juncosa i de Mampell.
Enllaç web: Ajuntament
Oms (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 18,53 km2, 496 m alt, 326 hab (2012)
(ant: Olms) Situat prop del coll d’Oms, al sector meridional dels Aspres, drenat, al vessant meridional, per la riera del Teixó i el riu Cerdà, i al vessant septentrional, per la riera d’Oms i la de Montoriol, al nord de Ceret. El terme és cobert, en la seva major part, de boscs i garrigues.
Economia agrària de secà, amb conreus de vinya, principalment, i fruiters (cirerers i presseguers); explotació forestal. Ramaderia ovina i bestiar cabrum.
El poble és situat al vessant septentrional del puig d’Oms (589 m alt) i és bastit al voltant de l’església parroquial, notable exemplar romànic, en el qual destaquen el portal i un sarcòfag de marbre del segle XIII.
El terme comprèn el llogaret de Reirós.
Olocau del Rei (Ports)
Municipi dels Ports (País Valencià): 44,77 km2, 1.042 m alt, 118 hab (2014)
(cast: Olocau del Rey) Situat al sector més occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El territori, muntanyós i aspre, és dominat pel puig d’Olocau (1.203 m alt) i drenat pel barranc de la Mola i la rambla de Cantavella, afluents del Bergantes.
El sector conreat és molt minso, la major part està ocupada per bosc i pastures. Conreus de secà, principalment cereals. Té importància la ramaderia ovina. L’emigració va despoblant lentament el municipi.
La vila és al peu del puig d’Olocau (coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Olocau), conserva edificis medievals, i a l’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Populo, una talla romànica de la Verge.
Dins el terme hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Taronja.
És l’única població de la comarca inclosa a l’arquebisbat de Saragossa.
Enllaç web: Ajuntament
Benitandús
(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)
Poble, situat a la dreta del riu de Veo, al peu dels contraforts de la serra d’Espadà. Hi ha unes imponents formacions rocoses anomenades els Òrguens de Benitandús.
Formà part de la baronia de Cirat.
Montner (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,98 km2, 125 m alt, 311 hab (2012)
Situat a la vall de l’Aglí, a les Corberes del Rosselló, entre el pla d’Estagell i el puig de Montner (507 m alt), a l’est del coll de la Batalla; drenat pel torrent de la Brossa i pels seus afluents, i que aflueix a l’Aglí per la dreta (constituí des del tractat de Corbeil -1258- la frontera franco-catalana).
La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de la vinya i l’elaboració de vins d’aperitiu i de vi amb denominació d’origen controlat de Costes de Rosselló, activitats que han donat lloc a una cooperativa vinícola; també hi ha conreus d’arbres fruiters i d’hortalisses.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és troba al límit del pla i del sector muntanyós del municipi.
Dins el terme, al puig de Montner, hi ha les restes de l’antiga torre de Montner (bastida a l’alta edat mitjana i subsistent encara el segle XVI) i el santuari marià de la Força-ral, bastit damunt les ruïnes del castell de la Força-ral.
Montlluís (Alta Cerdanya)
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 0,39 km2, 1.586 m alt, 185 hab (2013)
(fr: Mont-Louis) Ocupa una petita extensió de terreny (l’anomenat turó de Montlluís) a l’altiplà de la Perxa, a la dreta de la Tet. Tot el terme és dominat per la ciutadella de Montlluís, notable fortificació dissenyada per Vauban per encàrrec de Lluís XIV de França, bastida a la fi del segle XVII per tal de protegir la frontera amb l’estat espanyol fixada pel tractat dels Pirineus i per l’hostilitat de la població autòctona.
L’economia del municipi es limita a unes modestes activitats agrícoles (patates i farratges) i ramaderes (bestiar oví). Centre d’estiueig i d’esports d’hivern.
El poble conserva les muralles i l’església parroquial fou construïda a mitjan segle XVIII sobre la primitiva capella de la ciutadella.
Al vessant meridional del turó hi havia l’antiga caseria del Vilar d’Ovança, enderrocada per a construir la fortalesa.
Benacantil, el
Turó (106 m alt), situat damunt la vila vella de la ciutat. Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara. Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric.
L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella; era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el Conqueridor el 1265.
Montesquiu d’Albera (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 17,06 km2, 250 m alt, 1.195 hab (2012)
(fr: Montesquieu des Albères) Situat al límit amb el Vallespir, estès des de la riba dreta del Tec fins a la serra de l’Albera (puig de Sant Cristau, l’antic Montesquiu, 1.015 m alt), que accidenta el sector sud del terme, cobert de bosc d’alzines, que està força delmat pels incendis, i per pasturatges.
La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura de secà, amb predomini de la vinya, destinat a la producció de vi corrent, vi de qualitat i vins d’aperitiu, i llegums; al regadiu, situat a la plana al·luvial propera al riu, regada pel canal de l’Albera, s’hi conreen arbres fruiters (presseguers i albercoquers, sobretot). Hi ha ramaderia (molt migrada).
El poble es a la dreta del torrent de Sant Cristau, al peu del vessant meridional del puig de Sant Cristau, que havia estat coronat pel castell de Sant Cristau o d’Albera, centre de la baronia de Montesquiu.
Dins el terme hi ha el mas i antic santuari d’Agullons (o dels Agullons).
Bel -Baix Maestrat-
Poble i antic municipi, a la Tinença de Benifassà, sobre el vessant drenat pel Cérvol d’una de les darreres derivacions de les muntanyes de Beseit, entre les quals destaca la pena de Bel (1.005 m alt), al límit entre els Ports i el Maestrat.
D’origen islàmic, fou conquerit per Jaume I de Catalunya i estigué sota el domini del monestir de Benifassà.
Dades dels Països Catalans 