(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
(ant: Sarcedol) Veïnat. A la vall de Castellbó, al camí de Castellbó a Vilamitjana.
Cercedol
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Montferrer i Castellbó
Castellnovet
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
(o Castellnou de Castellbó) Llogaret, dins l’antiga parròquia de Vilamitjana.
Eres, les -Alt Urgell-
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Llogaret (1.258 m alt), al vessant occidental de la vall de Castellbó, al nord-oest de la vila de Montferrer.
Depèn de la parròquia de Turbiàs. Formà part de l’antic terme de Castellbó.
Castelló -Alt Urgell-
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
(o Castilló) Despoblat (ja el segle XVII), centrat en un castell (desaparegut) de l’antic terme de Pallerols del Cantó, prop del monestir d’Elins, al qual fou donat pels comtes d’Urgell el 1009.
Hom té referència de la parròquia de Sant Joan de Castelló des del començament del segle X, com a pertanyent als Caboet.
Castellins
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Enclavament (0,85 km2) de l’antic municipi de Pallerols del Cantó, a la dreta del riu de Pallerols i separat del nucli principal per els antics termes de Noves de Segre i de la Parròquia d’Hortó.
Carmeniu
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Llogaret (1.135 m alt), en un coster, a l’obaga de la vall de Castellbó, al camí de la vila de Pallerols del Cantó.
L’església és esmentada ja el 839.
Canturri
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Veïnat de l’antic municipi de Pallerols del Cantó, a l’esquerra del riu de Pallerols, aigua amunt del poble.
Avellanet -Alt Urgell-
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Llogaret (1.158 m alt), de l’antic municipi de Castellbó, situat, però, a la vall de Pallerols.
La seva església depenia de la parròquia de Gramós.
Elins, monestir d’
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Monestir benedictí (Santa Cecília d’Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d’Elins), entre Cassovall i Pallerols del Cantó. L’església (reconstruïda el 1060) és part en ruïnes i part convertida en masia.
El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell. A partir de la fi del segle X, entrà en gran decadència. El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puel·les, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní. El segle XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges.
Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, el segle XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 (el lloc passà a Tavèrnoles).
La comunitat es resistí i es traslladà a Castellbó, on fou suprimida definitivament el 1436 (col·legiata de Castellbó).
Costoja -Alt Urgell-
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Antic priorat de l’orde de l’Hospital (Santa Maria de Costoja), a la vall de Castellbó, prop del poble de Vilamitjana.
El 1220 era centre de la comanda de Costoja, de la qual depenia també l’hospital de Sant Joan de Berga. Passà a dependre dels comanadors de Susterris.
Al seu voltant es formà una petita caseria, que, com el priorat, que havia esdevingut santuari, era abandonada i arruïnada a mitjan segle XIX.
Dades dels Països Catalans 