(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (642 m alt), a 3 km al sud-est d’Orcau, situat a la conca de Tremp, a la dreta del riu d’Abella, vora el qual hi ha l’antic molí de Basturs.
L’església parroquial és dedicada a sant Julià.
(o Bancells) Gran masia (975 m alt), situada prop de la capella de Sant Josep, a la dreta de l’aigua d’Ora, a la vora del pont de Llinars, aigua avall d’aquest pont es troba el molí del Bancell, on s’inicia l’estret de Valielles.
(ort trad: l’Aspà) Poble: 1.300 m alt, situat al vessant meridional del Pedraforca, a l’esquerra de l’aigua de Valls.
La seva església parroquial (Sant Andreu) és romànica.
Prop del riu hi ha l’antic molí de l’Espà o de la Farga.
Poble, a l’antic terme de l’Aranyó, prop de la riba dreta del Sió, al voltant de l’antic castell de Concabella i de l’església parroquial de Sant Salvador.
A llevant hi ha l’antic castell de Ratera, que esdevingué posteriorment molí i fou denominat el molí de Concabella.
Antiga granja del monestir de Montserrat, a la dreta del riu d’Ondara.
El molí dels Comdals, amb una part de les terres cedides el 1130 al comte Ramon Berenguer III de Barcelona per Ponç Hug de Cervera, fou adquirit per Montserrat a mitjan segle XVI; el gran casal de construcció gòtica i l’actual molí són d’aquell segle; el segon molí fou construït el 1777.
Fins a la desamortització del 1835 els Comdals foren el graner de Montserrat.
Poble (1.135 m alt) i agrupament més important del municipi, al sud-oest de la tossa de Cambrils (1.813 m alt), a l’extrem oriental de la serra d’Odèn, que el coll de Cambrils (1.260 m alt) uneix a la serra de Turp.
Sota el coll, prop del caseriu de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada, que deixa a la dreta l’església parroquial de Sant Martí (consagrada el 1051), passa pel molí de Cambrils (on hi ha un salt d’aigua) i pel molí de la Sal (o salí de Cambrils), on preparaven la sal recollida per evaporació al llarg del riu. La sal de Cambrils ha estat molt utilitzada per al bestiar.
El lloc ja és esmentat el 839; la senyoria pertangué als vescomtes de Cardona.
Poble (610 m alt), en procés de despoblament, situat dalt d’un tossal, a la dreta de la riera de Santa Maria i de la carretera de Barcelona a Lleida.
Al final del segle XII hi havia un molí paperer, el més antic documentat a Catalunya.
Municipi d’Anoia (Catalunya): 18,66 km2, 432 m alt, 300 hab (2016)
Situat al vessant occidental de les serres de Rubió i els Vinyals, a la vall alta de l’Anoia i al nord-oest d’Igualada. El garrigar i els ermots ocupen més de la meitat del terreny. La zona forestal comprèn pinedes i rouredes.
Agricultura de secà: cereals, vinya i oliveres, Bestiar porcí i oví. Avicultura. Àrea comercial d’Igualada.
El poble és damunt l’aiguabarreig de l’Anoia i de la riera Gran, al costat de l’antic castell de Copons; té un nucli antic ben conservat, amb la plaça porxada i diversos edificis nobles del segle XVIII, bastits de pedra i argamassa, amb grans dovelles, caires i brancals de pedra picada; també del segle XVIII és la seva església parroquial de Santa Maria.
El terme comprèn, a més, les caseries de Viladases i de Sant Pere de Copons, així com un conjunt de 18 molins que es troben disseminats a les riberes del riu Anoia, alguns d’ells encara en molt bon estat.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 