(Fraga, Baix Cinca, 1664 – Minama, Costa Rica, 28 setembre 1709)
Missioner caputxí. El 1692 passà al col·legi de Querétaro (Mèxic), des d’on emprengué diverses expedicions missioneres fins a Verapaz (Guatemala); a partir del 1695 s’establí a Talamanca, centre de la seva evangelització de Costa Rica.
Morí en una revolta tribal que intentà apaivagar. Les seves vida i mort li donaren fama de santedat.
(Carlet, Ribera Alta, 1802 – Lingayen, Filipines, 1844)
Missioner i filòleg. Dominicà (1819), el 1825 anà com a missioner a les Filipines.
Evangelitzà la província de Pangasinan i estudià a fons la seva llengua; així, pogué refer l’antiga gramàtica (escrita el 1690 pel dominicà Andreu López) i publicar-ne una titulada Arte de la lengua pangasinana o caboloam (1840, 1862). És autor també d’algunes obres piadoses en aquest idioma.
Veure> Antoni Peyrí i Aulèstia (missioner franciscà català, 1769-1840).
(Palma de Mallorca, 1723 – Querétano, Mèxic, 1789)
Missioner franciscà i escriptor. El 1739 entrà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús de Palma, on estudià filosofia amb Ginebró Serra i, més tard, el 1743, fou ordenat de sacerdot. Sis anys després, amb aquest i d’altres companys d’estudis, també mallorquins, anà a Amèrica per treballar-hi com a missioner.
El gener de 1750 arribà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando de la capital de Nova Espanya. Cinc mesos més tard, Palou, Serra, i vuit missioners més, foren enviats pel pare Velasco, custodi del col·legi de San Fernando a les missions de la Sierra Gorda, a Querétaro, entre els indis pames i jonaces.
Exercí com a subprefecte de missions, destinat a la missió de Santiago de Jalpan, on restà vuit anys. Hi treballà entre els indis amb un enfocament d’atenció integral, tant material com espiritual, que després també aplicaria a l’Alta Califòrnia. Després d’aquest primer i llarg període de missions, fou vicari del col·legi de San Fernando (1761-64), conseller (1764-67) i comissionat de la Inquisició durant sis mesos a la missió de la Huasteca (finals de 1766).
Després de l’expulsió dels jesuïtes (1767), arran del decret de Carles III de Borbó, els franciscans fernandinos foren enviats a la Baixa Califòrnia. Quan arribà a la badia de Loreto (1768), fou destinat a la missió de San Javier, on romangué durant un any. Posteriorment, fou nomenat president de les missions de la Baixa Califòrnia; residí a Loreto fins el 1773.
En voler reunir-se amb els seus companys missioners de Sierra Gorda, demanà el trasllat a les missions de l’Alta Califòrnia a San Diego, on arribà el mateix any. Poc després fou destinat a la missió de San Carlos del Río. Quan Juniper Serra hagué d’anar a la capital de la Nova Espanya, la jurisdicció de les noves missions correspongué a Palou, fins el 1774. Més tard, fou enviat com a cronista de les dues grans expedicions del capità Fernando de Rivera y Moncada a la recerca de la badia de San Francisco (1774 i 1775).
A la mort de Juniper (1784), es convertí en president en funcions de les missions californianes fins el 1785. El 1786 tornà a la capital de Nova Espanya, on fou designat guardià del col·legi de San Fernando.
Remarcable cronista, és autor d’una biografia de Juniper Serra, intitulada Relación histórica, i del llibre Noticias de la Nueva California, que el converteixen en el primer historiador de les missions de Califòrnia.
(Benavarri, Ribagorça, 3 desembre 1706 – Ki-chien, Xina, 6 març 1778)
Missioner i bisbe. Estudià a la universitat de Saragossa i el 1728 ingressà a l’orde dominicà. El 1736 anà com a missioner a les Filipines, on fou catedràtic de la universitat de Manila (1739), prior del convent de Manila i procurador general de l’orde.
El 1753 fou nomenat bisbe de Sinópolis i vicari apostòlic de Fujian (Xina). Desplegà una gran activitat missionera i fou nomenat administrador apostòlic de les províncies de Zhejiang i Jiangxi.
És autor d’escrits pastorals i d’una Relación sobre el martiri d’alguns missioners.
(Inca, Mallorca, 10 octubre 1769 – Misión Purísima, Califòrnia, EUA, 28 abril 1823)
Missioner franciscà. El 1793 es traslladà a Mèxic i el 1796 començà la seva tasca en diverses missions. El 1815 fou nomenat president de les missions de Califòrnia, i el 1819 comissari prefecte.
Fou un bon administrador de les comunitats indígenes que es formaren entorn de les missions i impulsà la ramaderia i el comerç de pells.
(la Jana, Baix Maestrat, 8 novembre 1578 – Nagasaki, Japó, 10 setembre 1622)
Dominic. Fou enviat a les missions de Filipines i del Japó. Desobeí el decret d’expulsió dictat per les autoritats el 1614, i fou empresonat i mort.
Escriví una història de la cristiandat del Japó, publicada, pòstumament, a Madrid.
Fou beatificat el 1867 a Roma.
(Castelló de la Plana, segle XVIII – Cagayan, Filipines, segle XVIII)
Frare dominicà. Passà la seva vida a les missions de Cagayan, on assolí una fama extraordinària pel seu zel evangelitzador i per les seves virtuts.
Ambròs Oliver (Sóller, Mallorca, 1799 – 1862) Frare agustí. Fou músic de mèrit. Arran de la supressió d’ordes religiosos ocupà el càrrec de substitut de xantre a la catedral de Palma. És autor del Graduale Romanum juxta ordinem missalio romani, que és un cantoral de tot l’any (publicat a Palma el 1862).
Andreu Oliver (Palma de Mallorca, segle XVIII) Metge. Escriví en llatí algunes obres professionals.
Antoni Oliver (Illes Balears, segle XIX – segle XX) Religiós teatí. Sobresurt pels seus estudis sobre l’obra de Ramon Llull.
Bartomeu Oliver (Felanitx, Mallorca, 1895 – Palma de Mallorca ?, segle XX) Músic. Deixeble de Paul Dukas a París, l’any 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica de Palma de Mallorca. És autor de nombroses obres simfòniques, de cambra i corals.
Francesc Oliver (València, segle XV – segle XVI) Poeta. Són conegudes dues composicions seves: l’una en elogi de la vila de Bocairent, i l’altra lloant els ducs de Gandia i de Sogorb a propòsit de la crisi político-social de les Germanies, davant la qual Oliver adoptà, per tant, la posició dels aristòcrates.
Joan Oliver (València, 1526 – Camarinas, Filipines, 1599) Frare franciscà. Fou actiu missioner. És autor d’un Arte de la lengua tagala en castellà i en tagal.
Joan Oliver (Alcoi, Alcoià, segle XVI) Escriptor. Fou mestre de gramàtica. És autor dels llibres docents De primis syllabis, De medits syllabis, Prosodiae institutio (1572), Taxandro i d’una Gramatica (1577).
Miquel Oliver (Illes Balears, segle XV – Nàpols, Itàlia, 1533) Prior de la cartoixa de Valldemossa (1505-26). És autor d’un estudi històric, La Germania de Mallorca, que restà inèdit.
Pere Joan Oliver (Palma de Mallorca, segle XVII – Valldemossa, Mallorca, 1736) Frare cartoixà. Escriví les obres Floralia mariana, Nomenclator Marianum, Canon, Salutatio ad Sanctisimam Feiparam entre d’altres.
Pere Onofre Oliver (Illes Balears , segle XVI – segle XVII) Eclesiàstic. Fou rector de l’església de Sant Miquel, a Palma. És autor, en col·laboració, d’un Manual sacramentorum acordat a les disposicions dels bisbes de la seva diòcesi.
Reginald Oliver (Felanitx, Mallorca, segle XVI – País Valencià, 1649) Frare dominicà. Prengué hàbit el 1589. Fou prior dels convents de l’orde a València i mestre de teologia. Escriví una obra sobre la devoció del Rosari.
Sebastià Oliver (Illes Balears, segle XVII – 1722) Frare franciscà. És autor de l’obra Ejercicio de confesores y escrutinio de penitentes a modo de diálogo. L’obra, que seria molt consultada pels confessors de l’època, aparegué a Palma en quatre volums, del 1705 al 1716.
Bartomeu d’Olesa i Desbrull (Palma de Mallorca, 1575 – 1619) Missioner dominicà. Prengué l’hàbit al convent de sant Domènec de la ciutat de Mallorca, estudià a la Patriarcal d’Oriola, i després demanà de passar a Amèrica. Fou destinat a Guatemala, on es dedicà a l’evangelització i a l’ensenyament del conreu dels camps, i en tornà el 1616.
Tomàs d’Olesa i Desbrull (Illes Balears, segle XVI – segle XVII) Cavaller (1619). Besnét de Pere Bernat d’Olesa i Rovira. Pertanyia a la línia dels Olesa-Peracanyes.
Dades dels Països Catalans 