Arxiu d'etiquetes: militars

Morey i Andreu, Segimon

(Palma de Mallorca, 23 novembre 1794 – Manacor, Mallorca, 15 octubre 1864)

Militar. El 1807 ingressà a l’Escuela de Artillería, de Segòvia.

Lluità contra els francesos a Conca, a Cadis i a Portugal. Pres, fou dut a França (1812), però pogué fugir a Londres.

Ascendit a coronel (1815), fou governador del castell de Roses (1832-39) i lluità contra els carlins.

Fou també governador d’Eivissa (1839-40) i cap del quarter general de l’exèrcit de Catalunya.

Es distingí en les bullangues de Barcelona i fou ascendit a general (1843).

El 1857 es retirà a Mallorca.

Moreno i Masquefa, Joan

(País Valencià, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Militar. El 1713 era un dels valencians residents a Barcelona que formaren el regiment dels Desemparats, d’on fou capità de la companyia de granaders.

Destacà en diverses accions de guerra. El 17 de maig de 1714 era a l’assalt sofert sobre el convent dels Caputxins, on féu una resistència heroica i es replegà obrint-se pas a la baioneta.

El 13 de juliol participà al gran contraatac contra les línies d’aproximació enemigues, durant el qual resultà molt malferit i quedà invàlid durant la resta del setge.

Mordaunt, Charles

(Anglaterra ?, vers 1658 – Lisboa, Portugal, 25 octubre 1735)

“Comte de Peterborough“ Militar i polític.

Fou enviat a Espanya (1705) durant la guerra de Successió. Ocupà Barcelona i prengué el castell de Montjuïc per a l’arxiduc Carles.

Cridat (1707) a Anglaterra per donar compte de la seva actuació, fou destituït.

Moragull, Josep

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. El 1705 participà en la revolta austriacista de Vic, i en arribar el rei-arxiduc Carles III a Barcelona passà al seu servei.

Lluità al setge de Barcelona del 1706. El 1713 acompanyà a l’emperadriu Elisabet a Itàlia, i anà amb el seu amic Joan Baptista Martí a Roma.

Lluità al nou setge de Barcelona amb el grau de brigadier (1713-14) i, com els Martí, desertà.

Moragues i Sobrevia, Josep *

Nom real del militar austriacista català Josep Moragues i Mas (1669-1715).

Moraga, Josep

(Catalunya, segle XVIII – Amèrica, segle XVIII)

Militar. Destinat a Amèrica, tingué una part destacada a la colonització de Califòrnia.

El 1776 servia a les ordres de Ferran de Rivera a la guarnició de San Gabriel, i fou designat per aquell per manar les forces que protegiren l’expedició en què fou fundada la ciutat de San Francisco.

Durant molts anys, i des de l’establiment de la ciutat, en fou governador militar.

El 1777 fundà la ciutat de San José. Impulsà d’altres establiments a la zona.

Moradell, Vicenç Miquel de

(Barcelona, 1584 – Novara, Itàlia, 1625)

Militar i poeta. Capità d’infanteria, residí molt de temps fora de Barcelona.

És autor d’una Sentencia poética, en castellà, d’un certamen celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a Barcelona.

Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants.

Moradell, Domènec

(Barcelona, segle XVII)

Militar. Donzell, el 1639 era sergent major de la Coronela de Barcelona.

Combaté en la Guerra de Separació (participà en la batalla de Montjuïc i en el setge de Lleida).

Publicà Preludis militars… (1640), obra didàctica destinada a la formació de capitans naturals del país. El 1674 fou traduïda al castellà per Jacint Ayom (probable pseudònim de Jacint Moià).

Móra i Xetmar, Antoni

(Barcelona ?, segle XVII – segle XVIII)

Militar.

Fou capità de la coronela de Barcelona durant el setge francès del 1697. Durant la guerra de Successió lluità com a capità de cavalleria.

El 1713 es negà a ésser evacuat i formà part de l’expedició del diputat militar Berenguer, per a aplegar forces contra els Borbó. Hagué de refugiar-se a Cardona.

Deixà alguns escrits de tema religiós.

Moore, Joseph

(Barcelona, 1842 – França, segle XIX)

Militar. Fill d’anglesos. Fou redactor del periòdic carlí “La Convicción”.

El 1872 se sumà a la revolta carlina i lluità amb Maties del Vall i amb el coronel Francesch, amb el qual entrà a Reus (1872). Es destacà a Puig-reig i a Prades i fou coronel cap de la quarta brigada de l’exèrcit carlí de Tarragona.

El 1875 cooperà amb Savalls a Breda. Fou recompensat pel pretendent carlí amb el títol de comte de Moore.

Escriví biografies de militars carlins.

Arran d’un complot carlí, hagué d’exiliar-se a França (1900).