Arxiu d'etiquetes: militars

Puiggarí, Antoni

3 Respostes

(Perpinyà, 17 gener 1815 – 3 desembre 1890)

Militar i erudit. Nebot de Pere Puiggarí. Serví a Àfrica, a Itàlia i al Rosselló; féu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà en 1870-71.

Com a arqueòleg descobrí (1845) unes importants inscripcions sobre ploms als Banys d’Arles, que copià fidelment i que foren publicades el 1847 i que han servit modernament per a estudiar els primers vestigis de llengües indoeuropees a Catalunya.

Deixà inèdites una gran quantitat d’estudis sobre gramàtica catalana (plural femení català, interjecció), literatura (els goigs), epigrafia, numismàtica, etc. Tingué una considerable influència sobre els estudis històrics rossellonesos.

Pueyo, Nicolau

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1739 – 1804)

Militar. Sobresortí a la guerra de Portugal i a l’expedició a Alger.

És autor de diversos escrits com els titulats Derroter de les costes de Mallorca i Diari historical del comboi eixit de Barcelona per a l’expedició d’Algèria de l’any 1775.

Pax, Joan de

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVI)

Militar. El 1515, essent jove, formà part de l’expedició mallorquina que reforçà Bugia contra els atacs de Barba-roja.

Pardo de la Casta i de Puixmarín -germans-

1 Resposta

Eren fills de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, i de Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos.

Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull  (País Valencià, segle XVII – 1695)  Fill primogènit i successor. Fou batlle general de València, governador d’Alacant, majordom major del rei Carles II i lloctinent de Mallorca. Fou el pare de Joan i de Maria Teresa Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox.

Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín  (País Valencià, segle XVII – Cremona, Itàlia, 1688)  Fou militar, cavaller de Montesa i governador de Cremona al ducat de Milà, on es casà amb Margherita Landa. El seu besnét fou vuitè marquès de la Casta.

Lluïsa Pardo de la Casta i de Puixmarín  (País Valencià, segle XVII)  Fou muller de Gener (VI) Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües (llurs descendents heretaren el marquesat de la Casta).

Maria Manuela Pardo de la Casta i de Puixmarín  (País Valencià, segle XVII)  Es casà amb Josep de Cardona-Borja, príncep de Cardona.

Palanca i Gutiérrez, Carles

Deixa un comentari

(València, 24 maig 1819 – Madrid, 16 setembre 1876)

Militar. Enviat a Filipines, el 1858 participà en l’expedició a Cotxinxina i intervingué en les campanyes franceses contra Annam. De retorn a la Península (1865), fou exiliat a Canàries per les seves idees liberals.

Després d’una breu estada a Cuba, fou nomenat capità general de les Canàries (1871), i dos anys més tard, de les Balears, fins al 1874.

És autor, entre altres treballs, d’una Reseña histórica de la expedición a Cochinchina (1869) i d’un Tratado sobre colonias militares.

Pacs i d’Orcau, Joan Antoni de *

Deixa un comentari

Veure> Joan Antoni de Boixadors i de Pinós  (militar i músic català, 1672-1745).

Orriols, Bernat Alemany d’ *

Deixa un comentari

Veure> Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres  (cavaller i oficial reial català, segle XIV-vers 1404).

Oliver i Fullana, Nicolau d’

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 12 abril 1623 – Amsterdam, Holanda, després 1692)

Militar i geògraf. Serví a les campanyes de Flandes.

Tenia unes certes vel·leïtats d’enciclopedista i, de la seva copiosa bibliografia, cal esmentar Discurso panegírico de la caza (1685) i Recopilación històrica de los reyes, guerras, tumultos y rebeliones de Hungría desde su población por los hunos (1687).

O’Donnell y Anhetan, Enrique José

1 Resposta

(Sant Sebastià, País Basc, 21 maig 1776 – Montpeller, França, 17 maig 1834)

Militar i comte de la Bisbal. Va intervenir a la campanya del Rosselló (1793). Va lluitar contra els francesos en la guerra del Francès i fou membre del Consell de Regència.

Després del retorn de Ferran VII de Borbó va mantenir una actitud indecisa entre els absolutistes i els liberals.

O’Donnell i Abreu, Carles

3 Respostes

(València, 1 juny 1834 – Madrid, 9 febrer 1903)

Militar i polític. Ascendit a capità el 1854, fou destinat a les Filipines i al cap d’uns quants anys, en esclatar la guerra del Marroc (1859), s’incorporà a l’exèrcit d’Àfrica. Després de la conquesta de Tetuan el 1860, fou nomenat tinent coronel.

El 1869 abandonà l’exèrcit per dedicar-se a la política. Fou ambaixador a Brussel·les, Viena i Lisboa, ministre d’Estat els anys 1879, 1890 i 1895, vicepresident del Senat, i, des del 1897, dirigí el grup polític “Santo Sepulcro”.