Arxiu d'etiquetes: militars

Paperoles, Anton

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cap de voluntaris. Féu la guerra de Successió. Durant el setge de Barcelona (1713-14) defensà la ciutat, on fou nomenat coronel del petit regiment de fusellers de la Ribera d’Ebre.

El 10 de setembre de 1713 protegí l’evacuació del convent de Santa Madrona. Participà a les sortides simultànies del 27 de gener de 1714.

L’Onze de Setembre manava el petit baluard de Migdia, contigu al Pla de Palau, fins a on arribà la gran columna borbònica del coronel Châteaufort, que s’emparà de la caserna pròxima. Paperoles féu girar els seus canons i disparà contra l’edifici, cosa que féu retirar a l’enemic.

Més tard arribaren noves onades de soldats borbònics, i, tot i comptar amb forces molt escasses, rebutjà tots els atacs. Morí en la defensa.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats.

Pallarès, Dídac

(Lleida, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller i militar.

El 1706 participà a la defensa de Barcelona contra Felip V, com a ajudant del príncep Enric de Darmstadt, i féu la guerra de Successió contra els borbònics.

El 1713 assistí a la junta de braços de Barcelona que decidí la defensa de la ciutat. Lluità durament durant el setge, juntament amb tres fills seus.

La nit del 13 i 14 d’agost de 1714 participà a la terrible batalla del baluard de Santa Clara, on una explosió accidental el cremà amb els seus tres fills, per bé que cap d’ells no morí, encara que un d’ells, tinent, moriria a la batalla de l’11 de setembre.

Després de la capitulació obtingué un passaport i s’exilià.

Paisà i de Pontarró, Josep de

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, agost 1714)

Cavaller i militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.

Pel novembre de 1705 fou nomenat tinent del recentment creat regiment de Guàrdies Catalanes, i el 1713 fou promogut a tinent coronel del nou regiment del Roser, durant el setge de Barcelona.

Participà en la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V. Durant el setge destacà sobretot a les sortides simultànies de la nit del 26 al 27 de gener de 1714.

El 12 d’agost acudí al front de 250 homes a reforçar el baluard de Santa Clara, quasi ocupat pels borbònics, i dirigí l’atac que els expulsà, en aquest operació resultà malferit i morí de les resultes.

Caiguda Barcelona, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Padrós i Cuscó, Josep

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 15 setembre 1858 – Biut, Marroc, 29 juny 1916)

Militar. Ingressà a l’acadèmia d’enginyers (1877) i en sortí (1880) amb el grau de tinent.

El 1887 fou ascendit a capità, i a Cuba, per l’actuació contra els independentistes, fou ascendit a tinent coronel.

El 1912 fou traslladat a Ceuta, on participà en la guerra contra els rifenys. Morí en acció de guerra.

Ortiz, Josep

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cap de voluntaris. Combaté a la guerra de Successió, i fou un dels grans defensors durant el setge de Barcelona (1713-14).

El 12 de novembre de 1713 fou nomenat tinent coronel del regiment de fusellers i destacà pel seu coratge en moltes accions bèl·liques.

El 27 de gener de 1714 prengué part a les sortides simultànies, pel sector de Gràcia; el 17 de maig combaté durant l’assalt al convent de Caputxins; el 10 de juny dirigí un atac a la casa de la Granota; el 5 d’agost fou un dels atacants a les ruïnes del convent de Jesús; el 14 d’agost intervingué a la batalla del baluard de Santa Clara, on manà la columna que contraatacà pel centre i obrí una bretxa que aïllà els borbònics.

L’11 de setembre manava la guarnició del baluard de Sant Pere i cooperà a la defensa del baluard proper del Portal Nou. Morí en la retirada del baluard de Sant Pere.

Ortega i Sala, Miquel

(Barcelona, 7 abril 1848 – Madrid, segle XX)

Militar i matemàtic. Ingressà el 1864 a l’Acadèmia d’Enginyers Militars.

Participà molt activament en la tercera guerra carlina (1873-74) i fou ferit greument a la Seu d’Urgell. Professà a l’Acadèmia d’Enginyeria entre el 1877 i el 1886.

Com a reconeixement per la seva obra Lecciones de geometría descriptiva fou ascendit a tinent coronel (1879), i per Trigonometría, a coronel (1881), i aquestes obres foren declarades de text a les acadèmies militars. La darrera assolí vint-i-dues edicions entre el 1884 i el 1951.

És autor d’altres obres d’àlgebra i de geometria.

Ortega y Olleta, Jaime

(Tauste, Saragossa, Aragó, 28 febrer 1816 – Tortosa, Baix Ebre, 18 abril 1860)

Militar. Va participar en la primera guerra carlina fent costat als liberals.

Essent capità general de les Balears (mar/1860), el comte de Montemolín el convencé i, passat al bàndol carlí, intentà el desembarcament de Sant Carles de la Ràpita.

Detingut en el mateix desembarcament, fou condemnat i afusellat.

Orpí i del Pou, Joan

(Piera, Anoia, vers 1593 – Nueva Barcelona, Veneçuela, 1 juliol 1645)

Colonitzador. Procedent d’ambient rural, va dedicar-se als estudis i es llicencià en lleis a Barcelona.

Amb dificultats per exercir d’advocat, sota el nom de Gregorio Izquierdo va allistar-se com a soldat en una expedició per defensar contra els Països Baixos unes salines de la península d’Araya (1623).

Fou lloctinent del governador de Cumanà i després del de Caracas. Va procurar-se la concessió d’un territori, on instal·là explotacions agrícoles i ramaderes. L’any 1630 guanyà un concurs per poblar i colonitzar les terres del cumanagotos i esdevingué governador i capità general de la província (Tierra Firme).

El 1637 ocupà la ciutat de Cumanagoto i el territori de la seva jurisdicció -el qual anomenà Nova Catalunya-, fundà, en gran part amb gent nadiua, poblacions (Santa María de Monapire, Nova Tarragona), i donà la capitalitat a Nova Barcelona (actual Barcelona, capital de l’estat veneçolà d’Anzoátegui).

Consolidà la seva empresa fent prosperar aquelles terres i exportant-ne els productes, si bé tingué moltes dificultats a causa de les acusacions d’intrigants, de l’oposició de l’Audiència i de la manca d’ajuda de Madrid amb motiu de la revolta catalana.

Oriol i Gordo Sanz, Josep d’

(Flix, Ribera d’Ebre, 1842 – París, França, 1899)

Militar.

El 1868 era membre de l’escorta que acompanyava a Isabel II a la frontera francesa. Sol·licità l’excedència en assolir el grau de capità.

Entrà a l’exèrcit carlí. El 1874 es distingí molt al front basc, i obtingué la placa roja del Mèrit militar per la seva actuació a la batalla d’Abàrzuza. En finir la guerra era coronel i s’exilià.

Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova, Manuel d’

(Catalunya Nord, segle XVII – 1670)

Fill de Josep d’Oms-Cabrera i Desbosc. Fou capità de cavalls cuirassers de la companyia de guàrdies de Catalunya.

Era senyor de Vilallonga de la Salanca, Tatzó d’Avall (ambdues senyories les vengué al baró de Montclar), de Talteüll i de la casa de Bellcastell.

Durant la guerra dels Segadors fou partidari de Felip IV i li fou confiscada la hisenda al Rosselló. El 1666 fou processat per fellonia al rei de França i declarat còmplice de voler lliurar la plaça de Cotlliure als partidaris de la reincorporació del Rosselló al Principat.

Fou pare d’Antoni d’Oms-Cabrera-Desbosc i d’Oms.