Arxiu d'etiquetes: militars

Plana i Montcada, Ignasi

(Maó, Menorca, 1808 – Arnedo, La Rioja, 1880)

Militar. Durant la primera guerra carlina lluità a Catalunya a favor d’Isabel II i es distingí a la reconquesta de Berga (1840).

Participà en el pronunciament progressista de Vicálvaro (1854) i fou director de l’Escuela General de Caballería i ocupà càrrecs a Navarra i a l’Havana.

El 1868 es mostrà contrari a la Revolució de Setembre i es passà al bàndol carlí. Fou ministre de la guerra del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó, que el creà comte de la Riba.

El 1839 s’havia casat amb Maria Manuela Bretón del Río y Barri, segona comtessa de la Riba i Picamoixons.

Era fill del brigadier Ramon Plana (Catalunya, segle XIX) Enginyer militar i urbanista. Fou encarregat per l’ajuntament de Barcelona d’urbanitzar (1812) l’antic camí de Gràcia, projecte que no es dugué a terme fins al 1827; esdevingué la primera urbanització del passeig de Gràcia.

Pinós, Jaume de

(Barcelona ?, vers 1682 – Viena, Àustria, 1754)

Militar i comte de Vázquez. Probablement nét de Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí.

El 1714, en caure Barcelona en mans de Felip V, s’exilià a Viena, on restà al servei de l’emperador Carles VI, del qual fou conseller d’estat. Fou mariscal de camp dels exèrcits imperials.

Fou soterrat a Brunn, al costat de la seva primera muller, la marquesa de Perles.

Picalquers, Ignasi Joan de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Defensà Barcelona del setge del mariscal de Vendôme (1697) amb el grau de capità.

Decidit austriacista, defensà Montjuïc (1705) i participà en la campanya d’Aragó, on auxilià la vila de Magallón i prengué Mallén.

Comandava la plaça de Girona en el moment de la capitulació (1711) i defensà Hostalric.

Pérez de Valdelomar, Benet

(Barcelona, 1747 – Ciutat de Panamà, Panamà, 3 agost 1813)

Militar.

Fou governador de Puerto Rico (1797), capità general de Yucatán (1799) i virrei de Nova Granada, càrrec que la proclamació d’independència li impedí d’ocupar.

S’establí a Panamà, des d’on intentà de recobrar el territori del virregnat, sense èxit, motiu pel qual dimití.

Pérez i Farràs, Enric

(Lleida, 29 agost 1885 – Cuatla, Mèxic, 10 agost 1949)

Militar. Comandant d’artilleria, en iniciar-se la II República fou nomenat cap dels mossos d’esquadra de Catalunya.

Durant els fets revolucionaris dels dies 6 i 7 d’octubre de 1934 dirigí a Barcelona la defensa de la Generalitat, que li valgué una condemna a mort, indultada posteriorment.

En començar la guerra civil fou nomenat cap de les milícies de Catalunya i s’incorporà, com a assessor militar, a la primera columna catalana que marxà al front d’Aragó, sota el comandament de l’anarquista Durruti.

El 1939 s’exilià a Mèxic.

Perera, Domènec

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 21 abril 1706)

Diplomàtic i militar austriacista.

Negocià, juntament amb Antoni de Peguera, amb Anglaterra l’entrada de Catalunya a la Gran Aliança de l’Haia. Endegats els tractes, tornà d’amagat a Catalunya i demanà poders a prohoms representatius del país -davant la impossibilitat de dirigir-se a les institucions catalanes, controlades per Felip V-, amb els quals tornà a Gènova i signà amb Peguera i Crowe el pacte anglo-català de Gènova (20 juny 1705).

S’uní a l’expedició que dugué el rei-arxiduc a les terres catalanes. Desembarcà a Altea i anà per terra a Vic, on lliurà al grup polític austriacista una carta de Jordi de Darmstadt-Hesse.

Participà en la defensa de Montjuïc (13 setembre 1705). Fou nomenat, posteriorment, capità del regiment d’infanteria de Guàrdies Catalanes. Morí en els combats pel control de Montjuïc durant el setge del 1706.

Pere d’Aragó

(Catalunya, segle XIV – Nàpols, Itàlia, 17 octubre 1438)

Fill de Ferran I de Catalunya-Aragó.

Tingué una actuació militar rellevant al sud d’Itàlia, contra els angevins, des del 1423.

Dirigí una expedició contra Còrsega intentant apoderar-se de Bonifaci el 1424. L’èxit que obtingué en la conquesta de Gaeta (1436) determinà el Magnànim a continuar la lluita pel regne napolità.

Morí en el curs del primer atac a la ciutat de Nàpols.

Pere -militar romà, s. V-

(Catalunya ?, segle V – Tortosa, Baix Ebre, 506)

Cabdill militar romà. Resistí els atacs d’Alaric II, rei dels visigots, contra Tortosa.

Ocupada la ciutat per l’exèrcit reial, Pere fou decapitat el 506; el seu cap fou tramés a Saragossa com a escarment.

És possible que Pere dirigís la resistència catòlica contra el rei arià que anava expandint els dominis visigòtics per la regió catalana de l’Ebre.

Peracolls (de Malla), Francesc

(Catalunya, segle XVII – Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 16 abril 1714)

Voluntari de fusellers. Féu la guerra de Successió contra els borbònics. S’incorporà al regiment d’Ermengol Amill.

En una acció prop de Sant Feliu de Codines contra el destacament castellà de González, caigué ferit i presoner. Els borbònics el penjaren de seguida, “per ser home conegut en la defensa de la pàtria”.

Aquest fet ha conservat el nom de Peracolls com a símbol dels centenars de guerrillers anònims executats sense procés tan bon punt queien presoners dels borbònics.

Pellicer de Ossau y de Salas, Antonio

(Madrid, segle XVII – Barcelona, 1652)

Militar i escriptor.

Participà com a mestre de camp en la campanya del Rosselló el 1639 i després en la guerra contra Catalunya, en la qual fou fet presoner (1642) i dut a França.

Alliberat dos anys més tard, continuà intervenint en la lluita fins a la seva mort en acció de guerra.

Redactà un Diario de la guerra de Cataluña, desde la entrada con el ejército real del marqués de Los Vélez, la segona part del qual sembla irremissiblement perduda.