Arxiu d'etiquetes: militars

Pujol i Vivé, Joan

(Sabadell, Vallès Occidental, 1842 – Barcelona, gener 1922)

Militar de carrera. S’uní aviat a la sèrie de conspiracions i aixecaments progressistes de 1866-67. Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant.

El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel. Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any.

Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón. Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905.

Pujades, Pere

(Sardenya ?, Itàlia, segle XV)

Militar. Governador del Logudor (Sardenya) que hagué de fer cara (1478) a la revolta encapçalada per Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany.

Guanyà per al rei alguns llocs i viles i derrotà l’exèrcit del marquès amb l’ajut de les forces del virrei Nicolau Carròs.

Pujades, Guillem

(Catalunya, segle XV – Itàlia ?, segle XV)

Militar. El 1462 prengué les armes a favor de Joan II, i la generalitat el declarà enemic de la terra. Servia a Sicília en temps de Ferran II el Catòlic.

El 1477 passà a Sardenya amb les galeres que enviava el virrei, comte de Cardona, per cooperar a l’ofegament de la revolta de Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany.

Abans de l’arribada del comte havia exercit per un temps, amb Guillem de Peralta, el virregnat de Sicília.

Puigredó, Miquel de

(Catalunya, segle XIV – Esglésies ?, Itàlia, segle XIV)

Militar.

Participà a l’expedició de l’infant Alfons per conquerir Sardenya. Concorregué al penós setge de la vila d’Esglésies, del 30 de juny de 1323 al 7 de febrer de 1324.

Fou un dels tres capitans de companyia deixats al front dels 200 homes que restaren de guarnició a la plaça, un cop ocupada aquesta.

Puig i Sorribes, Antoni

(Perafita, Osona, 1666 – Talamanca, Bages, 13 agost 1714)

Polític i militar. Fill de Jaume Puig i de Perafita i germà de Francesc. Fou partidari del rei-arxiduc Carles III de Catalunya. Fou un dels vuit signants dels poders concedits als ambaixadors catalans per al pacte anglo-català de Gènova (1705).

Posteriorment lluità al setge de Barcelona (1706), a Aragó (1707) i en la defensa final de Barcelona (1713-14), per a la qual emprengué expedicions a la plana de Vic i en altres indrets per tal d’assolir reforços.

També fou germà seu, Ramon Puig i Sorribes  (Catalunya, segle XVII – segle XVIII)  Eclesiàstic. El 1705 era rector de Tona (Osona). Participà a l’alçament vigatà a favor de Carles d’Àustria. Aquest el nomenà el mateix any, malgrat la seva condició eclesiàstica, capità de miquelets a la plana de Vic.

Puig i Lucà, Antoni

(Barcelona, 1799 – 15 abril 1848)

Militar, escriptor i polític.

Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes.

Col·laborà, amb el pseudònim d’Espolín, a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència.

S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella.

Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Proet

(Lleida, segle XIII)

Soldat. Participà a la conquesta de Mallorca (1229).

Durant el setge de la capital es presentà, amb un paisà seu anomenat Joan Rixó, davant el rei Jaume I. Els dos lleidatans proposaren al monarca que els donés homes per executar un pla que tenien i que permetria de fer un pas pel vall de les defenses de la plaça.

Acordat el permís, cobriren en dues setmanes una part del vall, posant-hi un pis de llenya i un altre de terra.

Els sarraïns amenaçaren l’obra fent una galeria per sota i calant foc a la llenya de baix. Jaume I resolgué la situació manant que causessin una petita inundació del vall per aquella part.

Primo de Rivera y Orbaneja, Miguel

(Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 gener 1870 – París, França, 16 març 1930)

Militar i polític.

Després de lluitar en les campanyes de les colònies espanyoles i d’ocupar alguns càrrecs militars, fou nomenat (1922) capità general de Catalunya.

El 13 de setembre de 1923, amb l’ajut del rei i de diversos grups conservadors, instaurà una dictadura militar per tal d’evitar la ràpida descomposició del règim monàrquic (Dictadura de Primo de Rivera).

Primo de Rivera dimití amb el seu govern el 1930. Morí, poc després, exiliat.

Fou el pare de José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia.

Prats i Mates, Salvador de

(Figueres, Alt Empordà, 1673 – Barcelona ?, 1747)

Polític i militar. Fou un dels executors del Decret de Nova Planta i tingué molta participació en la consolidació del règim borbònic a Catalunya.

De família de notaris, abandonà la vila nadiua i participà en la guerra de Successió a favor dels Borbons. Fou secretari del duc de Berwick, el qual, un cop caiguda Barcelona, el nomenà secretari de la Reial Junta de Govern i Justícia Interina.

Després Felip V li encomanà l’Escrivania principal de la Reial Audiència, càrrec que quedà vinculat als seus familiars, ennoblits amb la baronia de Serrahí.

Poses, Bartomeu

(Catalunya, segle XIX – Galícia ?, segle XIX)

Militar carlí.

Durant la segona guerra Carlina actuà com a cap d’un batalló al Vallès Occidental. Pel desembre de 1848, a Collbató, es deixà subornar pel capità general M. Gutiérrez de la Concha, marquès d’El Duero, i fingint que la rendició era inevitable, obligà els seus homes a passar-se al bàndol isabelí, bé que molts desertaren els dies següents.

Fou recompensat amb el grau de brigadier dins l’exèrcit regular.

El 1872, a Ferrol (Galícia), es revoltà contra Amadeu I i intentà de proclamar la república federal.