(Barcelona, 1790 – 1874)
Metge i escriptor.
Conservador del Museu Anatòmic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i catedràtic substitut de l’Escola de Botànica i Agricultura de la Junta de Comerç de Barcelona.
Cal esmentar entre les seves obres Principios didácticos de materia médico-externa.
(Barcelona, 15 març 1920 – 25 gener 1987)
Metge. Amplià estudis al Karolinska Institutet d’Estocolm, a Copenhague i, a l’Institut Pasteur de París.
Catedràtic de microbiologia a Salamanca (1958) i Barcelona (1962), ha estat president de la Societat Catalana de Microbiologia i Higiene; membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Ha treballat principalment en l’estudi de les leptospirosis, els enterobacteris i la virologia respiratòria, i ha creat escola en el seu departament universitari.
(Benissanet, Ribera d’Ebre, 1903 – Porto Alegre, Brasil, 1966)
Metge.
Ingressà a la CNT d’estudiant. En esclatar la guerra civil anà com a metge en la columna anarquista “Roig i Negre”. Fou membre de la direcció sanitària del camp de concentració d’Argelers.
El 23 de juliol de 1939 fou traslladat al camp de Sant Cebrià, on treballà com a metge a l’hospital central. Després d’haver passat pel camp de Gurs el maig de 1942, fou adscrit a una companyia de treballadors destinada a la Muralla de l’Atlàntic.
Acusat de sabotatge, fou traslladat als camps d’extermini d’Alemanya. Un cop acabada la guerra amb la victòria dels aliats, s’instal·là a Tolosa de Llenguadoc.
El 1945 fou nomenat secretari general de la SIA (Solidaritat Internacional Antifeixista).
Després d’haver estat empresonat a la Model de Barcelona (1946-47), es traslladà al Brasil, on revalidà el títol de metge, i exercí la medicina fins a la mort.
(Girona, 17 gener 1861 – Barcelona, 1924)
Metge. Germà de Celestí.
Fou radiòleg excel·lent, en una època en que el maneig dels raigs X comportava forts perills. Durant dos anys treballà amb altres metges, en la triangulació radiocòspica. També féu depilació per electrolisi.
Pels efectes de les radiacions sofrí lesions que obligaren a amputar-li una cama (1905). Després exercí un càrrec modest a Estadística Sanitària.
Per manca del capital no pogué dur a terme el projecte d’instal·lar el primer saló cinematogràfic a Barcelona.
(Móra la Nova, Ribera d’Ebre, 17 agost 1896 – Barcelona, 15 juny 1975)
Escriptor, excursionista i metge.
Divulgador de l’excursionisme en conferències i articles, ha publicat Orientacions d’excursionisme (1928), Excursionisme i ciutadania (1930), La nova Catalunya (1933), Valor moral i social de l’excursionisme (1962) i Temes d’excursionisme (1962), entre d’altres.
(Igualada, Anoia, 21 agost 1812 – Barcelona, 28 abril 1881)
Metge psiquiatre. A causa de la revolució del 1835 visqué uns anys a Londres i a París.
Fou fundador, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat (1854). Hi publicà la primera revista psiquiàtrica del país, “La Razón de la Sinrazón” (1862).
Publicà també la revista “El Bañista” i una Historia de la ciencia mental.
(l’Escala, Alt Empordà, 23 juliol 1880 – Barcelona, 19 desembre 1978)
Metge cirurgià. Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l’any 1901. Fou deixeble de Salvador Cardenal i de Ribas i Ribas.
Ha exercit càrrecs docents a la Universitat de Barcelona: encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica (1931), professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica (1939).
Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana (Perpinyà 1936) i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia (Barcelona 1949).
Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas (1940).
Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
(Albons, Baix Empordà, 9 desembre 1860 – Barcelona, 31 maig 1941)
Metge. Es dedicà sobretot a l’estudi de les malalties infeccioses.
Metge auxiliar de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona (1892), fou després director de la policlínica de l’hospital del Sagrat Cor (1900-04).
Fou membre de la comissió organitzadora del primer Congrés Universitari Català i president de l’Acadèmia Laboratori de Ciències Mèdiques.
El juny de 1923 sortí elegit diputat provincial.
És autor d’El problema de la natalitat a Catalunya (1915) i Tractament de la septicèmia tifoidea (1919).
(Sant Pere de Ribes, Garraf, 1891 – Barcelona, 1980)
Metge ginecòleg. Llicenciat a la facultat de medicina de Barcelona (1915), es doctorà a Madrid, i s’especialitzà en tocoginecologia i obstetrícia (1922).
És autor de molts treballs professionals: Cartilla de puericultura (1920), Enfermedad de Addison y embarazo (1920), A propòsit d’un cas d’elecció de pubiotomia (1921) i Preventori per a infants (1934).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1880 – Estats Units ?, segle XX)
Farmacèutic i metge.
El 1921 era nomenat professor de mèrit de la facultat de farmàcia i ciències químiques de Washington.
És autor de bon nombre d’articles de premsa i de monografies notables sobre temes de química i sobre pràctiques higièniques contra agents nocius per a l’agricultura i la ramaderia.
Dades dels Països Catalans 