(Narbona, França, segle XIV – Besalú, Garrotxa, vers 1355)
(o Abraham des Castlans) Metge jueu. Fill del metge David des Castlars; s’establí a Besalú i fou metge de la família reial.
L’any 1320 obtingué l’exempció d’imposts, confirmada el 1328 i el 1336.
És un dels deu principals jueus catalans a qui el poeta Qalonimos ben Qalonimos, el 1323, dedicà el seu llibre Eben Bohan.
S’han conservat quatre llibres de medicina escrits per ell en hebreu, un dels quals sobre la Pesta Negra del 1349.
(Barcelona, 1790 – 1874)
Metge i escriptor.
Conservador del Museu Anatòmic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i catedràtic substitut de l’Escola de Botànica i Agricultura de la Junta de Comerç de Barcelona.
Cal esmentar entre les seves obres Principios didácticos de materia médico-externa.
(Barcelona, 15 març 1920 – 25 gener 1987)
Metge. Amplià estudis al Karolinska Institutet d’Estocolm, a Copenhague i, a l’Institut Pasteur de París.
Catedràtic de microbiologia a Salamanca (1958) i Barcelona (1962), ha estat president de la Societat Catalana de Microbiologia i Higiene; membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Ha treballat principalment en l’estudi de les leptospirosis, els enterobacteris i la virologia respiratòria, i ha creat escola en el seu departament universitari.
(Benissanet, Ribera d’Ebre, 1903 – Porto Alegre, Brasil, 1966)
Metge.
Ingressà a la CNT d’estudiant. En esclatar la guerra civil anà com a metge en la columna anarquista “Roig i Negre”. Fou membre de la direcció sanitària del camp de concentració d’Argelers.
El 23 de juliol de 1939 fou traslladat al camp de Sant Cebrià, on treballà com a metge a l’hospital central. Després d’haver passat pel camp de Gurs el maig de 1942, fou adscrit a una companyia de treballadors destinada a la Muralla de l’Atlàntic.
Acusat de sabotatge, fou traslladat als camps d’extermini d’Alemanya. Un cop acabada la guerra amb la victòria dels aliats, s’instal·là a Tolosa de Llenguadoc.
El 1945 fou nomenat secretari general de la SIA (Solidaritat Internacional Antifeixista).
Després d’haver estat empresonat a la Model de Barcelona (1946-47), es traslladà al Brasil, on revalidà el títol de metge, i exercí la medicina fins a la mort.
(Girona, 17 gener 1861 – Barcelona, 1924)
Metge. Germà de Celestí.
Fou radiòleg excel·lent, en una època en que el maneig dels raigs X comportava forts perills. Durant dos anys treballà amb altres metges, en la triangulació radiocòspica. També féu depilació per electrolisi.
Pels efectes de les radiacions sofrí lesions que obligaren a amputar-li una cama (1905). Després exercí un càrrec modest a Estadística Sanitària.
Per manca del capital no pogué dur a terme el projecte d’instal·lar el primer saló cinematogràfic a Barcelona.
(Móra la Nova, Ribera d’Ebre, 17 agost 1896 – Barcelona, 15 juny 1975)
Escriptor, excursionista i metge.
Divulgador de l’excursionisme en conferències i articles, ha publicat Orientacions d’excursionisme (1928), Excursionisme i ciutadania (1930), La nova Catalunya (1933), Valor moral i social de l’excursionisme (1962) i Temes d’excursionisme (1962), entre d’altres.
(Igualada, Anoia, 21 agost 1812 – Barcelona, 28 abril 1881)
Metge psiquiatre. A causa de la revolució del 1835 visqué uns anys a Londres i a París.
Fou fundador, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat (1854). Hi publicà la primera revista psiquiàtrica del país, “La Razón de la Sinrazón” (1862).
Publicà també la revista “El Bañista” i una Historia de la ciencia mental.
(l’Escala, Alt Empordà, 23 juliol 1880 – Barcelona, 19 desembre 1978)
Metge cirurgià. Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l’any 1901. Fou deixeble de Salvador Cardenal i de Ribas i Ribas.
Ha exercit càrrecs docents a la Universitat de Barcelona: encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica (1931), professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica (1939).
Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana (Perpinyà 1936) i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia (Barcelona 1949).
Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas (1940).
Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
(Albons, Baix Empordà, 9 desembre 1860 – Barcelona, 31 maig 1941)
Metge. Es dedicà sobretot a l’estudi de les malalties infeccioses.
Metge auxiliar de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona (1892), fou després director de la policlínica de l’hospital del Sagrat Cor (1900-04).
Fou membre de la comissió organitzadora del primer Congrés Universitari Català i president de l’Acadèmia Laboratori de Ciències Mèdiques.
El juny de 1923 sortí elegit diputat provincial.
És autor d’El problema de la natalitat a Catalunya (1915) i Tractament de la septicèmia tifoidea (1919).
(Sant Pere de Ribes, Garraf, 1891 – Barcelona, 1980)
Metge ginecòleg. Llicenciat a la facultat de medicina de Barcelona (1915), es doctorà a Madrid, i s’especialitzà en tocoginecologia i obstetrícia (1922).
És autor de molts treballs professionals: Cartilla de puericultura (1920), Enfermedad de Addison y embarazo (1920), A propòsit d’un cas d’elecció de pubiotomia (1921) i Preventori per a infants (1934).
Dades dels Països Catalans 