(Lorca, Múrcia, 31 agost 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 3 novembre 1979)
Metge. Estudià a Barcelona, on fou deixeble d’August Pi i Sunyer.
Secretari de la Societat Catalana de Biologia (1925-29), catedràtic de fisiologia a Salamanca (1929) i a València (1930-39).
El 1938 fou nomenat director general de Sanitat de l’exèrcit de la República Espanyola.
Exiliat el 1939, fou professor de fisiologia a Mèxic.
(Barcelona, 18 maig 1873 – 18 desembre 1929)
Metge. Amb el seu cosí Cèsar Comas i Llaberia, fou l’introductor de la radiologia mèdica a la Península.
Fou radiòleg dels hospitals de la Santa Creu i del Sagrat Cor i de les cases de Caritat i de Maternitat de Barcelona.
Col·laborà en la fundació (1898) de l’Institut Mèdico-farmacèutic de Barcelona i en fou president (1904-06).
Morí a conseqüència de les metàstasis d’una radiodermitis contreta professionalment.
(Girona, 26 març 1834 – 5 març 1862)
Metge.
És autor d’Almanaque Médico Popular para el año 1859 (1858), Sobre el grado de certidumbre médica (1860) i La prostitución y la sífilis (1861).
(Girona, 1 setembre 1801 – Madrid, 16 octubre 1865)
Farmacèutic i metge. Estudià farmàcia a Barcelona.
Ocupà la plaça de catedràtic del Colegio de Farmacia de Pamplona (1829-38), ciutat on es llicencià en medicina (1837) i de química i d’anàlisi química de la Universidad Central de Madrid.
Havia estat diputat per Girona a les corts espanyoles (1838).
Revisà i amplià una nova edició de la Filosofía de la elocuencia, d’A. de Capmany (1836) i de la traducció castellana de la Histoire Naturelle de Buffon.
Interessat per les primitives tècniques fotogràfiques, publicà una Exposición… y descripción del daguerrotipo y del diorama (1839).
Intervingué activament a Madrid durant l’epidèmia de còlera del 1865 a causa de la qual morí.
Veure> Bonastruc de Porta (rabí i metge hebreu català, 1194-1270).
(Girona, 1815 – 1881)
Metge. Treballà a l’Hospital de Santa Caterina de Girona.
És autor d’una Historia del cólera morbo epidémico que invadió la ciudad y partido de Gerona en el año 1854, que fou premiada per l’Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1859.
Reuní una biblioteca important, que és al seminari de Girona.
(Cadaqués, Alt Empordà, 1861 – Buenos Aires, Argentina, 1946)
Metge. El 1886 emigrà a l’Argentina, on assolí un gran prestigi.
Els seus estudis sobre la lepra resultaren especialment remarcables. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques.
Tornà a Catalunya el 1914. El 1919 fou donat el seu nom a una plaça de Cadaqués.
(Barcelona, 1821 – l’Havana, Cuba, 1870)
Metge. Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1846.
Hi publicà “El Telégrafo”, periòdic de tema mèdic i farmacèutic (1847-48), i obres pedagògiques, treballs, etc, com De las calenturas intermitentes en Barcelona (1849), a més de diverses traduccions d’obres estrangeres importants.
(Barcelona, 21 juny 1913 – Madrid, 25 novembre 1986)
Metge. Catedràtic d’oto-rino-laringologia a Granada (1953), Sevilla i Madrid.
És autor d’una extensa obra científica i assistencial, en la qual destaquen treballs sobre el camp de l’audiometria supraliminar (1956); l’explotació funcional auditiva (1958) i els aspectes terapèutics.
Dirigí “Progresos en ORL, y patología cervicofacial” (1978).
(Santiago de Compostela, Galícia, 7 abril 1856 – Barcelona, 14 gener 1927)
Metge.
Fou catedràtic d’obstetrícia a València i d’anatomia descriptiva a Barcelona.
És autor de llibres i d’escrits breus de caràcter professional. Potser l’obra més interessant és la titulada Estudio higiénico de la fecundidad y prolificidad (1904), text d’un discurs llegit a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 