Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Ribas i Mujal, Dídac

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 5 gener 1922 – Barcelona, 15 febrer 2011)

Metge. Doctorat a Barcelona el 1950, amplià estudis a Kiel amb W. Bargmann.

Ha estat catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostela (1960), Sevilla (1964) i Barcelona (1970), de la qual ha estat vice-rector.

Ha treballat principalment en l’estudi de la histologia de les sinapsis neuro-musculars, les terminacions nervioses, la patologia mamària, i ha estat un dels capdavanters dels estudis de microscòpia electrònica en histologia humana als Països Catalans.

Reventós i Bordoy, Jacint

5 Respostes

(Barcelona, 3/gen/1883 – 14/mar/1968)

Metge. Fill d’Isidre Reventós i Amiguet i germà de Ramon i Manuel.

Llicenciat a Barcelona el 1904, des del 1907 dirigí amb Sayé i Darder el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Introductor del pneumotòrax a la península Ibèrica, el 1920 publicà una obra sobre aquesta tècnica. Dirigí la secció d’homes del servei de tisiologia creat el 1930 a l’Hospital de Sant Pau.

La Universitat Autònoma el nomenà professor de tisiologia (1933). Fou cofundador de l’Associació de Patologia Respiratòria de l’Acadèmia de Ciències, que presidí.

El 1937 passà a la part franquista i dirigí l’hospital militar de Salamanca. Després del 1939 tornà a Barcelona i dirigí el seu servei de Sant Pau.

Raventós i Pijoan, Jaume

(Barcelona, 3 agost 1905 – Manchester, Anglaterra, 22 desembre 1982)

Metge. Llicenciat el 1929, s’integrà a l’Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer. El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester en divisions industrials.

La descoberta de l’anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional.

Fou membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.

Ramon i Amat, Tomàs

(Tarragona, 1 agost 1901 – Saragossa, Aragó, 4 octubre 1937)

Polític. Era metge. Es destacà de ben jove com a home d’esquerres.

Era vice-president de la junta revolucionària constituïda a Barcelona, sota la presidència de Joan Selves, el 14 d’abril de 1931. Fou delegat del governador civil de Barcelona, Companys, i més tard de la Conselleria de Governació de la Generalitat.

El 1933 fou nomenat governador civil de Tarragona, i el 1934 comissari general d’orde públic a Catalunya.

Capità-metge al front d’Aragó durant la guerra civil, fou detingut per l’exèrcit franquista a Zuera i afusellat a Saragossa.

Ramis i Coris, Joaquim

(Barcelona, 1928 – )

Metge. Es llicencià en medicina a Barcelona (1951) i s’especialitzà en pediatria.

Ha estudiat especialment problemes psicosocials de la pediatria, qüestions d’ordenació sanitària i de formació professional del pediatre, i aspectes de lexicografia científica.

Ha estat cofundador del Centre d’Estudis Hospitalaris (1965), de l’Agrupació Democràtica de Metges (1966) i del Centre d’Anàlisi i Programació Sanitàries (1983), així com de les revistes “Delta. Quaderns d’Orientació Familiar” (1961) i “Cavall Fort” (1961); també ha estat un dels principals impulsors de la col·lecció “Monografies Mèdiques”.

És coautor dels llibres: El vostre fill. Puericultura per als pares (1966), La pediatria en el suburbi (1967), Reflexions científiques sobre l'”Humanae vitae” (1968) i el Vocabulari mèdic (1974).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria, de la de Biologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, entitats de les quals ha format part de les juntes directives.

Rahola i Trèmols, Víctor

(Cadaqués, Alt Empordà, 1866 – 1952)

Escriptor i metge. Germà de Frederic. Exercí a la seva ciutat natal.

És autor de poemes humorístics recollits a “Lectura Popular” i del volum Cadaquesenques (1930), escriví també el monòleg teatral Teresa i L’auca de la tuberculosis, de caràcter informatiu.

Raguer i Batlle, Eudald

(Ripoll, Ripollès, 21 juny 1809 – 13 juliol 1878)

Metge i erudit. Estudià a Barcelona, i es doctorà en medicina (1830).

El mateix any, Pròsper de Bofarull el nomenà delegat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Ripoll, per tal que recollís la documentació i els llibres que s’haguessin salvat de la crema del monestir de Ripoll. Emprengué les accions necessàries per a salvar el monestir de l’expropiació decretada pel govern i impedí que en fos consumada la destrucció.

Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, hi presentà comunicacions que foren publicades, com els Apuntes acerca del cólera morbo asiático… de Ripoll en 1865 (1866).

Queraltó i Ros, Jaume

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1868 – Barcelona, 1932)

Metge. Republicà convençut, col·laborà a revistes i periòdics estrangers, on tractà sobre qüestions i problemes científics, als quals donava solucions radicals.

Fundà la “Gynecologia Catalana”, la primera revista mèdica escrita en català. Fou president de l’Institut Mèdic Social de Catalunya i president honorari del Primer Congrés d’Higiene de Catalunya (1906).

Autor de La medicina antitérmica en los procesos febriles agudos, Higiene de la mujer, La tasca social de la higiene i Balance social de la tuberculosis.

Queixanes, Bernat

(Barcelona, 1560 – segle XVII)

Metge. Es graduà en medicina a Barcelona.

És autor d’un treball en el qual combat l’abús de les sagnies en el tractament de les malalties, freqüent entre els metges valencians: Adversus valentinos et quosdam alios nostri temporis medicos, de ratione mitendi sanguinem in febribus putridis (1592).

Qaslari Abraham ben David

(Narbona, França, segle XIV – Besalú, Garrotxa, vers 1355)

(o Abraham des Castlans) Metge jueu. Fill del metge David des Castlars; s’establí a Besalú i fou metge de la família reial.

L’any 1320 obtingué l’exempció d’imposts, confirmada el 1328 i el 1336.

És un dels deu principals jueus catalans a qui el poeta Qalonimos ben Qalonimos, el 1323, dedicà el seu llibre Eben Bohan.

S’han conservat quatre llibres de medicina escrits per ell en hebreu, un dels quals sobre la Pesta Negra del 1349.