(Barcelona, 27/feb/1859 – 8/jul/1927)
Metge. Fou professor clínic de la facultat de Barcelona (1884-1902).
Publicà treballs sobre patologia digestiva, neurologia, pneumologia, etc. Prengué part als Congressos de Barcelona (1888) i de Moscou (1894).
El 1924 fou elegit president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Fou el pare de l’arquitecte Josep Maria Ribas i Casas.
(Manresa, Bages, 5 gener 1922 – Barcelona, 15 febrer 2011)
Metge. Doctorat a Barcelona el 1950, amplià estudis a Kiel amb W. Bargmann.
Ha estat catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostela (1960), Sevilla (1964) i Barcelona (1970), de la qual ha estat vice-rector.
Ha treballat principalment en l’estudi de la histologia de les sinapsis neuro-musculars, les terminacions nervioses, la patologia mamària, i ha estat un dels capdavanters dels estudis de microscòpia electrònica en histologia humana als Països Catalans.
(Barcelona, 3/gen/1883 – 14/mar/1968)
Metge. Fill d’Isidre Reventós i Amiguet i germà de Ramon i Manuel.
Llicenciat a Barcelona el 1904, des del 1907 dirigí amb Sayé i Darder el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Introductor del pneumotòrax a la península Ibèrica, el 1920 publicà una obra sobre aquesta tècnica. Dirigí la secció d’homes del servei de tisiologia creat el 1930 a l’Hospital de Sant Pau.
La Universitat Autònoma el nomenà professor de tisiologia (1933). Fou cofundador de l’Associació de Patologia Respiratòria de l’Acadèmia de Ciències, que presidí.
El 1937 passà a la part franquista i dirigí l’hospital militar de Salamanca. Després del 1939 tornà a Barcelona i dirigí el seu servei de Sant Pau.
(Barcelona, 3 agost 1905 – Manchester, Anglaterra, 22 desembre 1982)
Metge. Llicenciat el 1929, s’integrà a l’Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer. El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester en divisions industrials.
La descoberta de l’anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional.
Fou membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.
(Tarragona, 1 agost 1901 – Saragossa, Aragó, 4 octubre 1937)
Polític. Era metge. Es destacà de ben jove com a home d’esquerres.
Era vice-president de la junta revolucionària constituïda a Barcelona, sota la presidència de Joan Selves, el 14 d’abril de 1931. Fou delegat del governador civil de Barcelona, Companys, i més tard de la Conselleria de Governació de la Generalitat.
El 1933 fou nomenat governador civil de Tarragona, i el 1934 comissari general d’orde públic a Catalunya.
Capità-metge al front d’Aragó durant la guerra civil, fou detingut per l’exèrcit franquista a Zuera i afusellat a Saragossa.
(Barcelona, 1928 – )
Metge. Es llicencià en medicina a Barcelona (1951) i s’especialitzà en pediatria.
Ha estudiat especialment problemes psicosocials de la pediatria, qüestions d’ordenació sanitària i de formació professional del pediatre, i aspectes de lexicografia científica.
Ha estat cofundador del Centre d’Estudis Hospitalaris (1965), de l’Agrupació Democràtica de Metges (1966) i del Centre d’Anàlisi i Programació Sanitàries (1983), així com de les revistes “Delta. Quaderns d’Orientació Familiar” (1961) i “Cavall Fort” (1961); també ha estat un dels principals impulsors de la col·lecció “Monografies Mèdiques”.
És coautor dels llibres: El vostre fill. Puericultura per als pares (1966), La pediatria en el suburbi (1967), Reflexions científiques sobre l'”Humanae vitae” (1968) i el Vocabulari mèdic (1974).
Membre de la Societat Catalana de Pediatria, de la de Biologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, entitats de les quals ha format part de les juntes directives.
(Cadaqués, Alt Empordà, 1866 – 1952)
Escriptor i metge. Germà de Frederic. Exercí a la seva ciutat natal.
És autor de poemes humorístics recollits a “Lectura Popular” i del volum Cadaquesenques (1930), escriví també el monòleg teatral Teresa i L’auca de la tuberculosis, de caràcter informatiu.
(Ripoll, Ripollès, 21 juny 1809 – 13 juliol 1878)
Metge i erudit. Estudià a Barcelona, i es doctorà en medicina (1830).
El mateix any, Pròsper de Bofarull el nomenà delegat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Ripoll, per tal que recollís la documentació i els llibres que s’haguessin salvat de la crema del monestir de Ripoll. Emprengué les accions necessàries per a salvar el monestir de l’expropiació decretada pel govern i impedí que en fos consumada la destrucció.
Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, hi presentà comunicacions que foren publicades, com els Apuntes acerca del cólera morbo asiático… de Ripoll en 1865 (1866).
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1868 – Barcelona, 1932)
Metge. Republicà convençut, col·laborà a revistes i periòdics estrangers, on tractà sobre qüestions i problemes científics, als quals donava solucions radicals.
Fundà la “Gynecologia Catalana”, la primera revista mèdica escrita en català. Fou president de l’Institut Mèdic Social de Catalunya i president honorari del Primer Congrés d’Higiene de Catalunya (1906).
Autor de La medicina antitérmica en los procesos febriles agudos, Higiene de la mujer, La tasca social de la higiene i Balance social de la tuberculosis.
(Barcelona, 1560 – segle XVII)
Metge. Es graduà en medicina a Barcelona.
És autor d’un treball en el qual combat l’abús de les sagnies en el tractament de les malalties, freqüent entre els metges valencians: Adversus valentinos et quosdam alios nostri temporis medicos, de ratione mitendi sanguinem in febribus putridis (1592).
Dades dels Països Catalans 