Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Ruiz i Rodríguez, Dídac

1 Resposta

(Màlaga, Andalusia, 13 gener 1881 – Tolosa de Llenguadoc, França, 24 febrer 1959)

Metge i escriptor. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona. El 1909 fou nomenat metge director del manicomi de Salt (Gironès).

Publicà treballs importants sobre psiquiatria, malalties mentals i sobre la pedagogia dels malalts, i en col·laboració amb P. Bertrana, La locura de Álvarez de Castro.

Molt vinculat al món cultural català, hi defensà posicions d’un nacionalisme abrandat.

Obres: Llull, maestro de definiciones (1906), Jesús como voluntad (1906), De l’entusiasme com a principi de tota moral futura (1907), Contes d’un filòsof (1908), Contes de glòria i d’infern, seguits dels diàlegs i màximes del Super-Crist (1911) i Missatge a Macià (1931).

Rozman i Borstnar, Ciril

Deixa un comentari

(Ljubljana, Eslovènia, 19 juny 1929 – )

Metge. Arribat molt jove a Catalunya, es llicencià a Barcelona el 1954 i s’hi doctorà el 1957.

Deixeble d’A. Pedro i Pons i P. Farreras, fou catedràtic de patologia mèdica de les universitats de Salamanca (1967) i Barcelona (1969).

Especialitzat principalment en l’estudi de les malalties de la sang, dirigí l’Escola d’Hematologia Farreras Valentí i la revista “Medicina Clínica”; ha col·laborat en el tractat de medicina mèdica d’A. Pedro i Pons i ha revisat i modernitzat l’última edició del text clàssic de Domarus-Farreras.

Ha treballat principalment en l’estudi de l’esplenograma (1957), les col·lagenosis, les púrpures, la malaltia d’Hodgkin i la ultraestructura cel·lular en hematologia (1976).

Roviralta i Astoul, Raül

2 Respostes

(París, França, 13 juny 1891 – Madrid, 1979)

Metge i col·leccionista. Germà d’Emili. Estudià a Barcelona, on exercí la seva carrera. Tenia un bon prestigi professional.

Reuní una valuosa col·lecció de miniatures navals, així com d’objectes artístics de tema mariner.

Fou conseller d’Assistència Social de la Generalitat durant el període en que l’esmentat organisme fou controlat pel govern de la República espanyola (1935).

El 1951 fou nomenat primer marquès pontifici de Roviralta de Santa Clotilde.

Rovira i Font, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1824 – Nova Orleans, EUA, 1 març 1849)

Metge. Exercí la medicina a Calaf (Anoia). Mogut per les idees icarianes propagades per Narcís Monturiol a “La Fraternidad”, s’oferí a ésser el representant d’Espanya a l’expedició icariana d’Étienne Cabet.

Amb els donatius d’altres coreligionaris anà a París i s’embarcà amb Cabet en la fragata Rome, amb la qual passà a Texas (1848).

En sorgir dissensions, fou dels primers a oposar-se a Cabet; el seu desencís el menà al suïcidi.

Rossell, Joan Francesc

1 Resposta

(Barcelona ?, segle XVI – després 1641)

Metge. Era el pare de Pere Joan Rossell.

Membre del Consell de Cent, el 1623 fou elegit conseller en cap de Barcelona.

Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona i publicà tractats de tema mèdic com Synopsis formularum medicarum, in sex libros Galeni de differentiis in causis febrium (1627) i El verdadero conocimiento de la peste…, dedicat als consellers de Barcelona (1632).

Fou novament conseller en cap de la ciutat el 1638.

Rosell i Jané, Ferran

Deixa un comentari

(Tarragona, 1882 – Buenos Aires, Argentina, 1954)

Metge. Va estudiar a Barcelona (1905).

Participà en la lluita contra l’epidèmia de còlera del Vendrell, va idear un eficaç mètode contra les varices i fou metge personal de Companys.

Membre del Partido Radical Socialista, va ser un dels creadors del Sindicat Mèdic de Catalunya (1921) i el 1936 obtingué el càrrec d’inspector general de l’hospital Clínic de Barcelona.

El 1939 es va exiliar a l’Argentina, havent passat per França.

Ros d’Ursino, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Metge. Descendent d’un italià que seguí Jaume I de Catalunya-Aragó en la conquesta de València.

Des del 1343 al 1367 fou metge de Pere el Cerimoniós, el qual acompanyà en la guerra contra el rei de Mallorca.

Fou protometge des del 1361.

Fou un descendent seu Domènec Ros d’Ursino (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Metge. Fou metge dels reis Martí l’Humà, Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim i d’altres personatges de la casa reial, com la reina i el comte d’Urgell. Rebé diverses donacions en diners o territoris, entre les quals la senyoria de Ribesaltes.

Roquer i Casadesús, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 desembre 1857 – 24 gener 1903)

Metge. Estudià medicina a Barcelona, on es llicencià el 1877. Fou otorinolaringòleg de prestigi.

Fundà la “Revista de Laringología, Otología y Rinología” (1885). Col·laborador habitual de publicacions mèdiques, és autor d’estudis remarcables, acurats i seriosos.

Ronquillo i Morer, Carles

2 Respostes

(Barcelona, 1838 – 1900)

Metge. Fill de Josep Oriol Ronquillo i Vidal, es doctorà el 1869.

Fou vocal de la junta de l’Eixample per a qüestions de salubritat i inspector higienista de la província de Barcelona (1876).

Publicà opuscles com Los obreros de Barcelona (1842), El consultorio higiénico… (1865), uns Preceptos de salubrificación aplicables… a las epidemias de Barcelona (1871) i una necrologia de P.F. Monlau (1871).

Romeu, Llorenç

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Catalunya, segle XVII)

Metge i escriptor.

Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga (1623), on es mostrà influït per Pere Jaume Esteve.

També escriví un Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa.