(Roses, Alt Empordà, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Metge. Es dedicà a l’estudi de les febres palúdiques, bastant esteses al seu temps a les terres baixes pròximes a Roses.
Fruit del seu treball fou una obra mèdica apareguda el 1846.
(Catalunya, segle XIII – Palamós ?, Baix Empordà, segle XIII)
Metge. És autor d’un Tractatus de peste.
Pseudònim del metge i escriptor Lluís Suñé i Molist (1852-1914).
(Verges, Baix Empordà, 1861 – Barcelona, 1910)
Metge. Tingué una actuació sobresortint dins l’excursionisme català.
Col·laborà a revistes professionals. És autor de treballs mèdics remarcables.
(Barcelona, 4 març 1903 – 23 juny 1963)
Metge. Germà de Ricard. Estudià a Barcelona. S’especialitzà en oto-rino-laringologia i treballà amb el doctor Ferran Casadesús.
Fou metge de l’Associació de la Premsa de Barcelona i figura destacada en la correcció quirúrgica de la sordesa.
(Cervera, Segarra, segle XVIII)
Metge. Era catedràtic de la universitat de Cervera.
Escriví una Disertatio phisiologica, pathologica ac therapeutica (1753).
(Dosquers, Garrotxa, segle XIV – Girona, segle XIV)
Metge. Fundà a Girona, el 1395, el col·legi de Sobreportes per a escolars novicis.
(Arles, Vallespir, 1287 – vers 1328)
Metge, poeta i traductor hebreu. El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Bohan (Pedra de toc), que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya.
Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester.
(Perpinyà, vers 1345 – vers 1414)
Metge, astròleg, gramàtic i exageta jueu. El seu nom, a les fonts hebrees, és Ishaq ben Mose ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb l’acrònim Efodi.
Es dedicà preferentment al préstec de diners i féu estades a Girona i a Barcelona. El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan I el Caçador el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin.
Després de batejat publicà dos escrits anticristians: una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim (Confusió dels cristians), que és un atac al cristianisme en forma crítico-històrica.
El 1404 acabà la seva gramàtica hebrea, Ma’asé Efod, de concepció original. Escriví també una llarga carta de condol a un amic de Girona per la mort del seu pare el 1393, un curt comentari a Maimònides i alguns escrits menors sobre astronomia, la Bíblia i filosofia. El poeta Selomó Bonafed li dedicà una poesia.
(Girona, 1773 – 1851)
Metge. És autor de diversos escrits de caràcter filosòfic.
Dades dels Països Catalans 