(Menorca)
Formatge dur, cru i premsat, de forma quadrada, amb els cantells arrodonits, elaborat a l’illa.
Hom fa coagular llet de vaca amb caseïna, i el producte és premsat. Després hom el sala amb salmorra, al 10%, el fa madurar durant un mes i, finalment, és untat amb oli.
(o de Bajolí) Promontori calcari (79 m alt) de la costa de ponent de Menorca, al oest-nord-oest de la ciutat; constitueix l’extrem més occidental de l’illa.
(Illes Balears)
Braç del mar Balear, entre Mallorca i Menorca.
No ateny enlloc els 200 m de profunditat, i la seva amplària mínima, entre el cap d’Artrutx (Menorca) i el des Freu (Mallorca), és d’uns 40 km.
(Menorca, 1941 – )
Diari en castellà. Creat com a òrgan del Movimiento i traspassat el 1951 a una empresa privada i, després, passà a l’Editorial Menorca.
Fou dirigit per Mateu Seguí i Mercadal. Esporàdicament publica articles en català.
Sector de sa Tramuntana, dins el terme.
Antic fort, complementari del castell de Sant Felip, bastit el 1710, en època anglesa, damunt la cala de Sant Esteve.
Sector de migjorn del terme.
Sector de migjorn del terme.
(Maó, Menorca, de l’1 al 4 setembre 1535)
Depredació, obra del pirata Barba-rossa, que es presentà al port de Maó amb un estol de 30 neus.
Enderrocades en part les muralles i havent fracassat l’ajut del governador de Ciutadella (llavors capital de l’illa), el batlle de Maó, Jaume Escala, d’acord amb alguns regidors, pactà d’amagat amb l’enemic i li obrí les portes de la vila, a canvi que les cases dels traïdors fossin respectades.
A més del saqueig, els pirates cremaren l’església parroquial i s’endugueren de 600 a 800 captius. Els principals traïdors foren executats a Ciutadella el 24 d’octubre de 1536.
Després del saqueig, Maó restà gairebé despoblada, fins que l’erecció del castell de Sant Felip -iniciat el 1554- hi potencià el repoblament i la vida comercial.
Port natural, a l’extrem oriental de l’illa, que s’obre al sud del cap de la Mola, i és resultat de la falla produïda a la zona de contacte dintre els terrenys paleozoics i terciaris, on convergeixen les calcàries miocèniques (Migjorn) i els esquistos devonians (Tramuntana), assenyala el límit entre els dos sistemes geològics de l’illa.
Té 5,5 km de longitud, de 225 a 750 m d’amplada i gairebé 30 m de fondària. A l’entrada hi ha es Castell, i al fons, Maó, ambdues a la riba dreta.
Constitueix l’abric natural més important de la Mediterrània, el qual ha estat aprofitat per a la instal·lació d’un port.
Dades dels Països Catalans 