Caseria, entre la ciutat i Llucmaçanes.
Poble, situat al sud de la ciutat, prop de l’aeroport de Sant Lluís.
L’església de Sant Gaietà, sufragània de la de Santa Maria de Maó, fou bastida en 1877-85.
Caseria, al sud-oest de la ciutat.
Lloc i destacament militar, prop de la costa meridional de l’illa, on hi ha la cala de Llucalari, a llevant de la platja de son Bou, de la qual la separa el cap de ses Penyes.
(Menorca, segle XVII – )
Títol concedit a l’illa, el 1683, al mestre de camp Miquel Lleonard de Cardona i de Renteria (Benasc, Ribagorça, 1634 – Almeria, Andalusia, 1702), senyor de Lloriac, tinent general de la cavalleria de la costa del regne de Granada i cavaller de Sant Jaume.
El 1743 passà als Olivar.
Lloc, prop de la costa de Tramuntana. Hi ha un notable palau de la família dels barons de Lloriac.
L’albufera, o pantà, de Lloriac, és una zona pantanosa que es comunica amb la cala de Tirant.
En el pariatge de 1301-11 fou creada la parròquia de Santa Creu de Lloriac, que fou traslladada al començament del segle XV a l’església de Sant Narcís des Mercadal, que n’era sufragània i que canvià l’advocació per la de Sant Martí.
cala Llonga (Maó, Menorca) Cala de la riba nord del port de Maó, davant el nucli des Castell. Ha estat urbanitzada modernament.
cala Llonga (Santa Eulària des Riu, Eivissa) Cala de la costa oriental de l’illa, que tanca, pel sud, el cap des Llibrell.
cala Llonga (Santanyí, Mallorca Migjorn) Cala de la costa meridional, una de les tres que engloba el nucli turístic de Cala d’Or. El segle XVIII hi fou bastit un fortí.
Antic lloc, a l’oest de la vila, dividit després en Llinàritx Vell i Llinàritx Nou, on, segons la tradició, residia la comunitat d’ermitans de la regla de sant Agustí que vers el 1288 fundà el santuari del Toro.
Illa a la boca del port de Maó. Fou península fins al 1900, data en què fou construït el canal de Sant Jordi.
Rep el nom d’un llatzeret edificat al segle XVIII.
Camí ral entre els dos municipis, fet construir pel governador britànic Richard Kane. Iniciat el 1713, s’obrí a la circulació el 1720.
Té 51,5 km de llargada i una amplada de 30 peus anglesos (9,14 m). Les obres foren dirigides per William Scholy. És equidistant de les costes de Tramuntana i de Migjorn.
Fou restaurat en 1800-01. Fou la via de comunicació bàsica per a l’illa fins al 1900, que hom acabà l’actual carretera.
Dades dels Països Catalans 