(Barcelona, 12 juliol 1783 – Consell, Mallorca, 29 abril 1850)
Matemàtic. Es formà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou membre. Treballà com a cartògraf durant la guerra del Francès.
Fou catedràtic de matemàtiques a Tortosa (1842), Tarragona (1846) i Palma de Mallorca (1847).
Escriví i deixà inèdits nombrosos treballs científics.
(Valls, Alt Camp, 1768 – Madrid, 1837)
Matemàtic.
Residí a Madrid, on fou professor de l’Observatori Astronòmic i director del Jardí Botànic.
És autor d’una obra docent d’astronomia en tres volums, de la qual foren publicats els dos primers.
(Barcelona, 12 maig 1900 – Madrid, 12 gener 1960)
Matemàtic. Llicenciat en ciències exactes a la Universitat de Barcelona i doctorat a Madrid, on fou professor de matemàtiques a l’Instituto de San Isidro.
Fou catedràtic de didàctica matemàtica a la Facultad de Ciencias Matemáticas de Madrid.
És autor de nombrosos llibres docents: Elementos de geometría y nociones de álgebra y trigonometría, amb la col·laboració de Rey Pastor, Resolución de algunos problemas en mecánica relativista restringida (1923), Sobre las catenarias de tensión mínima (1925).
(Vic, Osona, segle XVII – Barcelona, segle XVII)
Matemàtic. S’establí a Barcelona, on fou professor de matemàtiques.
El 1670 publicà una Aritmética especulativa y práctica y arte de álgebra, que tingué una gran difusió i fou reeditada els anys 1672, 1711, 1715 i 1745.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 16 desembre 1811 – Barcelona, 16 gener 1875)
Matemàtic i astrònom.
Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de Barcelona (1847) i a l’Escola Industrial (1855), i d’Astronomia i Meteorologia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts (1849).
És autor de nombrosos treballs científics i obres didàctiques.
(Barcelona, 19 gener 1907 – 11 octubre 1986)
Matemàtic i arquitecte. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1935 amb una tesi dirigida per E. Terradas.
Fou professor a la facultat de ciències (1928-39) i director del Centre d’Estudis Matemàtics de l’IEC (1935-39).
El 1939 se n’anà a França i després a l’Argentina, on, amb l’ajuda de J. Rey Pastor, fou professor a la universitat de Cuyo (1942-49) i a la de la Plata (1949-57).
El 1957 tornà a l’estat espanyol, on fou catedràtic a Múrcia i Saragossa. Des del 1962 ho fou de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Membre de diverses societats científiques internacionals, publicà nombrosos llibres i articles.
(Rubí, Vallès Occidental, 19 octubre 1932 – Valldoreix, Vallès Occidental, 27 gener 2021)
Matemàtic. Fill de Marcel·lí Perelló i Domingo, s’exilià el 1939 amb la seva família, primer a França i més tard a Mèxic.
Estudià enginyeria i matemàtiques i treballà en el muntatge de plantes elèctriques, a més de fer classes de matemàtiques i d’enginyeria tècnica a la Universidad Nacional Autónoma de México.
Més tard passà quatre anys als EUA on estudià la teoria qualitativa de les equacions diferencials amb Solomon Lefschetz. Es doctorà en matemàtiques a la Brown University amb una tesi sobre equacions diferencials funcionals dirigida per Jack Hale.
Retornat a Mèxic el 1966, s’incorporà al Centro de Investigaciones y Estudios Avanzados del Instituto Politécnico Nacional, on es dedicà a l’ensenyament de la matemàtica i a la recerca en el camp dels sistemes dinàmics.
El 1972 retorna a Catalunya i s’incorpora al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on impulsa l’estudi dels aspectes qualitatius de les equacions diferencials. Els treballs inclouen models d’alguns aspectes de l’evolució biològica.
(Barcelona, 11 febrer 1926 – 9 juny 2001)
(o Pasqual) Matemàtica. Fou catedràtica de Matemàtiques a l’ensenyament mitjà i professora titular d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona.
Participà activament en els moviments de reforma de Didàctica de les Matemàtiques a Catalunya i dels plans d’estudis de l’ensenyament mitjà.
La seva línia bàsica de recerca fou la Teoria algèbrica de nombres. Traduí al català i prologà (1996) les Disquisitiones Arithmeticae (1801) de Karl Friedrich Gauss.
(València, 28 octubre 1891 – Barcelona, 4 febrer 1968)
Matemàtic. Estudià ciències matemàtiques i químiques a la Universitat de Barcelona. El 1924 amplià estudis a Itàlia.
Fou professor ajudant de la càtedra d’anàlisi matemàtica de la universitat de Santiago de Compostel·la. El 1931 ingressà com a catedràtic a la Universitat de Barcelona i el 1932 féu una estada a l’escola politècnica federal de Zuric.
Intervingué en la creació del Seminari Matemàtic per la Universitat Autònoma i en fou aviat el director.
Creà una biblioteca important, fundà la revista “Collectanea Mathematica” i formà al seu voltant un important grup de deixebles. Fou considerat com un dels matemàtics més prestigiosos d’Europa.
A més d’algunes obres de caràcter didàctic, publicà nombrosos treballs de recerca sobre anàlisi matemàtica i sobre la teoria de les probabilitats, com: Contribució al estudio de las sèries trigonométricas, Notas para un primer estudio de la teoria del riesgo i Notas sobre el criterio de Stolz.
Fou acadèmic de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1944).
(Barcelona, 7 abril 1848 – Madrid, segle XX)
Militar i matemàtic. Ingressà el 1864 a l’Acadèmia d’Enginyers Militars.
Participà molt activament en la tercera guerra carlina (1873-74) i fou ferit greument a la Seu d’Urgell. Professà a l’Acadèmia d’Enginyeria entre el 1877 i el 1886.
Com a reconeixement per la seva obra Lecciones de geometría descriptiva fou ascendit a tinent coronel (1879), i per Trigonometría, a coronel (1881), i aquestes obres foren declarades de text a les acadèmies militars. La darrera assolí vint-i-dues edicions entre el 1884 i el 1951.
És autor d’altres obres d’àlgebra i de geometria.
Dades dels Països Catalans 