(València, 1748 – 1829)
Matemàtic. Fou catedràtic als estudis reials de Madrid (1771) i comissari de guerra a València (1793).
Autor de La geometría de los niños (1784), Instituciones matemáticas (1785), Tratado de la verdadera nobleza (1804), Memoria instructiva sobre contribuciones y venta de frutos (1820) i Disertación sobre la causa de las auroras boreales.
(València, 1554 – segle XVI)
Matemàtic. Fou catedràtic d’astrologia, astronomia i matemàtiques a la universitat valenciana, on ensenyà fins al 1612.
És autor d’un Pronóstico universal del año 1580, para el meridiano de la insigne ciudad de Valencia, y para todo el quinto clima (1580).
(València, 1611 – 1696)
Matemàtic i poeta. Deixeble i col·laborador de José de Zaragoza, amb el qual treballà per renovar les ciències físiques al Regne de València. Succeí al seu pare com a secretari de la Inquisició.
També conreà la poesia i demostrà una gran facilitat en la composició de jeroglífics.
(València, vers 1515 – Salamanca, Castella, 1584)
(o Muñoz) Hebraista, astrònom i matemàtic. Hom ha especulat sobre un possible origen judeo-convers. Es graduà en arts a València, on estudià vers 1530-40.
Professor d’hebreu a la Universitat d’Ancona, tornà a València, on fou professor particular de matemàtiques i catedràtic d’hebreu (1563) i de matemàtiques (1567) de la Universitat. El 1579 passà a Salamanca com a catedràtic de les mateixes matèries.
Observà l’anomenat cometa del 1572, actualment identificat com a Supernova de Tycho Brahe, sobre el qual publicà Libro del Nuevo Cometa el 1573, des d’on atacà la tradicional creença en la immutabilitat dels astres, en determinà la posició relativa, que situà molt més enllà de la pretesa esfera de la Lluna i n’assenyalà les importants diferències amb els cometes típics. Inventà també el planisferi paral·lelogramàtic.
Publicà també Institutiones aritmeticae ad percipiendam astrologiam et mathematicas facultates necessariae (1566) i un Alphabeticum Hebraicum (1585).
Agustí Muñoz (País Valencià, segle XV – segle XVI) Pintor. El 1506 tenia el títol oficial de mestre pintor de la ciutat de València.
Jeroni Muñoz (País Valencià, segle XVI) Escultor i arquitecte. És autor de les sitges de Burjassot, per a les quals féu una ermita anexa i una gran era de pedra. Treballà per a la Generalitat de València.
Jeroni Muñoz * Veure> Jeroni Munyós (matemàtic, astrònom i hebraista valencià, vers 1515-1584).
Joan (I) Muñoz (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escultor. Entre les seves obres destaquen les talles fetes per a la seu de València el 1512-13.
Joan (II) Muñoz (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Escultor. Considerat com a deixeble de Gregoria Fernández, el seu estil recorda el barroc castellà. Esculpí el Crist lligat a la columna (1649) de l’altar major del monestir de Puig, l’altar major de Sant Martí de Sogorb, el Crist de la Bona Mort de la seu de València i d’altres obres per a esglésies d’aquesta ciutat.
Joan (III) Muñoz (País Valencià, segle XVII) Escultor. Passà el seu període de formació a Roma. Se li atribueixen les imatges de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista de l’església dels Sants Joans, la Mare de Déu de l’Esperança de l’església de Sant Martí i La Fe de l’església de Santa Mònica, totes a València.
Lluís Muñoz (País Valencià, segle XVI) Escultor. Fou deixeble i ajudant de Damià Forment. Treballà amb ell a la Llotja de Saragossa, el 1524.
Pere Muñoz (València, 1505 – Osca, Aragó, 1522) Escultor. Era ajudant de Damià Forment. Tenia disset anys quan morí, col·laborant amb el mestre al gran retaule de la seu oscenca. Forment li esculpí una làpida i el feu enterrar a la mateixa catedral.
Muhammad ibn ‘Abd al-Rahmän al-Tugibï (Alacant, 1145 – Tremissèn, Algèria, 1213) Historiador andalusí. És autor d’un diccionari biogràfic (Mu’gam) aprofitat a la Takmilat d’Ibn al-Abbar.
Muhammad ibn Abdal·là al-Tudjibí (Xàtiva, Costera, segle XII – 1162) Historiador àrab.
Muhammad ibn Ahmad ibn Muhammad ibn al-Lait (País Valencià, segle XI – Sorió, Costera, 1063) Astrònom i matemàtic andalusí. Adscrit a la cort de Mugähid de Dénia, d’entre la seva vasta producció sobresurt Respostes a preguntes sobre matemàtiques d’al-Biruni i Sobre propietats dels triangles rectangles escalens.
Muhammad ibn al-Hagg (Sàhara, Àfrica, segle XI – Mastana, Àfrica, 1115) General almoràvit. Fou nomenat emir de València el 1109, càrrec des del qual annexà a l’Imperi almoràvit l’antiga taifa huidí de Saragossa (1110). És probable que combatés amb l’exèrcit d’Ibn Aisa que fou derrotat pels catalans al congost de Martorell el 1114.
(València, 7 març 1728 – 15 gener 1782)
Matemàtic i sacerdot. Emprà el cognom de Morico. Es doctorà en teologia a València. Dirigí el Col·legi de Nobles i fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València.
És autor d’una Carta… en que se explican las causas naturales del terremoto de 1º de noviembre de 1755 (1756) i de traduccions del francès.
(València, segle XVII)
Matemàtic. El 1641 publicà el llibre Almotacén o fiel de la medida y peso que se debe dar al pan, vino, carne, aceite y de otras mercaderías.
(Xàtiva, Costera, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València. tingué vastos coneixements jurídics i astrològics.
Escriví les obres Vida y martirio de las vírgenes Justa y Alexandra, que restaria manuscrita, i un Antipronóstico a las victorias que se pronostican al eminentísimo cardenal, duque, par de Francia, Juan Armando Richelieu, contra la Majestad Católica (1636).
(Almussafes, Ribera Baixa, 23 desembre 1740 – Cremona, Itàlia, 1 març 1820)
Jesuïta i matemàtic. Entrà a la Companyia de Jesús el 1758. Exiliat per Carles III de Borbó, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona. Fou membre de l’acadèmia de Màntua.
Publicà diferents articles en revistes d’Itàlia i Geometriae et algebrae elementa (Camerino, 1791), Vera idraulica teoria (Cremona, 1817).
El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna.
Dades dels Països Catalans 