(Terrades, Alt Empordà)
Masia i petit veïnat, als vessants sud-orientals de la roca de la Penya (484 m alt), a la serralada que separa les conques de la Muga i del Manol, al límit amb els termes de Cistella, de Cabanelles i de Sant Llorenç de la Muga.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Casa i santuari (225 m alt), a l’est del poble, a la dreta del torrent de Mata-rectors.
És una petita església romànica on és venerada la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de Penafiel.
Fins al començament del segle XX conservà dos retaules gòtics, del segle XV.
(Vimbodí, Conca de Barberà)
Antiga granja de Poblet (882 m alt), actualment és casa forestal (xalet de la Pena), situada al bosc de Poblet, als vessants septentrionals de les muntanyes de Prades, al capdamunt de la vall de la Pena.
La capella de la granja era dedicada a santa Magdalena.
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
Antiga masia, al nord del poble de Plegamans, prop de la qual hi havia la famosa alzina de can Pedró, darrera la nova església parroquial, considerada un dels arbres més grans del Principat, la qual va morir l’any 2004.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Masia i antiga quadra, de l’antic municipi de Freixenet de Segarra, situat a la ribera de Cervera, al peu de la serra de Montlleó.
El segle XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan.
Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent.
(Beuda, Garrotxa)
Gran masia, situada al vessant meridional del massís del Mont, prop de la parròquia de Segueró.
Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d’enllaços successius i de l’explotació del gran patrimoni des de la fi del segle XVI.
L’actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan segle XVIII.
El cognom es mantingué fins al segle XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives (de Lledó) i als Vayreda (d’Olot).
(Viver i Serrateix, Berguedà)
Masia i antiga quadra i parròquia (Sant Vicenç), d’origen romànic, al sector sud-occidental del terme.
Situat a la vora de la riera de Navel, afluent del Cardener per l’esquerra, la qual neix a l’altiplà de Capolat, sota la serra dels Tossals, i, després de travessar el terme de Montclar i de fer de límit del de Viver i Serrateix i el de Montmajor, desemboca dins el de Cardona aigua avall de la Coromina.
(Sant Ramon de Portell, Segarra)
Masia i antic poble (650 m alt), al nord del cap del municipi.
Hi ha importants restes del castell de Mont-ròs.
La seva església parroquial (Sant Antoni) depenia de la de Guspi.
Enclavament (1,12 km2), dins el terme de Taradell, al voltant de l’antic casal de Mont-rodon, casa forta de l’antic terme del castell de Taradell esmentada ja el 1076 i origen del llinatge Mont-rodon.
El casal esdevingué cap d’una petita quadra (1445) autònoma, sotmesa al veguer de Vic, que el 1840 fou annexada al municipi de Tona.
L’edifici, gòtic, fou bastit el 1445 sobre les restes d’un casal romànic.
(la Morera de Montsant, Priorat)
Masia i antic lloc, al peu del cingle de Pregona.
Els seus habitants abandonaren el poble el 1285, atrets per les condicions ofertes pels cartoixans d’Escaladei per traslladar-se a la Morera.
En resta l’església, que fou convertida en santuari de Sant Antoni.
Dades dels Països Catalans 