(Navès, Solsonès)
Església i masia (1.033 m alt), que formà, juntament amb Grifé, la quadra del Soler i Grifé.
És situat damunt la serra que domina per ponent el poble de la Vall d’Ora.
Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel (segle XII).
Antiga masia de la parròquia de Sant Martí de Puigbò.
Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats. El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i el lloc restà unit així a la baronia de Mataplana, del dit monestir.
Té a frec del mas la capella romànica de Santa Magdalena, abans de Sant Esteve de Solanllong, d’on procedeix un frontal romànic avui en poder d’un col·leccionista basc.
(la Llacuna, Anoia)
Masia, al sud del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt), que separa les valls de la Llacuna i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus.
Masia i antiga quadra de Terrassola, a l’extrem oriental del terme. Existia el 1230 i fou sempre una gran pairalia.
Prop del mas s’edificà vers el 1925 una torre per als amos, els Soler de Terrades, obra de Josep Puig i Cadafalch.
(Gallifa, Vallès Occidental)
Masia i església construïda en un planell graonat de la muntanya de Sant Sadurní.
Les primeres notícies que hom en té són del 1200. El casal fou transformat al segle XIX amb caire més de caserna que de masia.
Els seus amos es cognomenaren Comalrean de Sobregrau.
Masia de l’antiga quadra de Sorerols.
Es troba a poca distància de l’església de Sant Miquel de Sorerols, coneguda també per Sant Miquel de Sobiranes, i de les ruïnes de l’antic castell de Sorerols, dit també castell de Sobiranes.
És esmentat des del 1112 amb el nom de Cases Sobiranes.
(Osor, Selva)
Masia i important propietat (400 ha), dins el terme de Santa Creu d’Horta. Té una de les millors explotacions forestals de castanyers del país.
Existia ja el segle XII, i el seu llinatge es refongué el segle XIX amb els Planell de Tous.
El mas és un gran casal amb afegitons dels segles XVI al XX, amb una capella de Sant Bernat revestida de ceràmica del 1693, obra del mestre escudeller Miquel Lapuja. Sota el mas hi ha un modern hostal.
(Camprodon, Ripollès)
Important masia i església, al nord-est de l’antic terme de Freixenet de Camprodon, dins l’antiga demarcació de Creixenturri. Era una antiga vil·la rural (segle XI).
L’església de Sant Bartomeu és romànica, i s’hi venera també la Mare de Déu de Gràcia.
(Juncosa, Garrigues)
Masia i antic poble, al nord del terme, a la vall de la Sisquella, que drena la riera de la Sisquella, afluent, per l’esquerra, del riu Set a l’Albagés.
El 1197 Gibert d’Albagés, poc després de colonitzar l’Albagés, emprengué el poblament d’aquest lloc; a la segona meitat del segle XIV tenia 10 focs i era de la jurisdicció del monestir de Poblet.
Habitat encara el 1635, el 1708 era ja un terme rònec.
Masia (1.247 m alt), al costat de la qual hi ha l’església de Sant Martí de les Serres, antiga sufragània de la parròquia de la Selva, que havia pertangut, des del 1088, a l’església de Solsona.
És al cim d’un contrafort meridional de la serra de Busa.
Dades dels Països Catalans 