Arxiu d'etiquetes: masies

Vinyals, els -Marina Alta-

(Ondara, Marina Alta)

Masia, antic lloc del terme general de Dénia.

Vilaclara

(Palau del Vidre, Rosselló)

Masia (mas de Vilaclara), al sud-est del poble, vora la sèquia de Vilallonga. El castell de Vilaclara és d’estil romànic però molt transformat. Al sud s’estenia encara a la fi del segle XVIII el bosc de Vilaclara (90 ha).

El lloc, que el 1385 tenia 15 focs, restava reduït a 2 el 1787. Pertanyia al convent de canongesses de Sant Salvador de Perpinyà.

Vespella -Rosselló-

(Salses, Rosselló)

Masia i veïnat, al sud-oest del terme, a la capçalera del Ròvol.

Vespa, la -Ports-

(Morella, Ports)

Dena, a uns set quilòmetres de la ciutat, a ponent, entre les altures de la venta de l’Aire i el riu Caldes, amb una altitud mitjana de 800 m.

Comprèn una vintena de masos dispersos, i uns quants més d’abandonats. El centre religiós és l’ermita de Sant Antoni de la Vespa.

Venta de Poio, la

(Riba-roja de Túria, Camp de Túria)

(o les Ventes de Poio, o les Ventes de Miralcamp)  Llogaret, al sud del terme, al pla de Quart, al límit amb els termes de Xiva (Foia de Bunyol) i de Quart de Poblet (Horta), al llarg de la carretera de València a Castella per les Cabrelles.

És centrat en un antic hostal (venta de Poio) i mas (mas de Poio), a l’esquerra de la rambla de Xiva (o rambla de Poio).

Vantolra *

(Navès, Solsonès)

Veure> Ventolra (masia i església).

Valserell *

(Veciana, Anoia)

Veure> Balsareny de Segarra  (masia i antiga quadra).

Valric

(Montescot, Rosselló)

Masia i antic poble, al nord del terme, vora l’agulla de la Mar.

Vallòria

(Banyuls de la Marenda, Rosselló)

(o Vallàuria)  Masia i antic lloc, a ponent de la vila, al fons de la vall de capçalera de la riera de Vallòria, que s’uneix a la Vila d’Amunt a la riera de les Abelles per formar la riera de Banyuls (dita també, fins a la mar, riera de Vallòria).

Vallesa de Mandor, la

(Riba-roja de Túria, Camp de Túria)

Caseria, a l’esquerra del Túria, prop del límit amb el terme de Paterna (Horta). La seva església (Santa Bàrbara) té per patrona la Mare de Déu dels Desemparats.

És l’antic mas dels Inquisidors, que esdevingué propietat privada i centre del comtat de la Vallesa de Mandor.