Arxiu d'etiquetes: Marina Alta

Benimeli (Marina Alta)

4 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 3,50 km2, 92 m alt, 419 hab (2014)

Situat a la subcomarca coneguda com la Rectoria del Ràfol, a la vall mitjana del riu Girona, que travessa l’extrem meridional del terme; al nord-est d’Alacant. El relleu és accidentat al nord pels contraforts de la serra de Segàrria, coberts de garrigues.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (cítrics i hortalisses), que s’ha expandit en època moderna, i de secà (oliveres, ametllers, garrofers i cereals). La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La població ha experimentat tanmateix durant els últims cent anys una lleugera però constant davallada.

El poble comprèn tota la població del municipi; hi destaca l’església parroquial de Sant Andreu.

Dins el terme es troba el castell i antic terme de Segàrria, situat al cim de la serra del mateix nom.

Benigembla (Marina Alta)

5 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 18,45 km2, 314 m alt, 508 hab (2014)

Situat a la vall de Pop, a la conca alta del Gorgos (o riu de Benigembla), que travessa el terme en direcció oest-est, al nord-est d’Alacant. El relleu és accidentat per la serra de Laguar i les muntanyes del coll de Rates.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats pràcticament a l’agricultura de secà (principalment cereals, seguit de les oliveres, la vinya -destinada a la producció de panses-, ametllers i garrofers), circumstància que ha marcat una línia demogràfica descendent sobretot a partir del segon terç del segle XX. Àrea comercial de Gandia.

El poble és a la dreta del riu de Gorgos; destaca l’església parroquial de Sant Josep, d’estil neoclàssic.

Dins el terme, al tossal del Cavall Verd, es troben les restes del castell de Pop, d’origen islàmic, i, al límit amb el terme de Murla, el despoblat de Vernissa.

Benidoleig (Marina Alta)

8 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 7,54 km2, 131 m alt, 1.189 hab (2014)

Situat al curs baix del riu Girona, en un terreny pràcticament pla, accidentat només a la part sud, al sud-oest de Dénia i al nord-est d’Alacant.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura (hom conrea tres quartes parts del terme), amb un lleuger predomini del secà (cereals, garrofers i oliveres) sobre el regadiu (sobretot tarongers), que aprofita aigües elevades del riu. La propietat de la terra és repartida, i el règim d’explotació és directe. Hi ha petita indústria de ceràmica. Àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, es troba al peu de la muntanya de Segili; l’església parroquial, sota l’advocació de la Sang, hi va ser construïda al segle XIX.

Dins el terme hi ha la coneguda cova de les Calaveres i els caserius de l’Alcúdia, la Costereta i Segili. Fou el centre de la baronia de Benidoleig.

Enllaç web: Ajuntament

Beniarbeig (Marina Alta)

7 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 7,40 km2, 42 m alt, 1.926 hab (2015)

Estès per la vall baixa del riu Girona, a la seva ribera esquerra, al nord-est d’Alacant. El terreny és pla, llevat del sector nord, accidentat pels contraforts de la serra de Segàrria.

La principal font d’ingressos del municipi prové de l’agricultura, tant de secà (ametllers, garrofers, oliveres i vinya) com de regadiu (tarongers i hortalisses), aquest darrer gràcies a les aigües derivades del Girona. Últimament la població s’ha estabilitzat, gràcies a la immigració, procedent del sud de la Península, que ha compensat l’hàbit emigratori autòcton, dirigit especialment a França.

El poble era una antiga alqueria islàmica; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVIII.

El terme comprèn els despoblats de Benicadim i Beniomer.

Enllaç web: Ajuntament

Atzúvia dels Castellons, l’ *

1 Resposta

(Pego, Marina Alta)

Altre nom del lloc del Castelló.

Atzúvia de Francesc Miró, l’

2 Respostes

(Pego, Marina Alta)

(o l’Alqueria de Francesc Miró o la Vila de Francesc Miró) Despoblat.

Formà part de la rectoria de moriscs de Favara (1574).

Atzúvia, l’ -Xàbia-

1 Resposta

(Xàbia, Marina Alta)

(o l’Atzuvieta)  Caseriu, situat a uns 4 km de la vila.

Atzúvia, l’ -Vall d’Alcalà-

Deixa un comentari

(la Vall d’Alcalà, Marina Alta)

Despoblat. Era lloc de morisc habitat per 17 famílies el 1602.

Atzúbia, l’ (Marina Alta)

7 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 14,74 km2, 102 m alt, 744 hab (2013)

(ant: l’Atzúvia dels Roques o la Vila dels Roques; ort ant: l’Adsúvia) Situat a la vall de Pego, als contraforts de la serra de Gallinera i de la serra Negra, a l’oest de Dénia i drenat per la rambla de Gallinera. La zona muntanyosa és coberta de pinedes i brolles.

El conreu de les terres, bàsicament de secà (garrofers, oliveres, ametllers i cirerers), no ha impedit una lenta davallada de la població durant la segona meitat del segle XX. Àrea comercial de Gandia.

El poble es troba al peu del puig de la Creu. Era lloc de moriscs que restà gairebé desert amb l’expulsió del 1609.

El terme municipal comprèn també el poble de Forna, agregat el 1910.

Enllaç web: Ajuntament

Atzeneta de Pego

2 Respostes

(Pego, Marina Alta)

Despoblat. Era lloc de moriscs habitat per 13 famílies el 1602; formà part de la rectoria de Favara (1574).

Pertanyia a la jurisdicció del duc de Gandia.