Arxiu d'etiquetes: Marina Alta

Vall d’Ebo, la (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 32,43 km2, 394 m alt, 254 hab (2014)

(o Ebo) Situat a la part interior del Marquesat, accidentat per la serralada pre-bètica valenciana, ocupa un eixamplament (vall d’Ebo) on el relleu més destacat és la serra d’Ebo (945 m alt).

Una pluviositat prou favorable permet el conreu d’oliveres, substituïdes progressivament per ametllers i altres fruiters (pomeres, cirerers), a més de cereals i farratges; a més del regadiu de font, resten pastures i ermots. Ramaderia. Població en descens.

El poble, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Situat al centre de la vall, és format pels antics llocs de Benixuaip i de Villans, els quals, juntament amb els despoblats de Benicais, Benissit, Serra i la Cairola, eren habitats per moriscs, dependents de la fillola de la vall de Gallinera.

El 1609 els moriscs s’aixecaren arran de l’expulsió.

Enllaç web: Ajuntament

Vall de Laguar, la (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 23,26 km2, 450 m alt, 872 hab (2014)

(o de Laguart, ort trad: Vall d’Alauar) Situat a la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar, al sud, i la serra de Migdia, al nord, on hi ha el barranc de l’Infern i el fallit pantà d’Ísber, enmig dels contraforts orientals de les serres pre-bètiques valencianes. Una gran part del territori és inculte.

Hi predomina l’agricultura de secà. Els conreus més estesos són els d’oliveres, seguits dels d’ametllers, dels garrofers i dels fruiters; hi ha molt poc regadiu, amb aigua de peu. Cal esmentat també els cirerers, que donen un dels productes més ben comercialitzats. Cria de bestiar. Àrea comercial d’Alacant.

El municipi comprèn els pobles de Fleix (cap municipal), Benimaurell i Campell (antics llocs de moriscs, on hi hagué actives rebel·lions), el sanatori de llebrosos de Fontilles, el despoblat d’Ísber i l’antic castell de les Atzavares. Formà part del ducat de Gandia.

Enllaç web: Ajuntament

Vall de Gallinera, la (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 53,06 km2, 295 m alt, 595 hab (2014)

Situat a l’extrem nord-oest de la comarca, al límit amb la Safor i el Comtat, als vessants de la serra de Gallinera i de la serralada pre-bètica valenciana, a les ribes de la rambla de Gallinera (anomenada després el Calapatar o riu Bullent). Es format per un conjunt de pobles amb centre a Benialí.

Es conrea bona part del terme, amb predomini total de l’agricultura de secà. Els conreus més estesos són les oliveres i els cirerers; al regadiu es conreen cítrics. Àrea comercial d’Alacant. Població en descens.

Lloc d’origen islàmic. La capital del municipi és el poble de Benialí, comprèn, també, els pobles de Benirrama, Benissili, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Llombai de Gallinera i Alpatró, els despoblats de l’Alcúdia de Gallinera, Benimàmet, Benistrop, Bolcàssim, el Rafalet i Benimarzoc i el castell de Gallinera.

Enllaç web: Ajuntament

Vall d’Alcalà, la (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (Catalunya): 24,4 km2, 637 m alt, 175 h (2014)

(o Alcalà de la Jovada; ant: la Jovada o Alcalà de Gallinera) Situat al límit amb el Comtat, que forma la vall anomenada d’Alcalà, entre la penya Foradada, al nord, i la serra de Capaimona, al sud.

La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (cereals i oliveres).

El poble, situat al centre de la vall, va ser el principal centre de resistència que el capitost musulmà al-Azraq oposà a Jaume I, tot just acabada la conquesta del Regne de València.

El terme comprèn el llogaret de Beniaia i els despoblats de la Queirola, la Roca, l’Atzuvieta i Benialí.

Enllaç web: Ajuntament

Campell -Marina Alta-

(la Vall de Laguar, Marina Alta)

(o poble de Baix Poble, situat en un serrat a 1 km a l’est de Fleix. Hi ha l’església parroquial del municipi (Santa Anna).

Antic lloc de moriscs (33 focs el 1602), pertanyia a la parròquia de Murla, de la qual s’independitzà el 1534. Formava part del ducat de Gandia.

Tormos (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,36 km2, 125 m alt, 323 hab (2016)

Situat en una vall de la terminació oriental de la serralada Pre-bètica valenciana, a la vall de Pego, a la conca mitjana del riu Girona (la Rectoria de Ràfol).

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els d’oliveres, ametllers, garrofers i cítrics. Pedreres. Pertany a l’àrea comercial de Gandia. La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s’ha estabilitzat.

El poble, d’origen islàmic, és al sector de contacte entre el pla i la muntanya; l’església parroquial de Sant Lluís Belfou depèn de la del Ràfol d’Almúnia.

Tingueren la senyoria els comtes de Ròtova, i formà part de la Rectoria.

Enllaç web: Ajuntament

Teulada (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 32,25 km2, 185 m alt, 11.460 hab (2015)

Situat a l’extrem oest de la comarca, al límit amb la Marina Baixa, a la façana litoral del sistema Pre-bètic valencià, prop de la costa on hi ha el cap de Moraira, drenat pel barranc de Teulada, afluent del riu de Gorgos.

S’hi conrea bona part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són la vinya (per a panses), els cereals, les oliveres, els garrofers i els ametllers. Petita indústria derivada de l’agricultura. Important nucli turístic amb hotels, càmpings i diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Benissa. Població en ascens.

La vila, d’origen àrab, s’allarga en una esquena d’ase amb dos carrers axials; església parroquial de Santa Caterina.

El municipi també comprèn els nuclis de la rada Moraira i el Portet de Moraira, abans de pescadors.

Enllaç web: Ajuntament

Calapatar, el *

(Safor / Marina Alta)

Altre nom del riu Bullent.

Cairola, la

(la Vall d’Ebo, Marina Alta)

Despoblat i antic castell. Lloc de moriscs (7 focs el 1602) agregat (1535) a la parròquia de Villans.

Senija (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 4,80 km2, 234 m alt, 610 hab (2015)

Situat a la serralada pre-bètica valenciana, el petit terme és geirebé envoltat pel terme de Benissa.

L’agricultura és totalment de secà; els conreus més estesos són els cereals, seguits de la vinya (per a panses), en regressió, de garrofers i d’ametllers, en expansió, i d’oliveres. Les terres conreades són molt repartides. La proximitat de la costa ha fet augmentar el percentatge de població activa dedicada essencialment als serveis (influència turística) i a la construcció. Àrea comercial de Benissa.

El poble és en un coll entre la lloma Llarga i les llomes de l’Agre. L’església parroquial és dedicada a santa Caterina, fou restaurada el 1770 sobre l’antiga mesquita, convertida en rectoria de moriscs el 1535 i en parròquia el 1569; havia depès de Benissa.

Enllaç web: Ajuntament