(Comtat / Marina Alta)
Altre nom amb que també és conegut el riu Girona.
Bolata, el *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Marina Alta
Ràfol d’Almúnia, el (Marina Alta)
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 4,98 km2, 88 m alt, 659 hab (2014)
(ant: Ràfol dels Mur o de Sapena) Situat a la regió històrica del Marquesat, als contraforts terminals de les serres pre-bètiques valencianes, entre la conca del Girona, que rega el sud del terme, i la serra de Segàrria.
L’agricultura és la principal riquesa, i ocupa prop de la meitat del terme; els conreus principals són els de secà (ametllers, oliveres, garrofers i vinya); per mitjà de pous i fonts es rega una petita part, dedicada als cítrics i les hortalisses. El règim predominant és el conreu directe. Àrea comercial de Gandia. Població en descens, encara que s’ha estabilitzat des del 1970.
El poble, d’origen islàmic, és al centre de la Rectoria, nom que prengué aquest sector del Marquesat en ésser erigida en parròquia (la Rectoria del Ràfol) l’església del Ràfol. Al segle XVII esdevingué centre del marquesat del Ràfol d’Almúnia.
Enllaç web: Ajuntament
Blanc, cap -Marina Alta-
Cap de la costa, a l’extrem meridional de la rada de Moraira.
Bitla
(Castell de Castells, Marina Alta)
Despoblat (actualment masia), al peu de la serra d’Alfaro, al nord de la vila.
Antic lloc de moriscs, era habitat per 12 famílies el 1602.
Bisbilan *
Antic nom del barri de Villans.
Binyent
(o Albinyent) Caseriu, vora el terme de Calp.
Poblets, els (Marina Alta)
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 3,62 km2, 14 m alt, 3.350 hab (2014)
Format l’any 1971 per la unió dels termes de Miraflor, Setla i Mira-rosa. Situat al Marquesat, a la conca del Girona.
L’agricultura és la base econòmica del municipi; al regadiu, que ocupa gran part de les terres conreades, s’hi troben fonamentalment cítrics i la resta hortalisses. Com a record del secà romanen 4 ha de vinya per a panses i raïm de taula o de balança. Àrea comercial de Dénia.
La capitalitat del municipal és al poble de Setla dels Llocs, que junt amb Mira-rosa, on hi ha l’església parroquial del Salvador, i el veí de Miraflor, foren anomenats els Llocs i van pertànyer a la mateixa jurisdicció.
Enllaç web: Ajuntament
Poblenou de Benitatxell, el (Marina Alta)
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 12,55 km2, 142 m alt, 4.659 hab (2014)
(o Benitachell) Situat als vessants de la serra de Benitatxell, prop del cap de la Nau, i estès fins al litoral.
Està conreat gairebé la meitat del terme, que es destina a l’agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya (per a panses) i els garrofers. Àrea comercial de Benissa. Regressió demogràfica (1.885 hab el 1900) fins al 1977, any en què començà un ràpid creixement demogràfic degut al turisme.
El poble és al centre del terme. L’església parroquial de Santa Magdalena fou bastida a partir del 1710.
El municipi comprèn, a més, la partida de Benitatxell i les partides i caseries de Benicambra, Abiar i Alcàsser.
Enllaç web: Ajuntament
Binaflor *
Altre nom del poble de Miraflor.
Pego (Marina Alta)
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 52,85 km2, 82 m alt, 10.331 hab (2015)
Situat al nord de la comarca, al límit amb la Safor, no gaire lluny de la costa. El terme és accidental pels relleus de les diverses serres, últims contraforts de la serralada Prebètica. El sector nord-est del terme, la zona més propera al litoral, és una zona pantanosa.
La principal activitat econòmica és l’agricultura; malgrat això, una gran part del terme és domini dels boscos de pins i d’alzines. Al regadiu s’hi conreen cítrics i productes d’horta; l’arròs, conreu tradicional, ocupa només una petita part de la zona dels marjals, i està en procés de regressió. Al secà és conreen principalment oliveres, garrofers i ametllers. La indústria és una activitat subsidiària, si bé pren, cada cop més, una major importància: indústries alimentàries (licors, torrons), tèxtils i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Gandia.
La vila, d’origen islàmic, aturonada, és dominada per les restes de l’antic castell de Pego; església parroquial de Santa Maria (segle XVII) que conserva un retaule del segle XV; església d’Ecce Homo, bastida el 1759. Pertangué al ducat de Gandia des del segle XIV.
El municipi comprèn gran nombre de despoblats (a causa de l’expulsió dels moriscs el 1609), entre els quals l’Atzúvia de Francesc Miró, Uixola, Massil, Gaià, el Castelló, Cotes, Beniarrupaix, Atzeneta de Pego, Favara de Pego, Benumea, Benigàlip, Benigànim, Ambra, Atzaila, Beniparri, Benissulemà i Benixat.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 