Arxiu d'etiquetes: Marina Alta

Castells de Serrella *

(Marina Alta)

Altre nom de la vila de Castell de Castells.

Castelló, el -Marina Alta-

(Pego, Marina Alta)

(o l’Atzúvia dels Castellons Despoblat.

Caseta, pla de la

(Tormos, Marina Alta)

Territori, a la dreta del riu Girona, separat de la resta del terme pel municipi de Benidoleig.

Carroja, la

(la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Poble, vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera. L’església de Sant Francesc de Borja depèn de la parròquia d’Alpatró.

Lloc de moriscs (tenia 33 focs el 1602), després de llur expulsió (1609) fou repoblat per mallorquins. Pertangué al ducat de Gandia.

Canor

(Benissa, Marina Alta)

Caseriu, al nord-est de la vila.

Xaló (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 34,56 km2, 189 m alt, 2.793 hab (2014)

(cast: Jalón) Situat a la conca mitjana del riu de Gorgos, entre les serres de Bèrnia, del Ferrer i del castellet d’Aixa.

Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i la vinya, seguits d’ametllers, garrofers i oliveres. Avicultura. Indústria derivada de l’agricultura, alimentària i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Benissa.

El poble és a la vora dreta del riu de Gorgos, amb perill d’inundacions; església parroquial de la Nativitat. El 1310 el castell de Xaló fou donat a Bernat de Sarrià.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Bèrnia, el Masserof i Benibraïm i el castellet d’Aixa.

Enllaç web: Ajuntament

Xàbia (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 68,41 km2, 50 m alt, 29.067 hab (2014)

(cast: Jávea) Situat al litoral, en una depressió entre les terminacions orientals del sistema pre-bètic valencià, entre el Montgó i el puig de Benitatxell, a l’ampla i arrecerada badia de Xàbia, on hi ha la illeta del Portitxol. Hi desemboca el riu de Xaló o de Gorgos a la caseria marítima de la Duana, on hi ha el parador nacional de turisme. Al sector inculte hi ha pastures, garriga i pinedes

Els conreus més estesos de secà són la vinya (que es dedica fonamentalment a l’obtenció de panses) i els cereals, seguits dels garrofers; el regadiu és dedica als tarongers i als conreus d’horta. Hi predominen les explotacions agràries petites. Avicultura i pesca. Pedreres. Indústria d’adobs, fabricació de materials per a la construcció i indústria derivada de la pesca (conserves) i de l’agricultura (obtenció de panses i fabricació d’embalatges). Hi és important el turisme, que, de fet, s’ha convertit en la primera font de riquesa. Àrea comercial de Gandia. Població en ascens.

La vila, d’origen islàmic, es concentra en un tossal, a l’esquerra del riu de Gorgos; l’església parroquial de Sant Bartomeu és una construcció gòtica massissa (segle XVI); la casa de la vila és del començament del segle XVIII.

El terme hi ha, a més, l’antic monestir de Sant Jeroni de Xàbia i les caseries de Fontanella, la Granadella, l’Atzúvia, el Pujol, la Seniola, Tarraula i Vall-de-ros i el santuari del Pòpul.

AjuntamentTurisme

Canelles -Marina Alta-

(Benissa, Marina Alta)

Caseriu, al vessant oriental de la serra de Bèrnia.

Canalí *

(Marina Alta)

Altre nom del municipi d’Alcalalí.

Verger, el (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 8,13 km2, 21 m alt, 4.688 hab (2014)

(o Alverger) Situat al sector oriental de la comarca, separat del litoral pel municipi de Dénia, al corredor litoral de la serralada pre-bètica, amb la serra de Segàrria i la penya Roja; ocupa part del delta del Girona (o riu del Verger), que produeix freqüents erosions i inundacions.

Una bona part del terme és conreat, amb predomini del regadiu, a base d’aigües elevades (tarongers i hortalisses); també hi ha conreus de secà (cereals). Avicultura. Petita indústria pastissera i de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alacant. A partir del 1920 la seva població ha tingut un creixement suau i constant.

El poble és a l’esquerra del Girona, allargat en dos o tres carrers paral·lels; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Roser; es conserva una casa senyorial.

Enllaç web: Ajuntament