Antic castell, damunt la Vall de Laguar.
Despoblat i actual partida.
Raval, a 100 m del poble.
(País Valencià)
Denominació turística de la Marina alacantina, estesa oficialment al litoral comprès, aproximadament, entre els caps de la Nau i de Gata (Andalusia), que inclou les costes d’Alacant i Múrcia i part de la d’Almeria.
Des del punt de vista paisatgístic és molt variada: al nord, fins a Alacant, predominen les costes abruptes, on s’obren petites cales i rades de fons arenós, mentre que des d’Alacant fins al cap de Palos predominen les costes baixes amb nombrosos arenys i albuferes, entre les quals destaca la del mar Menor de Múrcia, per continuar de nou accidentades al sud del cap de Palos, a causa del contacte de les muntanyes penibètiques amb el mar.
Els principals centres turístics són, a la província d’Alacant: Benidorm, Alacant, Calp, Elx i Sant Joan d’Alacant.
Caseria, a la capçalera del barranc del Cau, afluent, per la dreta, del riu de Gorgos.
Altre nom de la vila de Castell de Castells.
(o l’Atzúvia dels Castellons) Despoblat.
Territori, a la dreta del riu Girona, separat de la resta del terme pel municipi de Benidoleig.
(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Poble, vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera. L’església de Sant Francesc de Borja depèn de la parròquia d’Alpatró.
Lloc de moriscs (tenia 33 focs el 1602), després de llur expulsió (1609) fou repoblat per mallorquins. Pertangué al ducat de Gandia.
Caseriu, al nord-est de la vila.
Dades dels Països Catalans 