Arxiu d'etiquetes: Marina Alta

Cotes, castell de -Murla-

(Murla, Marina Alta)

Antic castell, damunt la Vall de Laguar.

Cotes -Pego-

(Pego, Marina Alta)

Despoblat i actual partida.

Costereta, la

(Benidoleig, Marina Alta)

Raval, a 100 m del poble.

Costa Blanca -País Valencià-

(País Valencià)

Denominació turística de la Marina alacantina, estesa oficialment al litoral comprès, aproximadament, entre els caps de la Nau i de Gata (Andalusia), que inclou les costes d’Alacant i Múrcia i part de la d’Almeria.

Des del punt de vista paisatgístic és molt variada: al nord, fins a Alacant, predominen les costes abruptes, on s’obren petites cales i rades de fons arenós, mentre que des d’Alacant fins al cap de Palos predominen les costes baixes amb nombrosos arenys i albuferes, entre les quals destaca la del mar Menor de Múrcia, per continuar de nou accidentades al sud del cap de Palos, a causa del contacte de les muntanyes penibètiques amb el mar.

Els principals centres turístics són, a la província d’Alacant: Benidorm, Alacant, Calp, Elx i Sant Joan d’Alacant.

Cau, el -Marina Alta-

(Llíber, Marina Alta)

Caseria, a la capçalera del barranc del Cau, afluent, per la dreta, del riu de Gorgos.

Castells de Serrella *

(Marina Alta)

Altre nom de la vila de Castell de Castells.

Castelló, el -Marina Alta-

(Pego, Marina Alta)

(o l’Atzúvia dels Castellons Despoblat.

Caseta, pla de la

(Tormos, Marina Alta)

Territori, a la dreta del riu Girona, separat de la resta del terme pel municipi de Benidoleig.

Carroja, la

(la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Poble, vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera. L’església de Sant Francesc de Borja depèn de la parròquia d’Alpatró.

Lloc de moriscs (tenia 33 focs el 1602), després de llur expulsió (1609) fou repoblat per mallorquins. Pertangué al ducat de Gandia.

Canor

(Benissa, Marina Alta)

Caseriu, al nord-est de la vila.