Arxiu d'etiquetes: Marina Alta

Tormos (Marina Alta)

3 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,36 km2, 125 m alt, 323 hab (2016)

Situat en una vall de la terminació oriental de la serralada Pre-bètica valenciana, a la vall de Pego, a la conca mitjana del riu Girona (la Rectoria de Ràfol).

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els d’oliveres, ametllers, garrofers i cítrics. Pedreres. Pertany a l’àrea comercial de Gandia. La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s’ha estabilitzat.

El poble, d’origen islàmic, és al sector de contacte entre el pla i la muntanya; l’església parroquial de Sant Lluís Belfou depèn de la del Ràfol d’Almúnia.

Tingueren la senyoria els comtes de Ròtova, i formà part de la Rectoria.

Enllaç web: Ajuntament

Teulada (Marina Alta)

12 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 32,25 km2, 185 m alt, 11.460 hab (2015)

Situat a l’extrem oest de la comarca, al límit amb la Marina Baixa, a la façana litoral del sistema Pre-bètic valencià, prop de la costa on hi ha el cap de Moraira, drenat pel barranc de Teulada, afluent del riu de Gorgos.

S’hi conrea bona part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són la vinya (per a panses), els cereals, les oliveres, els garrofers i els ametllers. Petita indústria derivada de l’agricultura. Important nucli turístic amb hotels, càmpings i diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Benissa. Població en ascens.

La vila, d’origen àrab, s’allarga en una esquena d’ase amb dos carrers axials; església parroquial de Santa Caterina.

El municipi també comprèn els nuclis de la rada Moraira i el Portet de Moraira, abans de pescadors.

Enllaç web: Ajuntament

Calapatar, el *

Deixa un comentari

(Safor / Marina Alta)

Altre nom del riu Bullent.

Cairola, la

1 Resposta

(la Vall d’Ebo, Marina Alta)

Despoblat i antic castell. Lloc de moriscs (7 focs el 1602) agregat (1535) a la parròquia de Villans.

Senija (Marina Alta)

2 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 4,80 km2, 234 m alt, 610 hab (2015)

Situat a la serralada pre-bètica valenciana, el petit terme és geirebé envoltat pel terme de Benissa.

L’agricultura és totalment de secà; els conreus més estesos són els cereals, seguits de la vinya (per a panses), en regressió, de garrofers i d’ametllers, en expansió, i d’oliveres. Les terres conreades són molt repartides. La proximitat de la costa ha fet augmentar el percentatge de població activa dedicada essencialment als serveis (influència turística) i a la construcció. Àrea comercial de Benissa.

El poble és en un coll entre la lloma Llarga i les llomes de l’Agre. L’església parroquial és dedicada a santa Caterina, fou restaurada el 1770 sobre l’antiga mesquita, convertida en rectoria de moriscs el 1535 i en parròquia el 1569; havia depès de Benissa.

Enllaç web: Ajuntament

Bullent, riu

6 Respostes

(Oliva, Safor / Pego, Marina Alta)

Curs d’aigua, a la zona de contacte entre les dues comarques.

Neix al vessant oriental de la serra de Mostalla, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals dels dos municipis, dels quals és termenal; convertit en canal de drenatge (sequiol del Vedat o riu Calapatar), desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva.

És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell.

Bovetes, les

1 Resposta

(Dénia, Marina Alta)

Partida i caseriu, a la costa; a l’oest de la ciutat.

Sanet i els Negrals (Marina Alta)

4 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 21,10 km2, 83 m alt, 674 hab (2015)

(cast: Sanet y Negrals)  Situat a la vall del riu Girona, al seu sector mitjà conegut amb el nom de la Rectoria del Ràfol, al sud-oest de Dénia.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; hi predomina el regadiu (amb aigua procedent del Ràfol) sobre el secà; els conreus més extensos són els cítrics, els garrofers i una part d’horta. Àrea comercial de Gandia.

El cap del municipi és Sanet de la Rectoria (on hi ha l’església parroquial de Santa Anna), que forma un continu amb el poble dels Negrals, a l’antiga partió entre regadiu i secà; ambdós pobles són d’origen àrab i formaren municipi en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal, i definitivament, amb el nom actual, des del 1834.

Enllaç web: Ajuntament

Sagra (Marina Alta)

4 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,62 km2, 103 m alt, 410 hab (2015)

Situat al sistema Prebètic valencià, a la vall del riu Girona, al sector conegut per la Rectoria del Ràfol. Al nord hi ha l’abrupte sector del port de Sagra.

Economia agrícola, on predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cítrics, seguits d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals de secà. Avicultura. Àrea comercial de Gandia. Població en descens.

La vila, d’origen àrab, s’allarga al camí axial de la Rectoria del Ràfol; església parroquial de Sant Sebastià (fi del segle XVI). La senyoria fou adquirida per l’orde de Sant Jaume, que hi edificà un palau, i hi establí la comanda de Sagra.

Bolcàssim

2 Respostes

(la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Despoblat. Antic lloc de moriscs (el 1602 era habitat per 7 famílies).

Fou inicialment agregat a Alpatró, i després, a Benissivà.