Llogaret. Lloc de moriscs de la fillola d’Oliva, fou erigit en rectoria de moriscs el 1535, i més tard en parròquia segregada de Pego (que comprenia els llocs de l’Atzúvia dels Castellons, l’Atzúvia de Francesc Miró, Atzeneta de Pego, Benumea i l’Atzúvia dels Roques).
El 1602 tenia 15 focs de moriscs; despoblat amb l’expulsió del 1609, li fou atorgada carta de poblament el 1611.
(Comtat / Marina Alta)
Veure> serra d’Alfaro (alineació muntanyosa).
Caseria.
Grafia tradicional de la població d’Ebo.
Veure> la Vall d’Ebo (poble i municipi).
Barri marítim, a 2 km de la vila, emplaçat a l’embocadura del riu de Gorgos, a l’extrem septentrional de la llarga platja de Xàbia, que forma -en aquest sector de contacte amb la costa alta del cap de Sant Antoni– el fons de la badia de Xàbia, port natural utilitzat fins al començament del segle XX per a l’exportació de panses -especialment vers Anglaterra-, per la qual cosa disposava d’una duana, origen de l’agrupament.
La construcció d’un moll ha fet que es mantingués com a port de pesca.
S’ha desenvolupat considerablement gràcies al turisme. A més de nombrosos hotels, disposa de 6.000 places en apartaments i bungalows.
Hipotètica ciutat ibèrica, que hom suposava corresponent a l’actual Dénia.
Com ha estat demostrat, sorgí de la lectura deficient de les monedes ibèriques de la seca no identificada de Dabaniu feta el segle XIX.
Ciutat romana corresponen a l’actual Dénia.
(o illot de l’Embolo) Illot, situat prop de la costa, a ponent del cap de la Nau, que tanca per l’est la platja de la Granadella.
És un residu erosiu d’uns 300 m de longitud i 57 d’altitud.
Hi ha emplaçada una antiga torre de defensa, la torre del Descobridor.
Caseria, al sud del poble.
Dades dels Països Catalans 