(la Vall de Laguar, Marina Alta)
Sanatori, a l’est de Campell, dedicat a acollir leprosos, de caire benèfic. Fou fundat pel jesuïta Carles Ferris el 1909, i l’orde ha continuat dirigint-lo.
És una de les institucions benèfiques més populars del País Valencià.
Entorn seu s’ha format un nucli de població.
(la Vall d’Alcalà, Marina Alta)
Nom que rep la capçalera del riu Girona.
Caseria, a l’esquerra del riu de Gorgos, aigua amunt de la vila.
Antiga torre de defensa de la badia de Xàbia, damunt el cap de la Fontana, que tanca per ponent la cala de la Fontana, prop del parador nacional de Xàbia.
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
(o Alfleix) Poble (437 m alt) i cap del municipi, a la dreta i damunt del barranc de l’Infern, capçalera del riu Girona. La parròquia és dedicada als sants Abdó i Senén. Hi havia hagut un castell.
Era de la jurisdicció dels ducs de Gandia. Fou un lloc de moriscs del terme de Laguar, dins la fillola d’Oliva.
Llogaret. Lloc de moriscs de la fillola d’Oliva, fou erigit en rectoria de moriscs el 1535, i més tard en parròquia segregada de Pego (que comprenia els llocs de l’Atzúvia dels Castellons, l’Atzúvia de Francesc Miró, Atzeneta de Pego, Benumea i l’Atzúvia dels Roques).
El 1602 tenia 15 focs de moriscs; despoblat amb l’expulsió del 1609, li fou atorgada carta de poblament el 1611.
(Comtat / Marina Alta)
Veure> serra d’Alfaro (alineació muntanyosa).
Caseria.
Grafia tradicional de la població d’Ebo.
Veure> la Vall d’Ebo (poble i municipi).
Dades dels Països Catalans 