(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió. Formà part de l’alqueria de Lluc, situada vora el monestir de Lluc, al qual pertany des de la seva fundació.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió. Formà part de l’alqueria de Lluc, situada vora el monestir de Lluc, al qual pertany des de la seva fundació.
Possessió, situada a l’extrem occidental del terme.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió, situada vora el monestir de Lluc.
Prop de la casa es troba l’ermita de Sant Pau de so n’Amer, anomenada ermita de so n’Amer, fundada el 1672 per iniciativa de Joan Mir i Vallès, renovador de l’eremitisme mallorquí. L’ermita de so n’Amer no estigué, tanmateix, massa temps habitada.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Cap de la costa, és una petita península de 200 ha, entre les platges de sa Coma i Cala Millor.
Al seu damunt es troba l’antic castell de so n’Amer, construït a partir del 1617 sobre l’emplaçament d’una antiga fortalesa.
(Santa Eugènia de Mallorca, Mallorca Pla)
Barri, situat al nord de la vila, prop de la carretera de Santa Maria del Camí a Sencelles.
Antiga possessió, situada al nord de la vila; era la més gran del terme fins que fou dividida (Alqueria Vella de Dalt, Alqueria Vella d’Avall).
Caseriu i antiga possessió, situat a l’oest de la vila.
Era una finca parcel·lada a partir del segle XVI; el 1789 havia esdevingut ja una petita agrupació de sis cases.
(o s’Alqueria del Comte d’Empúries) Raval, situat a l’est de la ciutat, al voltant d’una antiga alqueria que correspongué al comte Hug IV d’Empúries en el repartiment de Mallorca després de la conquesta de Jaume I.
L’any 1694 fou acabada la construcció de l’oratori públic del raval.
Poble, situat al nord del terme. És una població desnivellada, que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant (el puig de Consolació) a mig camí de Portopetre.
El segle XIV era una extensa possessió i a la fi del segle XVI, començà a establir-se població (d’aquesta primera època és la torre d’En Timoner, amb finestres renaixentistes).
El 1805 fou acabat l’oratori que esdevingué, el 1850, església sufragania de Santanyí; el 1863 fou acabada la nova església, que esdevingué parroquial el 1913.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al límit amb el terme de Calvià.