(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Altre nom de la fortalesa d’Albercutx.
Avançada d’Albercutx, l’ *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Mallorca
Avall, los d’ -Mallorca-
Barri format des del segle XIV al voltant de la nova església parroquial bastida més a la plana i separada de l’antic nucli de los d’Amunt per un torrent.
Era anomenat també Poble Major (1395), Partida d’Avall o Vila d’Avall.
Artà, Santa Maria d’ *
Altre nom de l’antic priorat premonstratès de Bellpuig.
Artà, coves d’
(o de l’Ermita) Coves naturals càrstiques amb gran quantitat d’estalactites i estalagmites. Formades a conseqüència de la constitució calcària del massís d’Artà. La seva grandiositat fa que siguin un centre d’atracció turística.
L’exploració sistemàtica arrenca del final del segle XVIII, sota la inspiració del cardenal Antoni Despuig, però hom troba inscripcions dels segles XVI i XVII; el 1896 fou estudiada per Martell.
L’atracció turística ha donat peu a una curiosa (i, sovint, ridícula) nomenclatura. Ha estat tema d’obres literàries, entre les quals cal remarcar La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera, ací inspirada i localitzada.
Artà, badia d’
(Son Cervera, Mallorca Llevant)
Badia de la costa. Entre el cap des Pinar i la punta de n’Amer.
La seva costa és força baixa i forma quatre cales (es Port Nou, es port Vell, cala Bona i Cala Millor).
Artà, districte d’
(Capdepera / Son Cervera, Mallorca Llevant)
Un dels 12 districtes en què era dividida l’illa a l’època islàmica, que es mantingué, després de la conquesta catalana, com a terme d’Artà fins a la desmembració, al començament del segle XIX, dels de Capdepera i de Son Cervera.
Artà (Mallorca Llevant)
Municipi de Mallorca Llevant (Illes Balears): 139,79 km2, 154 m alt, 7.381 hab (2015)
Situat en una península quadrada, a l’extrem septentrional de les serres de Llevant. Al terreny, molt accidentat, hi ha màquies, pinedes i alzinars.
La base econòmica del municipi, a part del turisme, és l’agricultura, principalment de secà. L’activitat industrial es limita pràcticament al sector de la construcció.
Els principals punts d’interès de la vila són el santuari de Sant Salvador, l’antic convent franciscà d’es Mostir Vell i el Museu Regional d’Artà.
Dins el terme es troben les possessions de Betlem de Marina, Albarca, sa Devesa de Ferrutx, s’Alqueria Vella, son Fortesa Vell i s’Ametlerar, entre altres, a més de les coves i poblats talaiòtics de ses Païsses i de sa Canova i la colònia de Sant Pere d’Artà.
Arrom, s’
(Bunyola, Mallorca Tramuntana)
Possessió. Al sector del terme situat al vessant septentrional de la serra d’Alfàbia, sobre mateix de la ciutat de Sóller.
Arracó, s’
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Poble, a la part occidental del terme. Es troba al fons de la vall de s’Arracó (situada entre les valls de Sant Josep de la Palomera i d’Andratx), al llarg de la carretera d’Andratx a Sant Elm, que entra en aquesta vall pel coll de s’Arracó i en surt pel coll de la Palomera.
Era una antiga possessió, que inicià un ràpid creixement a partir del segle XVIII; la nova aglomeració es formà al voltant de la capella del Sant Crist, erigida en parròquia el 1849, de la qual depenen les valls de la Trapa i de la Palomera i el barri de Sant Elm.
Es tradicional l’emigració a França.
Arrabassada, torre de l’ -Mallorca-
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Talaia de la costa ponentina, davant sa Dragonera.
Fou construïda el 1583.
Dades dels Països Catalans 