Veïnat d’es Port de Sóller. Situat al fons de la badia de Sóller, sobre una antiga llacuna.
Camp de sa Mar, es -Sóller-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Mallorca
Camp de Mar, es -Andratx-
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
(ant: port Andritxol) Badia, entre els caps Andritxol i des Llamp.
Al fons, al voltant de l’antiga possessió del mateix nom, hi ha el caseriu des Camp de Mar, centre turístic (885 places hoteleres).
Camarata
(Mallorca)
Un dels tres barris en què era dividida tradicionalment la vila de la Selva de Mallorca.
Calvari, el
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Santuari, al puig del Calvari, al nord-est de la vila. Hi és venerat un grup escultòric de pedra (Crist crucificat i Maria al peu de la creu), possiblement del segle XIII.
Segons la tradició, fou trobat a la cala de Sant Vicent. Traslladat al puig, no li fou construït un edifici fins al final del segle XVIII.
Hi té lloc per setmana santa la cerimònia del Davallament.
Calonge -Mallorca-
Poble, al límit nord-est del terme. S’originà per la parcel·lació d’una antiga possessió (segle XVIII).
Prop seu tingué lloc, a la fi de la guerra de Successió, una batalla (1715) entre les tropes filipistes desembarcades a cala Llonga i les de l’illa.
L’església de Sant Miquel, neoromànica, que substitueix la construïda al segle XIX, fou feta segons pla d’Antoni M. Alcover; fou erigida vicaria in capite el 1933.
Calobra, sa
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Llogaret, situat al fons d’una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s’obre entre els dos morros de ses Felles i de sa Vaca.
A l’extrem oriental hi ha la desembocadura de l’engorjat torrent de Parets, i al centre, la torre de sa Calobra (o des Bosc, o de Penya Roja), edificada el 1596.
Hi ha l’església de Sant Llorenç de Sa Calobra (segle XIII), al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia.
Calicant
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Possessió, al vessant de la muntanya de Calicant (474 m alt), al sector meridional de les serres de Llevant.
Calatrava, sa
Barri, a la parròquia de Santa Eulària, al sud-est de l’antic recinte emmurallat, centrat pel carrer de sa Calatrava.
Era el barri dels assaonadors (coneguts a Mallorca també amb el nom de calatravins). Al segle XIII hom hi establí el convent de Santa Clara.
Cala Santanyí
Caseriu i centre d’estiueig de la costa, en una cala, a l’est de Cala Figuera, prop d’on fou bastida el 1663 la torre Fesa o Nova.
Cala Ratjada
(o Cala Rajada) Poble, a la costa, al sud-oest de la punta de Capdepera, al voltant de la cala Rajada.
Format al segle XIX a l’indret de can Climentó com a llogaret de pescadors. Des del 1860 anà convertint-se alhora en centre d’estiueig; la família March construí al turó de l’antiga torre Cega la seva residència.
A la fi del segle XIX hom hi establí unes drassanes per a barques de cabotatge. Entre el 1930 i el 1945 hi fou construït el petit port pescador. L’església del Carme fou erigida en parròquia el 1939.
Ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l’illa.
Dades dels Països Catalans 