(Puigpunyent, Mallorca Tramuntana)
(o çon Fortesa) Possessió, al nord-oest de la vila.
Al nord de la casa, al vessant meridional de la mola de Planícia, fou fundada, el 1679, per fra Joan de la Concepció, l’ermita de son (o çon) Fortesa.
(Puigpunyent, Mallorca Tramuntana)
(o çon Fortesa) Possessió, al nord-oest de la vila.
Al nord de la casa, al vessant meridional de la mola de Planícia, fou fundada, el 1679, per fra Joan de la Concepció, l’ermita de son (o çon) Fortesa.
Poblat talaiòtic, emmurallat, que fou ocupat de forma ininterrompuda des del segle VII aC fins al IV dC.
Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena (talaiòtica) que finalitzà al darrer terç del segle VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa (segles IV i III aC) i, finalment, la fase romanitzada (segles II aC-IV dC).
Les excavacions foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat.
Enllaç web: Museu Arqueològic de Son Fornés
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Península d’uns 12 km de llargària i 3 d’amplària, situada a la part més septentrional de l’illa. Està constituïda per l’extrem est de la serra de Tramuntana.
De relleu accidentat i costa molt retallada, on alternen espadats i cales, amb alguns illots com l’illa de Formentor i es Colomer, els espadats del cap de Formentor, dominat pel far de Formentor, en constitueixen l’extrem més oriental.
Tota la península formava una possessió de la família del poeta Miquel Costa i Llobera, el qual, en morir, es fragmentà i una part fou comprada per l’argentí Adam Diehl, que hi construí, damunt la platja de Formentor, l’Hotel Formentor, una de les primeres instal·lacions de luxe del primer quart del segle XX i que encara avui manté tot el seu prestigi original.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa de Tramuntana, que tanca per ponent la cala Tuent.
Hi ha l’antiga torre des Forat.
Cap i promontori de la costa de Tramuntana, a ponent de la punta de Deià, dins la possessió de son Marroig, que fou propietat de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena.
Illa de l’arxipèlag de Cabrera, la més propera a l’illa (a 5,5 milles del cap de ses Salines). Hi ha un far.
Antic i efímer convent carmelità, als Banys de Sant Joan.
Cap de la costa, al sud del cap des Freu.
(Esporles / Puigpunyent, Mallorca Tramuntana)
Cim de la serra de Tramuntana (820 m alt), al sud de la mola de Planícia, termenal dels dos municipis.
Cala de la costa, al sud del terme.