(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, davant sa Dragonera, entre Sant Elm i la cala en Tió.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, davant sa Dragonera, entre Sant Elm i la cala en Tió.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Contrafort septentrional (1.195 m alt) des Teix, a la serra de Tramuntana.
(Puigpunyent, Mallorca Tramuntana)
Poble, en un planell, al vessant meridional del puig de Galatzó a la serra de Tramuntana.
L’església de la Concepció és del 1810, però la seva construcció fou decidida el 1788 pel bisbe Rubio i el capità Antoni Barceló i Pont de la Terra.
Popularitzat literàriament per un poema de Llorenç Riber entorn d’una cobla popular que s’hi refereix, des del 1961 s’hi celebra, anualment, un certament parroquial de poesia.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa de Tramuntana, una de les prolongacions vers la mar de la serra de Cornavaques.
(Algaida, Mallorca Pla / Llucmajor, Mallorca Migjorn)
Massís muntanyós (420 m alt), a ponent del puig de Randa, termenal dels dos municipis.
És una notable mola, de planta sinuosa, en la qual s’encorben estrats de l’Eocè superior, a vegades intercalats amb pudinga i alçats gairebé verticalment, cosa que determina els abruptes costers del contorn. El cim és de calcària d’un gris blanquinós, compacta i de gra fi.
Hi ha explotacions de pedra calcària.
Caseria, a la vall del torrent de ses Llaneres, al vessant meridional de la serra de Tramuntana.
És dominat per llevant per l’alterós puig de Galatzó (1.026 m alt), termenal dels municipis d’Estellencs, Puigpunyent i Calvià.
(Manacor, Mallorca, 1999 – )
Fundació. Creada per l’ajuntament, amb la finalitat de difondre la figura i l’obra d’Antoni Maria Alcover i Sureda.
Entre els seus objectius més immediats hi ha la creació d’una sala museu, la publicació de les seves obres, la creació de premis literaris, d’investigació i d’art, la promoció de l’estudi del llegat Alcover i, finalment, la construcció d’un parc temàtic de les Rondalles Mallorquines.
A la junta rectora hi participen representants dels familiars del mossèn i de Francesc de Borja Moll, així com de diverses institucions de les Illes Balears: la universitat, el bisbat de Mallorca i el Consell de Mallorca.
(Palma de Mallorca, 1987 – )
Fundació cultural. Creada pels professors, intel·lectuals i polítics nacionalistes Sebastià Serra, Damià Pons i Mateu Morro. El seu objectiu és el foment de la cultura pròpia de Mallorca.
L’activitat és dirigeix a la publicació de llibres, creació de fòrums de debat, cicles de conferències, etc. Ha publicat diversos llibres, com Mallorca ara (1987) o Cabrera Parc Natural (1990), i edità publicacions periòdiques d’anàlisi i reflexió teòrica, i reculls d’articles de pensament i d’actualitat.
Des de la seva fundació en fou el primer president Sebastià Serra i Busquets.
Enllaç web: Fundació Emili Darder
Cap de la costa, al nord de la punta de Capdepera, que forma un estret i llarg promontori. En aquest punt la costa de la península d’Artà canvia la direcció sud-oest – nord-est per sud-est – nord-oest.
És el punt més pròxim a Menorca, i deu el nom al fet d’assenyalar l’estret o freu entre ambdues illes.
És un penya-segat dominant per la talaia de Sant Jaumell (271 m).
Antiga residència rural dels trinitaris, al sud-oest de la ciutat.