(ses Salines / Santanyí, Mallorca Migjorn)
Llacuna, entre els dos termes, al sector est de l’illa, de 40 ha d’extensió, a 100 m de la costa.
És una àmplia depressió d’origen erosiu marí alimentada per ressurgències.
Es separada de la mar per un cordó de dunes.
Veure> Cala Gamba (barri d’estiueig).
(ses Salines, Mallorca Migjorn)
Cala de la costa meridional, a ponent de sa Puntassa, al voltant de la qual hi ha la colònia de Sant Jordi (o es Port de Campos).
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, davant sa Dragonera, entre Sant Elm i la cala en Tió.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Contrafort septentrional (1.195 m alt) des Teix, a la serra de Tramuntana.
(Puigpunyent, Mallorca Tramuntana)
Poble, en un planell, al vessant meridional del puig de Galatzó a la serra de Tramuntana.
L’església de la Concepció és del 1810, però la seva construcció fou decidida el 1788 pel bisbe Rubio i el capità Antoni Barceló i Pont de la Terra.
Popularitzat literàriament per un poema de Llorenç Riber entorn d’una cobla popular que s’hi refereix, des del 1961 s’hi celebra, anualment, un certament parroquial de poesia.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa de Tramuntana, una de les prolongacions vers la mar de la serra de Cornavaques.
(Algaida, Mallorca Pla / Llucmajor, Mallorca Migjorn)
Massís muntanyós (420 m alt), a ponent del puig de Randa, termenal dels dos municipis.
És una notable mola, de planta sinuosa, en la qual s’encorben estrats de l’Eocè superior, a vegades intercalats amb pudinga i alçats gairebé verticalment, cosa que determina els abruptes costers del contorn. El cim és de calcària d’un gris blanquinós, compacta i de gra fi.
Hi ha explotacions de pedra calcària.
Caseria, a la vall del torrent de ses Llaneres, al vessant meridional de la serra de Tramuntana.
És dominat per llevant per l’alterós puig de Galatzó (1.026 m alt), termenal dels municipis d’Estellencs, Puigpunyent i Calvià.
(Manacor, Mallorca, 1999 – )
Fundació. Creada per l’ajuntament, amb la finalitat de difondre la figura i l’obra d’Antoni Maria Alcover i Sureda.
Entre els seus objectius més immediats hi ha la creació d’una sala museu, la publicació de les seves obres, la creació de premis literaris, d’investigació i d’art, la promoció de l’estudi del llegat Alcover i, finalment, la construcció d’un parc temàtic de les Rondalles Mallorquines.
A la junta rectora hi participen representants dels familiars del mossèn i de Francesc de Borja Moll, així com de diverses institucions de les Illes Balears: la universitat, el bisbat de Mallorca i el Consell de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 