Veure> Ruberts (poble).
(Puigpunyent, Mallorca Tramuntana / Palma de Mallorca)
Curs d’aigua intermitent, que neix al vessant oriental del serrat de Galatzó, dins el municipi de Puigpunyent, passa per aquesta vila i per la d’Establiments i es dirigeix vers Palma, on desemboca a la mar.
L’antic llit hi penetrava i, seguint l’actual Rambla, es Mercat Vell i es Born, el dividia en la Vila Alta i la Vila Baixa, però en construir el darrer recinte emmurallat, el seu curs fou desviat vers l’oest, al peu de les muralles.
Altre nom amb què fou conegut el poble de s’Arenal.
(Bunyola, Mallorca Tramuntana)
Antiga residència (800 m alt), situada als vessants orientals del puig des Teix, dominant per l’oest el coll de Sóller, que adquirí i féu reconstruir el rei Jaume II de Mallorca al començament del segle XIV perquè hi residís l’infant Sanç (després Sanç I), afectat d’asma.
Consta de diversos cossos i és coneguda també per l’obra del Teix.
Santuari de la Mare de Déu des Refugi, situat en un replà, al vessant meridional del puig d’Alaró, coronat pel castell d’Alaró. Fou bastit el 1622.
Illa de l’arxipèlag de Cabrera, al nord de l’illa.
(Llucmajor, Mallorca, 1901 – juliol 1936)
Societat de resistència dels sabaters. Fou, fins al 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila.
Permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE (1905), afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida (1907) -la més important de l’illa- i de la producció La Hormiga (1931).
Foren els seus principals dirigents els germans Miquel i Joan Montserrat i Parets.
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Necròpolis d’època talaiòtica, situada dins la possessió de son Real, prop de Can Picafort. Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC.
És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals (circulars, rectangulars, micronavetes), d’inhumació, i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració.
Fou excavada (1957-69) per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant. Els materials són al Museu d’Alcúdia.
Veure> Cala Ratjada (poble).
Nucli residencial, situat a la costa, vora l’antiga torre de sa Ràpita (o de son Durí, construïda el 1595), a ponent de l’arenal de sa Ràpita.
És nucli d’estiueig dels habitants de les viles properes, especialment de Campos, iniciat al darrer terç del segle XIX.
Dades dels Països Catalans 