(Mallorca)
Festa popular de les Onze Mil Verges celebrada el 21 d’octubre a l’illa, on és considerada la festa de les noies solteres, les quals fan una capta, s’adornen d’una manera especial i reben serenates dels joves, sovint amb cant de composicions de to humorístic.
(Mallorca, 1959 – 1964)
Grup artístic. Format a l’entorn de Pere Quetglas –Xam-. Representaren la irrupció col·lectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d’una renovada figuració.
L’integraren Francesc Carreño i Prieto, J.A. Ferrero, Francesc Vidal –Fraver-, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M. Rivera i Bagur, A. Giménez Toledo –Antonio de Vélez, com a pintors; Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors; i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó.
Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma.
(Mallorca)
Ball que, a Felanitx i Pollença, fa pels carrers el personatge de Sant Joan Pelós -representació de Sant Joan Baptista- amb un xai sota el braç el dia de Sant Joan i durant la processó del Corpus, respectivament.
El personatge és ja datat al segle XIV i participava a la processó del corpus de la seu de Palma de Mallorca. Era també habitual a altres poblacions, com Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar, Son Cervera o Artà.
(Mallorca, 5 maig 1997 – )
Festivitat celebrada anualment el 12 de setembre. Commemora el jurament de Jaume II de Mallorca en aquest mateix dia de l’any 1262 dels privilegis que atorgà Jaume I el Conqueridor a l’illa, fet pel qual hom considera la data l’inici del regne privatiu de Mallorca.
La festivitat fou instituïda el 5 de maig de 1997 pel Consell Insular de Mallorca i se celebra a partir d’aquest mateix any.
Alguns anys s’ha celebrat el 31 de desembre, data de l’entrada de Jaume I a Palma de Mallorca l’any 1229.
(Mallorca, 1962 – 1963)
Grup artístic. Format per l’escultor mallorquí Francesc Barceló i diversos pintors anglesos, australians, canadencs, francesos, italians i, principalment, nord-americans, tots residents a Deià i a Sóller.
Es presentà a les Galeries Quint, de Palma de Mallorca (agost 1962) i significà la manifestació més important de l’art no figuratiu a les Illes Balears.
Malgrat que aviat es disgregà, tingué una gran influència a Mallorca.
(Mallorca, 1956)
(o La sala de les Nines) Novel·la de Llorenç Villalonga. Publicada després d’una versió castellana i diverses de catalanes incompletes.
Obra cabdal de l’autor, sòlidament construïda, densa i d’estil acuradíssim, narra amb una mescla d’ironia i melancolia la decadència d’una classe concreta, l’aristocràcia mallorquina, i en general d’un estil de vida en via d’imminent desaparició.
Plena de connotacions autobiogràfiques, els protagonistes, Don Toni, fervent admirador de la il·lustració, i la seva muller, Maria Antònia, esdevenen els símbols d’una Mallorca que s’esfondra.
Dades dels Països Catalans 