(o la Trapa, o Santa Susanna) Poble, al nord de la vila, a l’esquerra del Matarranya, sorgit vora l’antic monestir de Santa Susanna (des del 1796, de la Trapa), que passà a mans d’un particular de Casp amb la desamortització posterior al 1835.
(modernament de la Trapa) Antic monestir cistercenc del poble de Vilanova d’Almassà, prop del Matarranya.
Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I el Conqueridor hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d’Escarp.
Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte (1575) fou retornat per Gregori XIII a Escarp. Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren (1610) el convent de Santa Maria de Maella.
Al segle XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang. El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs, emigrada de França i dirigida per Gerásimo de Alcántara. Ells restauraren el monestir i passaren en pocs anys de vuit comunitaris a prop del centenar.
La invasió francesa (1810) obligà la comunitat a emigrar al desert de Sant Josep de la Palomera, d’Andratx (Mallorca), d’on retornaren a Maella el 1817. Fou extingida per l’exclaustració del 1835, quan els trapencs preparaven el seu trasllat a la Magdalena de Casp.
(Maella, Matarranya, 5 gener 1881 – Reus, Baix Camp, 28 desembre 1934)
Escultor. Germà de Francesc. Freqüentà els ambients modernistes de Barcelona i la taverna Els Quatre Gats i participà en l’ambient literari i artístic del moment.
A partir de 1903 entrà en contacte a París amb l’avantguarda artística europea. D’aquesta època són els seus treballs al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, a l’Hospital de Sant Pau, al Palau de la Música Catalana i al Teatre del Bosc.
Impressionat per les propostes i les realitzacions del cubisme, la seva obra començà a reflectir una tensió entre un cert classicisme i una reestructuració de volums, mentre experimentava amb noves tècniques.
De les seves obres es destaquen especialment Noia de Casp (1919), El virtuós (1920), Bou basc (1930), Ballarina espanyola (1931), Marc Chagall (1932), El profeta (1933), etc.
Dades dels Països Catalans 