Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Bosc i de Verí, Jordi

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 8 novembre 1737 – Madrid, 2 desembre 1800)

Orguener. Construí l’orgue de la seu, el dels franciscans i el dels dominicans de Palma de Mallorca.

Més tard fabricà el de la capella reial de Madrid, d’on fou nomenat orguener titular (1778), el de la catedral de Sevilla, aleshores un dels més grans del món, amb més de cinc mil tubs, i el de la catedral de Múrcia.

També construí altres aparells, entre els quals dues màquines per a recuperar bastiments submergits.

Deixà inèdit el treball Reglas para la construcción de los órganos.

Bort i Melià, Jaume

3 Respostes

(Coves de Vinromà, Plana Alta, 1693 – Madrid, 2 febrer 1754)

Arquitecte. Autor de la façana de la catedral de Múrcia (començada en 1741-42 i acabada pels seus deixebles el 1754), d’estil derivat del rococó francès.

Borja i d’Aragó, Ferran de

Deixa un comentari

(Lisboa, Portugal, 1583 – Madrid, 28 novembre 1665)

Lloctinent d’Aragó i de València (1635-40). Fill de Joan de Borja i de Castro.

Durant la lloctinència a València contribuí a evitar-hi l’extensió de la revolta del Principat (1640).

Borja i Carbonell, Josep

Deixa un comentari

(Càrcer, Ribera Alta, 4 abril 1902 – Madrid, 26 octubre 1993)

Botànic. Col·laborador a l’Institut Botànic Antoni Josep Cabanilles, de Madrid. Ha estudiat la flora i la vegetació del País Valencià i d’altres indrets de la Península Ibèrica.

És autor, entre altres treballs, d’Estudio fitográfico de la sierra de Corbera (1948-49) i Estudio de la vegetación y flórula de los macizos de Gudar y Jabalambre (1961), en col·laboració amb Salvador Rivas Goday.

Bòria, Manuel de

Deixa un comentari

(València, 8 desembre 1818 – Madrid, 9 novembre 1841)

Militar. Voluntari contra els carlins, el 1835 ascendí a capità. El 1841 prengué part en la conspiració contra Espartero i atacà l’escala principal del palau reial de Madrid.

Fou fet presoner i afusellat.

Bonmatí i de Codecido, Francesc

Deixa un comentari

(el Fondó de les Neus, Vinalopó Mitjà, 4 novembre 1901 – Madrid, 27 abril 1965)

Escriptor. Visqué des de la seva joventut a Madrid, d’on seria nomenat cronista oficial el 1942.

Bonet i Ramon, Francesc

Deixa un comentari

(València, 28 juliol 1907 – Madrid, 19 novembre 2001)

Jurista. Catedràtic de dret civil. Magistrat titular del tribunal suprem des del 1955. Fou vocal de la comissió de la compilació de dret civil de Catalunya.

Director de la “Revista general de legislación y jurisprudencia” (1970) i membre de l’Academia de Legislación y Jurisprudencia (1970).

És autor de Derecho civil común y foral (1948-56), Compendio de derecho civil (1959-65) i Código civil comentado (1964-67).

Boix i Moliner, Miquel Marcel·lí

Deixa un comentari

(les Coves de Vinromà, Plana Alta, 18 juny 1636 – Madrid, 1722)

Metge cirurgià. Catedràtic de medicina a la Universitat d’Alcalà, fundador de l’Acadèmia de Sevilla i metge honorari de cambra del rei Felip V de Borbó.

Contrari a l’ús de les sagnies i de l’abús de certs medicaments, donà una nova orientació a la cirurgia que no va ser gaire ben rebuda pels seus col·legues.

Publicà les obres Hippocrates defendido (1711) i Hippocrates aclarado (1716), on exposava i defensava la seva teoria.

Blasco i Pastor, Arcadi Miquel

Deixa un comentari

(Mutxamel, Alacantí, 17 gener 1928 – Majadahonda, Madrid, 15 març 2013)

Pintor, ceramista i dibuixant. Després d’estudiar a l’escola de San Fernando de Madrid i a Roma, on fou Influït per Massimo Campigli, s’especialitzà en ceràmica (n’aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca i Triana) i en la confecció de vidrieres, mosaics, baixos relleus i vitralls (catedral de Tànger).

Són molt característics els seus plafons a base de formes orgàniques. Bon coneixedor de la ceràmica popular, s’ha preocupat per la recuperació de les tècniques tradicionals.

Ha participat en moltes exposicions individuals i col·lectives i hi ha obres seves als museus de Tòquio, Nova York, San Francisco, Madrid, etc.

Blasco i Laguna, Ricard

Deixa un comentari

(València, 30 abril 1921 – Madrid, 8 febrer 1994)

Escriptor i cineasta. Es donà a conèixer com a poeta i, durant uns quants anys, animà la revista literària “Corcel”, a València.

En castellà va publicar llibres de poemes (Altea, 1953) i estudis sobre el segle XIX (Los albores de la España fernandina, 1969) i sobre Josep M. Bonilla. Del 1937 daten les proses poètiques d’Elegia a un mort.

Va ser director i guionista cinematogràfic on es dedicà als gèneres de caràcter popular: La duquesa de Benamejí, De mujer a mujer, Gloria Mairena, Lola la Piconera, etc; i de programes de televisió.

Posteriorment va publicar treballs d’història: El valencianisme cultural durant la guerra civil 1936-39, Poesia política valenciana 1802-1938 (1979) i Introducció a la història del cinema valencià (1981), La premsa al País Valencià (1983) i La insolent sàtira antiga (1985).