Despoblat, al nord del terme, al límit amb el d’Atzeneta del Maestrat, del qual resta la interessant església de Sant Miquel de Torrocelles, i una antiga fortificació.
Torrocelles
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Llucena
Saura, Domènec
(Llucena, Alcalatén, segle XVII – 1715)
Pintor i eclesiàstic. S’inicià en la pintura després d’ordenar-se sacerdot, a una edat ja avançada.
És autor de nombroses natures mortes i d’obres de temàtica religiosa: Mort de Sant Pasqual Bailon, a Vila-real; Sant Nicolau, a Llucena.
Gaspar de Sant Martí
(Llucena, Alcalatén, 1574 – València, 1644)
Escultor i arquitecte. L’any 1596 professà en el convent del Carme de València, on realitzà la major part de la seva obra (porta de l’església i ampliació d’aquesta, primer cos del campanar, capella de la Comunió, etc).
També projectà obres civils per a la ciutat de València, com ara un disseny per a les carnisseries i els forns de pa.
Fabra i Gil, Victorí
(Llucena, Alcalatén, 9 novembre 1818 – Castelló de la Plana, 9 febrer 1893)
Polític. Intervingué en la primera guerra carlina com a voluntari liberal. Essent tinent defensà Llucena del setge de Ramon Cabrera el 1838. Políticament s’adherí al grup de Carles O’Donnell.
Fou diputat provincial i president de la diputació de Castelló de la Plana, comarca de la qual fou el cacic més important.
Popularment era conegut pel malnom de Pantorrilles (solia anar vestit com els pagesos, amb calces curtes).
Conques i Garcia, Jeroni
(Llucena, Alcalatén, 1518 – València, 1573/74)
Humanista. Fill d’una família de mercaders, estudià lleis i cànons, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines, sempre a València. Rebé ordes menors i un benefici a la catedral.
D’esperit lliure, atacà l’estil retòric de la predicació, la superficialitat d’algunes pràctiques religioses, i no s’estigué d’acusar de sàtrapes els inquisidors.
Amic de Pere Joan Nunyes i de Gaspar de Centelles, sostingué amb aquest darrer una correspondència, entre el 1554 i el 1562, en castellà (amb expressions col·loquials en català i llatí), informant-lo de les novetats bibliogràfiques de París i Basilea i de les incidències de la pietat valenciana.
A més, li proporcionà llibres, que feia dur de Lió, primordialment d’exegesi bíblics -Erasme, Robert Estienne, Isidoro Clario, Johannes Gropper-, però també de Pausànies, de Climent d’Alexandria o, curiosament, el Pantagruel de Rabelais.
El 1559, en fer-se públic l’Índex, tenia a punt de publicar la seva versió catalana del Llibre de Job.
En ésser arrestat Gaspar de Centelles per la inquisició (1563), li fou trobada la correspondència, i Conques fou igualment empresonat. Testificaren a favor d’ell, però, catedràtics com Jaume Ferrús o Llorenç Palmireno, l’arquebisbe cristopolità Joan Segrià i el governador de València Lluís Ferrer; la sentència es reduí a abjuració publicà i reclusió al convent de Socors durant dos anys.
Benagualit
Despoblat, un dels llocs de l’antiga tinença d’Alcalatén.
Poblat de moriscs, es despoblà amb l’expulsió d’aquests el 1609.
Dades dels Països Catalans 