(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Veïnat i antic lloc de l’antic municipi de Sant Sadurní de l’Heura, situat a l’esquerra del riu Daró, a la zona muntanyosa que limita amb el Gironès.
(Amposta / Sant Jaume d’Enveja, Montsià)
Llogaret del delta de l’Ebre, de formació moderna, a la vora dreta del riu, dividit administrativament entre els dos municipis.
Llogaret, format per un petit nombre de pagesies disseminades pel vessant septentrional de la serra de la Berruga, en una vall suspesa, tributària, per la dreta, del Freser.
L’església de Sant Bartomeu es troba a 1.215 m d’altitud.
Llogaret (194 m alt), situat a l’esquerra de l’Anoia i al sud del congost de Capellades, ja en la plana del Penedès.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Llogaret (1.158 m alt), de l’antic municipi de Castellbó, situat, però, a la vall de Pallerols.
La seva església depenia de la parròquia de Gramós.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Llogaret de l’antic mun. de la Guàrdia d’Ares, situat prop de Trejuvell, de la parròquia del qual depenia la seva església.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
(o Orós) Antic llogaret de la vall d’Àneu, a l’antic municipi d’Unarre, situat a l’esquerra del riu d’Unarre entre Cerbi, Unarre i Gavàs.
Tot i que només constava d’una sola casa el segle XIX, encara tenia jurisdicció pròpia; l’església de Sant Pere és annexa a la parròquia d’Unarre.
Sobre un turó proper hi ha l’ermita de Sant Joan d’Aurós.
Llogaret (916 m alt) de l’antic municipi d’Espluga de Serra (Alta Ribagorça), situat damunt un serrat, a l’esquerra del barranc de Torogó.
La seva antiga església parroquial depenia de la de Sapeira.
Llogaret, situat en un tossal que domina la vall del Sió, a la Segarra.
La seva església parroquial de Santa Magdalena depèn de la de Segur.
Al nord de la població hi ha la resta del castell de Montesquiu.
Llogaret, situat a la vall de Barravés, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana i del barranc de l’Artiga, que baixa de la serra de Cardet.
La seva església de Sant Climent és agregada a la parròquia de Forcat.
El segle XIX formava un municipi juntament amb la quadra de Cierco.
