Llogaret, vora el riu d’Évol, aigua amunt d’Évol.
És esmentat ja el 1011, que hi tenia possessions el monestir de Cuixà. Formà part del vescomtat d’Évol.
Llogaret, vora el riu d’Évol, aigua amunt d’Évol.
És esmentat ja el 1011, que hi tenia possessions el monestir de Cuixà. Formà part del vescomtat d’Évol.
Llogaret, vora l’Albufera, format per barraques. Les seves terres són regades per la sèquia del Tremolar.
Era el centre del marquesat del Tremolar.
(o Trabalúger) Llogaret, al sud de la vila, vora el límit amb el terme de Sant Lluís.
(Viladecavalls, Vallès Occidental)
Veure> Sant Miquel de Toudell (antiga parròquia i quadra).
Veure> Santa Maria de Toudell (llogaret i antiga parròquia).
Llogaret, a 1 km del nucli principal. Fou fundat el segle XVII damunt el despoblat del Tossalet.
(o d’Agulló, o de la Costera, o de Mereu) Llogaret. S’agregà al municipi el 1838. La seva església parroquial és dedicada a sant Llorenç.
Era un antic lloc de moriscs (22 focs el 1609) annex a Rotglà. En fou el darrer senyor el marquès de Boïl, que hi tingué un palau.
Dins el terme hi ha el santuari del Sant Crist de Torrent.
(Torrent de Cinca, Baix Cinca)
Antic lloc, al sud del terme, al límit amb el de Mequinensa.
Veure> Espioca (antic lloc).
Llogaret, al sud del terme, a l’interfluvi entre el riu de Montlleó i la rambla de la Viuda.
Llogaret, al nord del poble, a la confluència dels rius d’Albaida i de Micena, centre de l’enclavament de Torralba i Micena (2,94 km2), situat entre els municipis de Benissuera, Sant Pere d’Albaida, Bèlgida i la Pobla del Duc.
Lloc de moriscs dependent de Bèlgida, al segle XVI fou agregat a Otos.