(Vilanova d’Escornalbou, Baix Camp)
Antic nom del llogaret de l’Arbocet.
(Vilanova d’Escornalbou, Baix Camp)
Antic nom del llogaret de l’Arbocet.
Llogaret, situat al sector occidental del terme, comprès dins la conca del Millars i drenat pel torrent d’Araia, que desemboca al pantà de Sitjar.
Era un dels llocs que formaven part de l’antiga tinença d’Alcalatén.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Altre nom del llogaret de Nyus.
Llogaret (1.331 m alt), situat a l’esquerra de la ribera d’Ordino, entre Sornàs i la Cortinada.
(o el Poblet de les Cases) Llogaret, situat al sector septentrional del terme, a 2,5 km de la costa i al peu de la serra de Bèrnia. Hi passa la carretera de l’Olla a Callosa d’en Sarrià.
L’existència d’una font d’aigua minero-medicinal de propietats diürètiques fou el motiu d’un projecte de construcció d’un balneari.
La seva església de Santa Anna, abans dependent de la parròquia d’Altea, ha estat erigida en parròquia.
Altre nom del llogaret de Martorell.
(o l’Alqueria de Jordà) Llogaret, situat a la dreta del riu d’Agres, prop de la confluència amb el riu d’Alcoi.
L’església (Sant Joaquim) és annexa de la parròquia de Muro.
Antic llogaret. Era una població de moriscs, habitada per 25 famílies el 1527.
Antic llogaret, a un quilòmetre de la vila. Habitat per moriscs fins a l’expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per tres famílies).
Actualment ha estat convertit en un palau amb un jardí anglès construït sobre un gran terraplè a l’aiguavés de la serra de Penàguila.
(o Roca) Llogaret, situat vora el mar, al límit amb el municipi de Foios.