Antic nom del lloc de Benitàer.
(la Granja de la Costera, Costera)
Altre nom del llogaret de Meneu.
(o el Mas dels Capellans) Llogaret, situat a la dreta del riu de Seta, davant la confluència amb el riu de Frainos.
Antic llogaret. Era una població de moriscs, habitada per 12 famílies el 1527.
Antic llogaret de la plana. Habitat per moriscs fins a l’expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per 12 famílies).
El 1563 hi havia, a més, l’Alqueria de Ferrís Baixa, que correspon, probablement, a l’Alqueria d’Asnar (Comtat).
Antic llogaret. Habitat per moriscs fins a l’expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per sis famílies).
(cast: La Alqueria Baja) Llogaret. A la zona de llengua castellana del País Valencià. Es troba a la dreta del Millars, aigua avall del cap del municipi.
La seva església de Santa Maria és annexa de la parròquia de Montanejos.
Llogaret de l’antic municipi de Lluçars, situat dalt d’un serrat, a la divisòria d’aigües entre el riu de Queixigar i la Noguera Ribagorçana, vers la qual aflueix el barranc de l’Almúnia, que neix al sud de la població.
La serra de l’Almúnia (1.009 m alt), situada també al sud del llogaret, és termenal dels termes de Lluçars, el Pont de Montanyana i Viacamp.
Antic lloc i parròquia. Despoblat en època no determinada, fou agregat a la parròquia de Sant Salvador d’Oriola.
Repoblat a partir del segle XVIII, esdevingué ajuda parroquial (1831) i, més endavant, parròquia de Sant Bartomeu (Sant Bartomeu d’Almisdrà).
(el Camp de Mirra, Alt Vinalopó)
(o Mirra, ant: Almisra) Antic castell i lloc, a la jurisdicció de Biar, a l’indret de l’actual poble del Camp de Mirra.
Dades dels Països Catalans 