Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Lavaix

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Antic monestir (Santa Maria de Lavaix). Actualment resta gairebé cobert per les aigües del pantà d’Escales.

Fundat per l’abat Trascari. A la primeria estava dedicat a santa Maria, sant Pere, sant Llorenç i sant Joan, i seguia la regla benedictina; al segle XIII es transformà en abadia cistercenca, i gaudí, a partir del segle XI, de la protecció dels senyors d’Erill. Amb la seva ajuda, al segle XII es renovaren l’església i el claustre.

Fins al 1624 fou regit per abats perpetus i a partir d’aquesta data s’inicià la seva decadència. La vida comunitària no va ser represa després de l’exclaustració del 1835.

Molts elements artístics del cenobi foren arrencats a partir d’aquest any, i quan les aigües el cobriren tan sols restaven els seus murs despullats.

laietans

(Catalunya)

Poble ibèric, amb influències cèltiques. Vivia a la costa del pla de Barcelona i s’estenia pel Maresme i el Vallès. Documentat en fonts greco-romanes des del segle III aC.

El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya pre-romana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers. La romanització fou ràpida i intensa.

S’han localitzat diversos poblats laietans (Cabrera de Mar, puig Castellar, etc).

Laie

(Barcelona, Barcelonès)

Suposada ciutat (o poblat) ibèrica, identificada amb Barcelona, concretament amb el poblat emplaçat a Montjuïc.

La font única del nom són les monedes ibèriques amb el rètol Laiesken, que tant es pot llegir “(moneda) dels de Laie” com “(moneda) dels laietans“, és a dir, del poble dels laietans, ben documentat.

Malgrat aquesta base tan feble, la teoria de Laie identificat amb Barcelona ha estat molt acceptada des de la fi del segle XIX, i encara ho és força.

lacetans

(Catalunya)

Poble ibèric, establert a la part central de Catalunya, segons sembla, a la zona de Manresa, el Cardener i la Segarra.

Presentaren una resistència aferrissada a l’ocupació romana, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans. Foren sotmesos per Cató el 195 aC.

No són gaire coneguts arqueològicament, ja que hi ha pocs jaciments excavats.

Junquera, la -Garrigues-

(la Pobla de Cèrvoles, Garrigues)

Antiga ermita, al peu del poble, on era venerada la imatge de la Mare de Déu de la Jonquera. patrona del poble, actualment a l’església parroquial.

Té l’origen en el grup d’ermitans que el 1157 obtingueren llicència per a fundar-hi un monestir (castell de Cèrvoles).

Jardí d’Euterpe, el

(Barcelona, Barcelonès) Antics jardins d’esbargiment de la ciutat. Inaugurats el 1857, situats al passeig de Gràcia, que féu habilitar Anselm Clavé per a la celebració de balls populars i dels concerts del seu grup de cantaires, la coral Euterpe. Hi actuaren fins l’any 1860, en què passaren a fer-ho als Camps Elisis.

Isot

(la Baronia de Rialb, Noguera)

(o Sant Salvador d’IsotAntiga casa i comanda de l’orde de l’Hospital, situada prop de Bellfort.

Consta com a comanda des d’abans del 1190. Entre el 1202 i el 1263 tingué també adjunta una comanda de monges hospitaleres.

Des del segle XIII un sol comanador regia les cases d’Isot, Costoja i Berga.

indigets

(Catalunya)

Poble ibèric, establert a l’Empordà i a la costa del nord-est de la Península.

La seva ciutat principal fou Indica o Undica, situada prop d’Empúries.

Incarcal

(Crespià, Pla de l’Estany)

Jaciment paleontològic, del Plistocè inferior, ric en material ossi localitzat dins d’antigues dolines reblertes d’argiles.

La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megaceront i el cavall. Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt i pel feli de dents de sabre característic del Pliocè.

Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena (Granada), Cueva Victoria (Múrcia) i Cal Guardiola (Terrassa).