Antic castell, al sector meridional del terme, a ponent del castell de Montagut.
Esmentat ja el 986, pertangué als Cervelló i passà a la branca dels Cervelló, barons de la Llacuna, al començament del segle XIV.
Resta en peu una torre.
Arxiu d'etiquetes: llocs antics
Pinsent, monestir de
(Estamariu, Alt Urgell)
Antic i petit monestir (Sant Vicenç de Pinsent) de filiació benedictina, sota una balma, dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera Nova.
El 967 estava unit al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, que el dotà de nou i féu consagrar la seva església. La comunitat degué ésser sempre reduïda.
El 1008 el comte Ermengol I d’Urgell l’uní al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, del qual depenia encara al segle XIII, però ja sense comunitat i convertit en simple mas.
Queden escasses runes del mas i església, sota la gran balma (o quera), que li donà el nom modern de la Quera Vella.
Picalquers
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Antiga quadra, situada als vessants sud-occidentals de la muntanya de Sant Pere Màrtir.
A la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir s’alçava el castell o torre de Picalquers, casa forta que pertangué als Picalquers, els quals la vengueren el 1325 als Terrè; a mitjan segle XVII passà als Ardena, barons i després comtes de Darnius, i a llurs successors. Al costat de ponent hi havia l’església de Sant Jaume, refeta el 1773.
En resta només una torre i masia voltada de jardí (torre dels Lleons), al centre de la Ciutat Diagonal, convertida modernament en hotel.
Pi, el -Osona-
(Sant Agustí de Lluçanès / Sora, Osona)
Antic terme que comprenia part dels actuals municipis, que depenia ja el segle XI de la jurisdicció del monestir de Ripoll (s’estenia des de l’església de Sant Genís del Pi, de Sant Agustí de Lluçanès, al mas Casa-ramona, de Sora).
Perdé l’autonomia com a terme vers el 1250.
Perabella
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Antic monestir (Sant Esteve de Perabella), de l’antic terme de Peramea, situat sobre un penyal, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el riu d’Ancs.
Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos; l’any 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars.
Des d’aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri.
Pera, castell de -Vallès Occidental-
(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)
Antic castell (727 m alt), situat en un contrafort septentrional del massís de Sant Llorenç del Munt que domina pel nord-oest la vila de Sant Llorenç Savall.
Esmentat el 1157, Pere III de Catalunya en vengué el mer i mixt imperi a Andreu Marquès el 1358; passà al monestir de Sant Jaume de Vallparadís, i a partir del 1432 als Sentmenat.
La imatge de Santa Maria de la capella del castell fou traslladada el 1736 a la parròquia de Sant Llorenç.
Pequín
(Barcelona, Barcelonès)
Antic barri de barraques de la ciutat, situat vora la mar, a continuació de Sant Adrià de Besòs.
El 1974 hi residien unes 83 famílies als barracons aixecats el 1964 per l’ajuntament de Barcelona, malgrat el traspàs de gran part de la població d’aquest sector al barri de la Mina.
Actualment han desaparegut les barraques i en el seu lloc hom hi ha construït un nucli de cases barates.
Antiga barriada de pescadors, fundada el 1870 per famílies xineses procedents de les illes Filipines, fou arrasada els anys vint per un temporal i ocupada per població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que hi aixecà noves barraques.
A la postguerra, i sobretot els anys 1960 fou afectat per la immigració fins al punt que el 1970 hi havia uns 4.000 h i unes 800 barraques.
Penardell
(Pau, Alt Empordà)
Petit monestir (Santa Maria de Penardell) de donats i donades establert a l’església de Santa Maria del lloc de Penardell (esmentat ja el 882), al nord-oest de Vilaüt.
El 1229, l’abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones.
Desaparegué a la fi del segle XIV.
Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament.
Pena, castell de -Ripollès-
(Ogassa, Ripollès)
Antic castell, situat al puig de Sant Amanç, entre Saltor i Bruguera.
Existia ja el 1024 i era propietat d’Oriol, senyor d’Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n’adquirí tot el domini.
Fou abandonat el segle XIV.
El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament.
Pedró, can -Vallès Occidental-
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
Antiga masia, al nord del poble de Plegamans, prop de la qual hi havia la famosa alzina de can Pedró, darrera la nova església parroquial, considerada un dels arbres més grans del Principat, la qual va morir l’any 2004.
Dades dels Països Catalans 