(Sant Hilari Sacalm, Selva)
Antiga capella del castell de Solterra. Documentada des del 1236. Fou reedificada al segle XVII i ara només en resten poques ruïnes.
Coronava la muntanya de Solterra (1.204 m alt), termenal amb el municipi d’Osor, coneguda per muntanya de Sant Miquel i també per Sant Miquel de les Formigues, per la munió de formigues alades que sempre hi ha en aquest cim, coronat per una gran creu de ferro amb tres formigues de forja al peu.
(Vallromanes, Vallès Oriental)
(o castell de Montornès) Antic castell (413 m alt), al cim d’un turó, contrafort nord de la Serralada Litoral, que limita aquest terme amb el de Montornès del Vallès.
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108. El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se’n separà al començament del segle XX). A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella (Maresme).
Els seus senyors foren els Montornès i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius. El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’enderrocat castell com a centre de la senyoria.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)
(o Sant Miquel de Baduell) Església, actualment arruïnada, a l’est de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell.
El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se’l vengué el 1126.
(Tarragona, Tarragonès)
Antiga església del suburbi de la ciutat.
Fou construïda el 1224 pel bisbe Aspàreg de la Barca com a parroquial pels habitants del barri proper al port. L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere.
El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat. Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona.
Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat.
(Olot, Garrotxa)
Antiga església, situada al nord-est de la ciutat, a l’esquerra de la carretera de Girona a Besalú i Figueres.
Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783; conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial.
L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel, en aquest sector de l’eixample de la ciutat.
(Besalú, Garrotxa)
Antiga església de la vila, situada a la part de llevant de la població, sota les muralles. Tenia com a cotitular Sant Genís.
El 977 el bisbe i comte Miró hi fundà una canònica de clergues aquisgranesos, a la qual sotmeté l’església de Sant Vicenç.
Els canonges es traslladaren abans del 1080 a l’església de Santa Maria la Vella o de Capellada, cosa que fou causa de l’abandonament de Sant Miquel i Sant Genís, que no s’esmenta més des de mitjan segle XII.
(Cabrera d’Igualada, Anoia)
Antiga església, situada prop del llogaret del Badorc, a la dreta de l’Anoia, al sud del congost de Capellades. És anomenada Sant Miquel del Badorc, tot i que el riu la separa d’aquest poble del municipi de Piera.
El 1186 pertanyia al monestir de Sant Cugat. El 1581 depenia de Sant Bartomeu de Vallbona; ara depèn de la parròquia de Cabrera.
Antiga capella, situada prop de la vila.
Existent des d’abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt), a llevant de l’estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles, Martirià. En tenien cura un sacerdot i un ermità.
Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites; després s’aterrà per raons estratègiques. El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir de Banyoles.
(Sant Ferriol, Garrotxa)
Antiga església del poble de Juïnyà, que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró.
El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú.
Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia.
(Campdevànol, Ripollès)
Antic santuari (1.387 m alt), situat al cim de la serra de Sant Marc (continuació vers l’est dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d’Estiula), dins l’antic terme de Viladonja.
El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja.
És documentat des del 1672; depenia de la parròquia d’Estiula.
Dades dels Països Catalans 