Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Sobre-roca -Bages-

Deixa un comentari

(Manresa, Bages)

Antic quarter de la ciutat, situat a l’extrem nord-est de l’antiga ciutat, en lloc enlairat, recordat encara pel carrer de Sobre-roca.

S’hi començà a construir al segle XII, i al següent fou englobat en la vella ciutat amb un nou pany de muralla en la qual s’obrien els portals de Sobre-roca, de la Cuireteria o de Santa Llúcia i el de Mossèn Bosc.

Comprenia els carrers de la Bosseria i de Sobre-roca, de la Cuireteria, de na Senioses, de Viladordis i, extramurs, el raval de Sobre-roca o de Sant Andreu, nom de l’hospital que hi havia.

El 1956 hom descobrí una de les torres de l’antic portal de Sobre-roca, força ben conservada.

Sespasa, castell

2 Respostes

(Sales de Llierca, Garrotxa)

(o castell d’Espasa)  Antic castell, situat dalt un penyal, prop del pas d’en Roca, enlairat a l’esquerra del Llierca, al sud-oest dels cingles de Gitarriu.

Esmentat a mitjan segle XIII, formava part de la baronia de Sales.

Sesgueioles *

Deixa un comentari

(Anoia)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí Sesgueioles.

Sesgarrigues *

Deixa un comentari

(Alt Penedès)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues.

Sescebes d’Empordà *

Deixa un comentari

(Alt Empordà)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Climent Sescebes.

Servàs

Deixa un comentari

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Antic monestir (Sant Esteve de Servàs) originat per un pacte, de tradició visigòtica, entre el propietari del lloc, el prevere Salmó, tres preveres i nou monjos vers el 833.

Hom en desconeix la situació; sembla, però, que era no lluny de Gerri de la Sal, ni de Sant Esteve de Perabella. El 846 part de la comunitat, amb el prevere Salmó, actuava a Perabella, on hi havia un altre petit monestir que fou donat a Gerri el 849 pel comte Frèdol.

Sembla que foren les lluites polítiques entre els comtes Galuidó i Frèdol, que provocaren la ruïna d’aquests monestirs, que el 966 eren una simple possessió de Gerri.

Serra del Grau *

Deixa un comentari

(Osona)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Bartomeu del Grau.

sepulcres de fossa, cultura dels

1 Resposta

(Catalunya)

Nom de la segona fase del Neolític. Anomenada així perquè tot el que s’ha trobat d’aquesta cultura són les necròpolis.

Segons M. Tarradell, aquesta denominació arqueològica s’atribuïa als pobladors que colonitzaren la plana i visqueren als poblats. Bosch i Gimpera ja havia parlat de l’existència a Catalunya del grup-cultura d’Almeria, denominació que va ser canviada per la de sepulcres de fossa.

L’existència de tombes individuals o de parella, amb cossos posats de costat, presentava una especificitat que fou estudiada per M. Fusté, que donà a les restes humanes una caracterització antropològica. El registre d’aquesta cultura era característic del litoral i del prelitoral catalans, però també era ben representat al Pirineu.

Els aixovars funeraris es componien de ceràmiques, sílexs tallats i ornamentació. La necròpolis de Sant Julià de Ramis (cai i cova de les Gorges) ofereix un registre molt significatiu d’aquesta cultura.

Sentís, monestir de

1 Resposta

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

Antic monestir (Sant Julià de Sentís), situat sota el poble de Sentís, prop del riu de Bellera. Hom en desconeix la fundació.

El 848 els preveres Constantí i Atilà, que regien el lloc, s’oferiren a l’abat Trassari de Lavaix perquè hi restaurés la disciplina monàstica. L’intent era de crear-hi un monestir independent, però no hi reeixí.

Sovint s’ha confós documents de Sant Tirs de Llastarri, propietat de Lavaix, amb els de Sentís.

Senterada, monestir de

3 Respostes

(Senterada, Pallars Jussà)

Antic monestir, situat a l’indret de l’església parroquial de Santa Maria, a la confluència del riu de Bellera i el Flamicell.

En aquest lloc, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada. Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possedoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria (Santa Maria de Senterada), a la qual sotmeté la cel·la o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui.

Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell continuaven considerant-la com casa seva. El seu abat Agilà el 844 recaptà un nou precepte d’immunitat del rei Carles el Calb.

Malgrat això, el monestir decaigué al llarg del segle X fins al punt que el bisbe substituí la comunitat benedictina per una de clergues o canonical (1042), que hi perdurava el 1312 només amb tres clergues, sota l’obediència directa del bisbe.

A la fi del segle XIII ja no hi ha traces de comunitat a Senterada, que fou una simple parròquia de domini directe de la mitra d’Urgell.